El trompetista i blocaire Jason Palmer acaba de penjar un suculent post en el qual defensa, després d'assistir a un concert seu a Seattle, el trompetista Chris Botti. Els crítics més assenyats dirien de Botti, com han escrit alguns –per exemple– sobre Diana Krall, que el trompetista és ideal per gent que juga a golf i pren martinis (gran definició musicològica). És clar, Botti és un artista que omple auditoris i que pot fer dues setmanes consecutives al Blue Note de Nova York, i això ja és, pels crítics assenyats, sinònim de smooth jazz.
Palmer, que d'smooth jazz en té poca cosa, defensa –en canvi– la fortalesa de la proposta de Botti, que en primer lloc compta amb una banda de músics excepcional. Ai, Palmer, que ja t'has guanyat el menyspreu d'uns quants mestretites…