Agustí Fernández i Evan Parker:l'imprescindible art d'escoltar

 

Fernández i Parker, duo sense pors (foto: Ricard Cugat)

És música que hauria de servir per obrir la ment cap a d'altres camins. L'aliança entre Agustí Fernández i Evan Parker va donar ahir una de les grans vetllades d'aquesta edició del 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. La respiració circular d'Evan Parker, capaç de fer sonar el seu saxo com si fos gairebé un orgue, la perfecta compenetració amb Fernández (un mestre en el difícil art d'escoltar, com ha explicat ell en la interessant entrevista de Guillem Vidal publicada per All About Jazz), les ganes de buscar més enllà, d'arriscar-se, van donar com a resultat 70 minuts de música d'una intensitat i concentració corprenedores.

Entre el públic, Bruce Lundvall, president de Blue Note i un veterà de la indústria musical, que va felicitar efusivament els protagonistes de la nit als camerinos. Allà Fernández va explicar com havien plantejat el concert: quan tocarien a duo, i quan tocarien en solitari. Res més. Cap música preparada, no set list. Només, insistim, l'imprescindible art d'escoltar. Una lliçó magistral.

Agustí Fernández a All About Jazz

Agustí Fernández, al festival de jazz fa dos anys (foto: Ricard Cugat).

Guillem Vidal, periodista i crític d'El Punt i coautor del llibre del 40è aniversari del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, firma una molt suggerent entrevista amb el pianista Agustí Fernández a All About Jazz. La conversa, publicada avui, repassa la carrera del pianista mallorquí instal·lat a Barcelona abans del seu concert, diumenge que ve, dins del 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, a duo amb Evan Parker, una de les llegendes indiscutibles del jazz europeu.

Heus aquí el començament de l'entrevista:

«Agustí Fernández (Palma de Mallorca, 1954) comparece puntualmente a su cita con All About Jazz en una mesa del bar del Auditori de Barcelona contigua a la que ocupa en ese momento Horacio Fumero, el contrabajista de Tete Montoliu. Estamos entre el edificio donde el pianista imparte clases de improvisación en jazz y música contemporánea ("el principal consejo que doy a mis alumnos es que no intenten reproducir cosas de otras personas y otros lugares, sino que se esfuercen en crear lo que la situación necesita allí en aquel momento; y eso que parece tan sencillo es lo más complicado del mundo", advierte) y la sala donde el próximo día 1 de noviembre, dentro del 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, protagonizará una sesión a dúo con Evan Parker. "Él es de los pocos que hacen música improvisada a quien podemos considerar un verdadero genio —sentencia—. Pocos tienen una personalidad tan grande. Haber introducido todas esas nuevas técnicas con el saxo, y que tantos músicos han incorporado, ya lo convierten en un revolucionario, pero Evan, además, es de los que más lejos ha llevado el concepto de improvisación, no ciñéndose únicamente a una estética, sino trabajando con músicos de generaciones, instrumentos y formatos diferentes. Tocar con él es tocar con una enciclopedia viva de la improvisación."»

La continuació, aquí.

Evan Parker a l'Stone,Keith Jarrett a la Philharmonie

Evan Parker, llegenda (foto: Caroline Forbes)

Demà s'acaba la residència de més de dues setmanes que The Stone, el club de jazz propietat de John Zorn a Nova York, ha concedit al saxofonista Evan Parker, definit d'aquesta manera (amb justícia) a la pàgina web del club: «A legend from the first generation of British Improvisers and one of the greatest saxophone innovators in the history of the instrument graces The Stone with two weeks of improvisations featuring friends old and new!»

Durant aquestes dues setmanes, Parker ha tocat en múltiples contextos, entre d'altres a duo amb el mateix Zorn, amb Joe McPhee i amb Cyro Baptista, i a trio amb Mark Dresser i Gerry Hemingway, i amb Matthew Shipp i William Parker. I naturalment, en solitari (teniu aquí una crítica de Nate Chinen publicada a The New York Times ahir). Parker tornarà a Barcelona per tocar també a duo, dins del 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, amb el pianista Agustí Fernández, l'1 de novembre. Fernández és, recordem-ho, membre de l'Electro-Acoustic Ensemble del saxofonista britànic, que acaba de publicar nou disc a ECM, l'impressionant i complex The Moment's Energy.


Parlant d'ECM, dilluns passat la discogràfica alemanya fundada per Manfred Eicher va celebrar els seus 40 anys amb un concert de Keith Jarrett a piano sol, a la Philarmonie de Berlín (seu de la cèlebre Filharmònica). A l'espera que el nostre home ECM ens passi una crònica detallada de la nit (va per tu, Pep…), heus aquí una crítica entre sociològica i musical publicada a Der Spiegel (a can Babelfish hi podeu trobar una traducció anglesa aproximada). El títol ja insinua per on va: «Keith kämpf gegen die deutsche Arroganz.» És a dir, «Keith lluita contra l'arrogància alemanya.» Atenció a l'últim paràgraf…