Sonny Rollins in Barcelona (set list)

Sonny Rollins
Auditori
42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona
Barcelona, November 3rd

Set list:

Patanjali
Nice Lady
In A Sentimental Mood
Serenade
Nishi
Don't Stop The Carnival

All photos by Ricard Cugat

Sonny Rollins in Barcelona

Today, a encounter with the press…

 

 

Sonny Rollins a 'El Punt'

En conversa amb Guillem Vidal, Sonny Rollins és avui protagonista d'una molt bona entrevista a les pàgines d'El Punt.

Heus aquí un petit tast de la conversa de Vidal amb el Colós.

Des del 1966 fins al 2007 ha actuat a Barcelona en diverses ocasions. Quines emocions li desperta la ciutat? Tinc la sensació que sempre he ofert bons concerts a Barcelona, tot i que no sé del cert què els van semblar a la gent. Del 1966 recordo que se'm va entregar un diploma que encara tinc penjat a la paret. És, doncs, una ciutat a la qual estic encantat de tornar.

Quan sap que un concert ha estat perfecte? No crec que hagi assolit el màxim nivell de perfecció, tot i que, lògicament, he fet concerts millors i pitjors. Actualment, sento que sóc més capaç que mai de fer concerts pròxims a l'excel·lència, i que toco bastant millor de quan vaig començar. Practico cada dia com he fet sempre sense excepció, ja que em caldrien unes quantes vides per sentir-me plenament satisfet.

Quan toca, què vol aconseguir? Intento fer sortir una veu interior que no sé exactament d'on prové però que sé que tinc en mi des que era un nen. Sovint se'm pregunta: què li passa pel cap, quan fa tots aquests solos?, i la resposta és clara: quan toco, no penso. És impossible pensar i tocar jazz a la vegada. Cal deixar que la música s'expressi per si mateixa i confiar en l'inconscient, l'interior, l'esperit.

Què ha aportat el jazz a la humanitat? El jazz fa sentir la gent esperançada, ja que la vida és prou complicada com per voler-la viure dues vegades. El jazz fa sentir-nos bé, ens manté els ulls ben oberts i ens fa ser conscients que hi ha un Déu, un paradís, o alguna cosa bona al món. És una virtut de la música en general, però especialment del jazz.

L'entrevista completa, aquí.

Sonny Rollins en 'El País'

Sonny Rollins, en su última actuación en Barcelona, en el 2007 (foto: Ricard Cugat).

El periódico El País publica hoy una entrevista con Sonny Rollins, firmada por Iker Seisdedos. Reproducimos cuatro de sus preguntas.

¿Diría que tocar el saxofón es su emoción favorita?
No hay nada de lo que esté más seguro. Y créame, lo sé hace nada menos que 72 años. Tenía ocho cuando vi un saxo por primera vez y sigo tocando con la misma pasión y el mismo entusiasmo. El día que acerté dos notas seguidas tuve claro que había nacido para esto.

¿Sintió en algún momento que competía con alguno de sus pares?

 La gente decía 'Sonny está tocando mejor que Coltrane' y cosas así. Luego te haces mayor y te das cuenta de que solo un estúpido de remate deja de escuchar a Johnny Hodges al descubrir a Charlie Parker. Es una cuestión de madurez, el único antídoto contra la tontería. Esto no es pop, hijo, esto es jazz, es música de verdad, no hay emociones de contrachapado, las cosas suceden, la gente se hace daño, ríe y llora todo el rato.

¿Considera el jazz una música culta?
Hay quien ve mi arte como algo complicado, a mí me resulta sencillo. Es difícil poner la música en palabras, pero yo la describiría con una escena. Tengo 10 años, estoy practicando en casa, es domingo, el resto de los chicos juegan en la calle, roban en las tiendas... Llevo 10 horas en un rapto de conciencia. Toco y toco. Llega mi madre y dice: 'Sonny, cariño, es la hora de cenar, así que haz el favor'. Eso es la música para mí, algo que me hace olvidar que tengo que alimentarme para sobrevivir.

¿Añora los viejos tiempos, cuando las cosas importantes se guardaban bajo la cama?
En absoluto. Toco mejor que en los sesenta. Mejor que el año pasado.

La entrevista completa, aquí.

En apenas tres días, Sonny Rollins regresa a Barcelona e inaugura oficialmente el 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Pocas, pero aún quedan entradas.

L'últim pròleg, al metro amb Charlie Moreno

El baixista canari Charlie Moreno va ser l'encarregat dijous passat i ahir (sota l'atenta mirada de Jamie Cullum…) de posar la música a la iniciativa conjunta del 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Acompanyat per la cantant Gemma Abrié, Moreno va donar mostres una vegada més de la seva capacitat per mantenir una audiència pendent de les cordes del seu baix.

I ara sí, un cop acabats tots els pròlegs del festival, comencem. Dimecres que ve, el Colós. Sonny Rollins torna a Barcelona. La història del jazz ens torna a visitar. I encara queden entrades.

Sonny Rollins at Beacon Theatre (II)

 Sonny Rollins (foto: John Abbott)

* By Seth Abramson

It is an extremely rare occurrence in New York for jazz to occupy a large concert venue unassociated with a festival or sponsorship of any kind. Last night celebrated a legendary heavyweight titan in the music and the wait to get inside the Beacon Theater, for those fortunate ticket holders along with the unconventional venue, helped create the aura and electricity of a heavyweight boxing bout from the sport’s glory years. This was fitting given that Sonny Rollins, the master of ceremonies, who was throwing himself an octogenarian celebration, can spar, jab and throw left hooks of imaginative tenor saxophone jazz improvisation with all the power of a Joe Louis knockout every round or rather song he performs.

This concert was no exception and had some truly historic surprises. The evening commenced with Sonny taking the stage to a standing ovation applause and launching into the calypso influenced original Global Warming with his working group consisting of Russell Malone on guitar, Bob Cranshaw on electric bass, Kobie Watkins on drums and Sammy Figueroa on percussion. The tune was a slow boil as the leader and the rest of the group were finding their comfort zone with the venue. The leader was gesturing rhythmic grooves to his drummer and percussionist. This was followed by an original blues entitled Nishi, with Sonny characterisitically exploring the depths of improvisation on multiple choruses.

Sonny then stepped up to the mic to discuss how a higher being chooses the music to come through certain individuals and introduced Roy Hargrove as a “chosen one” to come to the bandstand. Just as he was about to begin I Can’t Get Started, he decided to grab his flugelhorn and put down his trumpet. He proceeded in poignantly stating the melody with a beautifully rounded tone to which Sonny briefly colored before electing to feature Roy primarily alone with the group. They followed this with the standard Raincheck, where Roy and Sonny engaged in more direct trading of solos with each one picking up the narrative back and forth to a crowd pleasing climax.

Sonny then invited the jazz guitar legend and his former band mate Jim Hall to join him as Roy Hargrove and Russell Malone exited the stage. Jim hushed the crowd intent on hearing the stirring beauty in his performance of In A Sentimental Mood with Sonny. The chemistry and shared history of Jim and Sonny together was immediately evident and demonstrated a musical rapport that hadn’t occurred on the stage until that moment. Following Jim taking the ballad out, they launched into If Ever I Would Leave You with the entire ensemble which was cleary one of a number of evening highlights, one to follow after the next from this moment on.

The next magical moment to follow was hearing Sonny in a trio format, with Christian McBride on bass and the legendary Roy Haynes on drums, performing Solitude, a feature for Christian. What followed was possibly Sonny’s most recognizable original blues heads in Sonnymoon For Two.  Before the completion of this tune Sonny invited the biggest surprise unannounced guest of the evening, none other than the iconic Ornette Coleman, who took to the stage and started to take the blues into his universe by chasing one strongly improvised melodic statemement after another without specifically outlining the original harmony.  The sound emanating from his horn is at once startlingly new and familiar as if it was there all along, waiting to be discovered. This, of course, being his signature and along with it bringing a challenge to which Sonny rose to with captivating elegance in trading choruses with Ornette.

All that could be done at that point was for everyone to exit the stage and hear the roar of the crowd before Sonny and his working band along with Jim Hall, Roy Hargrove, Christian McBride and Roy Haynes returned for a rousing rendition of his most famous calypso St. Thomas for an encore.

While Sonny’s gait may have slowed somewhat now through the years his authority and powerful sound belie his age considerably. He was definitely Interested in proving this point as well throughout the night and didn’t disappoint.

Mission accomplished. And Sonny retains the undisputed heavyweight championship belt!

* Seth Abramson is the artistic director of Jazz Standard.

Sonny Rollins at Beacon Theatre

* By Bob Blumenthal

The evening opened with Sonny and his working band (Russell Malone, guitar; Bob Cranshaw, electric bass; Kobie Watkins, drums; Sammy Figueroa, congas) playing Nishi and Global Warming.  Then Roy Hargrove joined the group for I Can't Get Started and Raincheck.  Roy and Russell exited before Jim Hall came out to play In a Sentimental Mood and If Ever I Would Leave You with Sonny and the rhythm section.  Next, Sonny, Christian McBride and Roy Haynes played Solitude and Sonnymoon for Two, with unannounced guest Ornette Coleman joining the trio in the middle of Sonnymoon.

Highlights for this listener included Sonny's solo on Global Warming, Sonny's and Roy's exchanges on Raincheck, the empathy of Jim and Sonny on If Ever..., Solitude, and the solo Sonny played after Ornette's first solo on Sonnymoon, which sounded like Ornette's concept in Sonny's vernacular.

As they say, you should have been there.

* Bob Blumenthal is the author of Saxophone Colossus: A Portrait of Sonny Rollins.

The Abstract Expressionist

After 60 years of playing tenor sax, Sonny Rollins thinks he just might be getting the hang of it.

By Fred Kaplan at 'NYMag'

Sonny Rollins, saxophone colossus, turns 80 on September 7. You wouldn’t know it to see him standing at the front of the bandstand, one of the last of the jazz legends, unleashing his soul through the frantic force of brash and sinuous improvisations, much as expressionist painters once attacked their canvases with color. On his best nights, Rollins rides the rhythm for chorus after chorus, no two alike, exploring every avenue that a chord or melody opens up. Then, just as you think he’s exhausted all possibilities, he darts into some uncharted alley and invents a whole new way of phrasing music—all the while never losing his grip on the pulse, shape, or swing of the song.

 

To read the full article, go here.

Sonny Rollins in Harlem

 Sonny Rollins, al Palau (foto: Ricard Cugat)

By Marc Myers at 'Wall Street Journal'

Driving up to Harlem a few weeks ago, Sonny Rollins was being hard on himself. «The last time I performed at the Beacon Theater 15 years ago, I wasn't happy with how I played,» he said, looking out the passenger-seat window. «I'm excited to get a chance to redeem myself. After all, it's my birthday concert, right?»

Saxophone icon and Harlem native Sonny Rollins will celebrate his 80th birthday with a Sept. 10 concert at the Beacon Theatre.

Indeed it is. Mr. Rollins turns 80 on Sept. 7, and will mark the occasion with a performance at the Beacon Theater on Sept. 10. Sonny Rollins@80 will include guitarist Jim Hall, trumpeter Roy Hargrove, bassist Christian McBride and other special guests.

Given the pending milestones, I had suggested to Mr. Rollins that we revisit the Harlem of his youth from the comfort of a Lincoln Town Car. The point was to see the turf that helped shape him as an artist. He agreed.

(To read full article, go here.)

Novembre 2010: torna el festival

(En castellano a continuación)

Primer va ser Sonny Rollins (Auditori, 3 de novembre; concert inaugural en el qual se li farà entrega de la tercera medalla d'or del festival, després de Bebo Valdés i Wayne Shorter), després Jamie Cullum en el que serà (26 de novembre) el seu debut al Palau («em sembla que ens ho passarem molt bé», ens va dir en la seva recent visita a Barcelona), i aquesta setmana s'hi han afegit ja molts altres concerts. El 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona ja està en marxa. 


Primero fue Sonny Rollins (Auditori, 3 de noviembre; concierto inaugural en el que se le hará entrega de la tercera medalla de oro del festival, tras Bebo Valdés en el 2008 y Wayne Shorter en el 2009), después Jamie Cullum en el que será (26 de noviembre) su debut en el célebre Palau de la Música Catalana («me parece que nos lo vamos a pasar muy bien», nos dijo en su reciente visita a Barcelona), y esta semana se han añadido ya muchos otros conciertos. El 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona ya está en marcha. 

Sonny Rollins in Montreal

Sonny Rollins in Montreal. June 27, 2010.

Set list:

1. Patanjali
2. My One and Only Love
3. Global Warming
4. They Say It's Wonderful
5. Low Down Dirty Shame

Yes, Sonny sings the blues!

Check out Russell's Malone impressions on playing with Sonny:

«He's an encyclopedia of songs and melodies. This man has not lost his passion, his drive, or his enthusiam. It is an honor to be making music with him.»

See you in Barcelona, November 3rd!



Photo credit: Denis Alix / Festival International de Jazz de Montréal

El 'blindfold test' de Chano Domínguez

 

"Me sorprendió mucho, tanto porque adivinó cosas realmente complicadas de adivinar –como el disco de Gonzalo Rubalcaba que Chano no había escuchado nunca– como porque fue muy sincero y no tuvo ningún reparo en dar su opinión verdadera, como en el caso de Lágrimas negras". Habla Dan Ouellette, el periodista de DownBeat –y autor de una excelente biografía dedicada a Ron Carter– que fue el encargado de interrogar a Chano en Barcelona ante una audiencia que disfrutó enormemente con la experiencia.

El blindfold test de Chano apareceen el número de marzo de la revista, que ya están recibiendo los suscriptores de todo el mundo. El blindfold test, recordémoslo, es un género en sí mismo inventado por DownBeat, consistente en poner a un músico a escuchar discos sin que él sepa en ningún momento cuáles son los cortes seleccionados por el entrevistador.

DownBeat, por otro lado, ha publicado una excelente antología de las entrevistas aparecidas en la revista en sus 75 años de historia, a cargo de Frank Alkyer y Ed Enright, responsables editoriales de la revista. Una antología indispensable, que inauguran Louis Armstrong y Duke Ellington, y que cierran Dave Douglas, Harry Connick Jr. y Dave Brubeck. Muy, muy recomendable. Como muestra, la entrevista que el compositor, saxofonista y productor Bob Belden publicó en agosto de 1997 con Sonny Sollins, titulada, simplemente, «The Man».

Sonny Rollins torna a Barcelona

Sonny Rollins, el colós al Palau de la Música (foto: Ricard Cugat).

Ho ha anunciat avui La Vanguardia. El saxofonista Sonny Rollins torna a Barcelona el pròxim 3 de novembre per inaugurar, a l'Auditori, el 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Rollins serà també el receptor de la tercera Medalla d'Or del festival en reconeixement a la seva llegenda. El saxofonista s'unirà d'aquesta manera a una selecta llista de moment integrada per Bebo Valdés i Wayne Shorter.

Com ara fa tres anys, Rollins actuarà a Barcelona a l'inici de la gira europea amb la qual celebrarà el seu 80è aniversari. Només sis ciutats i sis països: Barcelona, Luxemburg (8 de novembre), Lucerna (12 de novembre), Bolonya (16 de novembre), Londres (20 de novembre) i Amsterdam (24 de novembre). Les entrades (amb els mateixos preus que fa tres anys), a la venda a partir d'aquesta setmana a Telentrada.

A l'espera de confirmació oficial, el grup estarà format, a banda del mateix Rollins, per Clifton Anderson al trombó, Bobby Broom a la guitarra, Bob Cranshaw al baix, Kobie Watkins a la bateria i Victor y. See Yuen a la percussió.

Rollins va rebre el director artístic del festival, Joan Anton Cararach, el passat 6 de desembre (curiosament, l'últim dia del 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona amb l'últim concert al Jazz Standard de Nova York del Quinteto Flamenco de Chano Domínguez). La cita va ser a Tarrytown, una població del comtat de Westchester, a 40 minuts en tren al nord de Manhattan. Rollins oferia aquell diumenge un concert benèfic a favor de Clearwater, una organització fortament vinculada a Pete Seeger que lluita per la neteja i la conservació de l'entorn natural del riu Hudson (més informació sobre aquest concert, aquí).

Als camerinos de l'antic Tarrytown Music Hall (inaugurat el 1885), Rollins va rebre Cararach, que li va fer entrega del llibre del festival i amb qui va parlar dels seus concerts a Barcelona. "Me'n recordo molt bé d'aquella nit", va dir Rollins mentre llegia l'article del llibre firmat per Nate Chinen, crític de The New York Times, que, present al Palau aquell dia, el prenia a ell com a exemple de l'energia que desprèn sempre el públic de Barcelona. "És veritat el que diu en Nate aquí: va ser un concert molt intens, i la sala, el Palau, és una meravella. És un orgull formar part d'aquest llibre i de la història del vostre festival". Rollins recordava també un detall gastronòmic que va voler compartir amb l'organitzador del concert de Tarrytown, Mark Morganelli, trompetista i promotor de jazz de referència a Westchester. "Em van regalar unes anxoves que encara ara hi penso…". 


Aquest va ser el repertori del concert a Tarrytown, amb una primera peça, és clar, ineludible:
 

1. Global Warming
2. In a Sentimental Mood
3. Patan Jali
4. Serenade
5. Don't Stop the Carnival

+ This is no Laughing Matter
+ Tenor Madness

¿I com va tocar Sonny? Doncs amb una energia i una força úniques, davant d'un públic entregat que a més a més li agraïa el seu compromís amb el medi ambient. El saxofonista, ja ho hem dit, celebrarà amb aquesta gira els seus 80 anys (els fa el 7 de setembre), però tanques els ulls i sona el timbre inconfusible, sovint juganer i fins i tot epicuri (¡ai, els calypsos!), d'un dels saxofonistes llegendaris de la història del jazz. Que torna a Barcelona ben aviat: 3 de novembre del 2010.

 

Sonny Rollins i el seu sextet, a Tarrytown el 6 de desembre del 2009 (foto: Noel Brandel)