El festival 2011 ya está aquí

Maria Schneider, ensayando con la Big Band de l'Esmuc en su última visita a Barcelona (2009).

Foto: Daniel Ospina (Artlife Concepts).

El periódico La Vanguardia publica hoy una interesante entrevista con la directora de orquesta Maria Schneider que sirve para anunciar los primeros conciertos confirmados del 43 Voll-Damm Festival Internacional de Barcelona. Que comenzará el próximo 20 de octubre en el Palau de la Música con la Maria Schneider Orchestra, en la que supondrá la quinta visita de la célebre directora de orquesta, que mañana estrena su segundo ciclo de canciones, Winter Morning Walks, para la soprano clásica Dawn Upshaw en el festival californiano de Ojai.

Schneider debutó en el festival de jazz de Barcelona el 7 de noviembre del 2003, al frente de la Danish Radio Big Band en un programa que contaba con Ivan Lins y Toots Thielemans. Repitió al frente de su orquesta, considerada año tras año como la mejor formación jazzística por medios tan exigentes como DownBeat (con músicos como Ingrid Jensen, Donny McCaslin, Scott Robinson y Steve Wilson, entre muchos otros), dos años consecutivos, en el 2005 y el 2006. Y regresó por última vez en el 2009 para dirigir dos inolvidables conciertos en Viladecans y Sant Cugat a la Big Band de l'Esmuc, una orquesta estudiantil que durante una semana tuvo el raro privilegio de trabajar durísimo a las órdenes de Schneider para ofrecer finalmente dos veladas excepcionales.

Por su contribución a la música –ahora mismo incluso más allá del jazz–, el 43 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona dará su cuarta medalla de oro a la compositora de Wimdom. «Es un auténtico honor aceptarla detrás de músicos tan influyentes como Bebo Valdés, Wayne Shorter y Sonny Rollins», dice la directora de orquesta desde su casa en el Upper West Side neoyorquino. Con este concierto, el único en España, la Maria Schneider Orchestra empezará su gira europea de otoño.

Schneider, en el 2003 dirigiendo a la Danish Radio Big Band en el Palau, en su primera intervención en el festival (foto: Ricard Cugat)

Además de la entrevista con Schneider –firmada por el corresponsal en Nueva York de La Vanguardia, Francesc Peirón–, el periódico incluye dos artículos de Esteban Linés: en uno de ellos se enumeran otros conciertos del festival, y el otro es una entrevista con la joven cantante, trompetista y saxofonista Andrea Motis, que este año debutará en el festival en un grupo que colidera junto con su mentor, el saxofonista Joan Chamorro. 

He aquí la primera ola de conciertos del festival de jazz (entradas a la venta a partir de esta semana):

Palau de la Música, 20 de octubre

Maria Schneider Orchestra

Teatre Coliseum, 5 de noviembre

Andrea Motis & Joan Chamorro Group

Luz de Gas, 10 de noviembre

Enrico Rava Tribe

Umbria Jazz Barcellona

Luz de Gas, 11 de noviembre

Paolo Fresu-Omar Sosa Duo

Umbria Jazz Barcellona

Luz de Gas, 12 de noviembre

Stefano Bollani Piano Solo

Umbria Jazz Barcellona

Auditori, 24 de noviembre

Pat Metheny Trio

Palau de la Música, 25 de noviembre

Dave Holland & Pepe Habichuela con Josemi Carmona

Teatre Coliseum, 28 de noviembre

Brad Mehldau-Joshua Redman Duo

Auditori, 1 de diciembre

Paolo Conte

Muy pronto, más confirmaciones… 

Swing, Swing, Swing!

Per Ricard Gili

Sense voler-ne magnificar la importància, l’èxit musical i de públic del concert Swing, Swing, Swing del passat dijous 2 de desembre amb què es tancava el 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona permet treure’n algunes conclusions immediates i significatives.

En primer lloc, està clar que la direcció i l’organització del festival ha considerat que un concert de jazz clàssic protagonitzat per músics del país pot ser una proposta prou digna i atractiva per cloure un festival de la categoria del de Barcelona. Ens en felicitem! I, a més, com a president de la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic, entitat impulsora d’aquest concert, vull agrair la receptivitat dels responsables del festival a acceptar la nostra proposta i manifestar l’esperança que en futures edicions aquesta bona entesa segueixi donant els seus fruits.

En segon lloc, l’esdeveniment en si va resultar una lliçó teòrica i pràctica per a molts. 

Teòrica, perquè desmentint aquell vell discurs que hem sentit tantes vegades que diu que la Música (amb) Swing correspon a una època i a un context ja superats i que les generacions actuals, músics i públic, estan per una altra cosa, la presència en escena dels joves membres de la Sant Andreu Jazz Band per una banda i l’assistència massiva d’un públic de totes les edats per l’altra, fou la confirmació de la vigència a casa nostra (com arreu del nostre món) d’aquesta música que molts havien donat per extingida.

Lliçó, també pràctica, perquè el que varem poder escoltar a l’escenari del Palau de la Música va ser en nombrosos moments un jazz interpretat amb total convicció, correcció tècnica i veritable creativitat en diversos dels solistes, independentment de la seva edat.

Tot plegat ens ve a demostrar que, en conjunt, les formacions i músics d’aquest estil, en aquest país nostre, estan assolint uns nivells envejables, potser mai assolits, i m’estic referint sobretot a la Barcelona Jazz Orquestra.

Finalment, des de la meva perspectiva personal, com a músic de l’orquestra més veterana, La Locomotora Negra, puc constatar amb satisfacció que la cadena que en algun moment podia semblar que s’acabaria amb nosaltres, té continuïtat amb noves i sòlides anelles que asseguren un llarg futur a la música que ens apassiona.

Per sota la faramalla diària que ens eixorda, dels espetecs genials que els mitjans de comunicació amplifiquen, dels mites que omplen els aparadors culturals i segresten la nostra atenció, dels èxits fabricats com a pures inversions econòmiques, per sota de tot això, saber que hi ha una cadena sòlida, de gent que creuen en un estil de música o una determinada forma d’art i intenten mantenir-la viva per al gaudi de molts, es constatar que, sortosament, la cultura també té uns altres tempos i uns altres recorreguts, més silenciosos, discrets i poc visibles, però que, a la llarga, potser resulten més eficients. I saber això és reconfortant.

Llarga vida a la Música (amb) Swing!

(Totes les fotos del concert són de Ricard Cugat.)

Amb la Sant Andreu Jazz Band

«Extraordinari, una gran idea». D'aquesta manera definia Bruce Lundvall, president de Blue Note recent arribat a Barcelona per assistir al concert de Gonzalo Rubalcaba dissabte a la nit (més informació en un post posterior), el concert de la Sant Andreu Jazz Band d'avui al matí al Gran Hotel Havana, ple de gom a gom.

«M'ha encantat, el director ha fet una feina realment excel·lent», va afegir Enzo Capua, corresponsal a Nova York de la revista Musica Jazz i també de l'Umbria Jazz Festival. Era el dia dedicat al jazz vocal, amb intervencions cantades d'algunes de les noies de la jove big band dirigida per Joan Chamorro: Alba Armengou, Magali Datzira, Eva Fernández i Andrea Motis.

Les sessions dominicals de la Sant Andreu Jazz Band es repetiran encara en dues sessions més (21 de novembre: Ellington & Basie; 28 de novembre: De Broadway a Hollywood). El protagonisme al festival d'aquesta jove i inquieta formació, dependent de l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu, no s'acaba aquí, ja que el dia 2 de desembre seran coprotagonistes del concert triple Swing, Swing, Swing!, juntament amb la Barcelona Jazz Orquestra i La Locomotora Negra (i encara en queden entrades).

Fotografies: Núria Aguadé