Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris chick corea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris chick corea. Mostrar tots els missatges

09 de novembre, 2010

«El mejor Corea posible»

Chick Corea, con sus dos invitados sorpresa en el Palau: Niño Josele y Carles Benavent (foto: Ricard Cugat).

All About Jazz publica hoy una crónica del concierto de Chick Corea el pasado sábado en el Palau, que contó con dos invitados sorpresa para el último tramo del solo concert del pianista: Niño Josele y Carles Benavent. Firmada por Enrique Turpin, empieza así:

Bien se sabe que un final de gira ofrece un alto porcentaje de inquietud al asistente a un último concierto hasta más ver. El manojo de sorpresas que deparan citas de esa índole obliga a estudiar la disposición del músico de turno y a especular con predicciones que surgen de los gestos más variopintos, de los matices más nimios, del tropismo inesperado. Una duda genérica vino a disiparse al comprobar que Chick Corea aparecía puntualísimo en escena con un atuendo negro riguroso. Un mensaje subliminal que venía a decir algo así como que no cundiera el pánico, que ninguna camisa floreada iba a distraer la atención en lo que se disponía a mostrar: las coordenadas del lugar donde reside el talento, eso que tanto cuesta explicar cuando sólo se es voluntarioso y no se tienen las armas precisas ni aguzada la sensibilidad. Por suerte, Chick se ofreció como el mejor Corea posible, amparado en la contención y la mesura.
La continuación, aquí.

07 de novembre, 2010

Chick Corea en el Palau: otro nivel

«Uno de los conciertos mas increíbles, otro nivel, qué genio». Así definió la noche el trombonista Vladimir Peña en su cuenta de Twitter. Y sí, lo fue. Si el concierto de Chick Corea en Girona el viernes ya puso el listón a un nivel altísimo, el de ayer en el Palau fue de una intensidad única. Coincidieron los programas, ya que Corea sólo cambió una de sus Children songs, la última.

He aquí el programa completo:

Opening improvisation (Chick Corea)
Armando's Rumba (Corea)
Turn Out The Stars (Bill Evans)
Waltz for Debby (Evans)
Work (Thelonious Monk)
Round Midnight (Monk)
Blue Monk (Monk)
Dusk in Sandi (Bud Powell)
Oblivion (Powell)

Descanso

Preludio número 3, opus 22 (Aleksandr Scriabin)
Preludio número 2, opus 22 (Scriabin)
Preludio número 9, opus 11 (Scriabin)
Preludio número 2, opus 11 (Scriabin)
Children's Songs, número 3 (Corea)
Children's Songs, número 4 (Corea)
Children's Songs, número 5 (Corea)
Children's Songs, número 6 (Corea)
Children's Songs, número 10 (Corea)
Children's Songs, número 12 (Corea)

[Aparece entonces en escena Niño Josele.]

My Foolish Heart (Victor Young)

[Se suma al dúo Carles Benavent.]

Tirititrán (popular)
Beautiful Love (Wayne King, Victor Young y Egbert van Alstyne)
Spain (Corea)

Tiene razón Vladimir Peña. Fue una noche de otro nivel. Y quizá ha nacido un trío… Aunque antes, Corea tiene unos cuantos proyectos: su trío galáctico con Christian McBride y Brian Blade (de gira por Japón próximamente) y el regreso de Return To Forever edición original. El maestro no se detiene, desde luego.

06 de novembre, 2010

El solo de Chick Corea

Quan Chick Corea va acceptar la invitació del 42 Voll-Damm Festival Internacional de Barcelona per tocar en solitari al Palau (avui dissabte al Palau, 21.00 hores), no va costar gaire afegir a la data barcelonina un altre concert a l'Auditori de Girona, inclòs al festival Temporada Alta. Ahir, doncs, Chick Corea va deixar enlluernada Girona amb el seu concert, que a més a més va tenir un convidat sorpresa, el guitarrista flamenc Niño Josele, que va participar amb el pianista en la recta final del seu concert, un cop acabat el seu apassionant repertori en solitari. I que avui repetirà com a convidat sorpresa a Barcelona (amb algú més, molt probablement…).

Niño Josele i Corea, als camerinos de l'Auditori de Girona.


Un públic atent i silenciós com pocs –«al principi em pensava que no els agradava, perquè realment feia temps que no em trobava un auditori tan respectuós», ens va dir el pianista en acabat el concert– va celebrar el recital subtil i exquisit de Corea. Aquest va ser el repertori d'ahir a Girona:

Opening improvisation (Chick Corea)
Armando's Rhumba (Corea)
Turn Out The Stars (Bill Evans)
Waltz for Debby (Evans)
Work (Thelonious Monk)
Round Midnight (Monk)
Blue Monk (Monk)
Dusk in Sandi (Bud Powell)
Oblivion (Powell)

Descans

Preludi número 3, opus 22 (Aleksandr Scriabin)
Preludi número 2, opus 22 (Scriabin)
Preludi número 9, opus 11 (Scriabin)
Preludi número 2, opus 11 (Scriabin)
Children's Songs, número 3 (Corea)
Children's Songs, número 4 (Corea)
Children's Songs, número 5 (Corea)
Children's Songs, número 6 (Corea)
Children's Songs, número 10 (Corea)
Children's Songs, número 20 (Corea)


Corea anuncia que ha tocat ben de pressa tot aquest repertori (amb la presència meravellosa d'un compositor clàssic com Scriabin), perquè té un convidat especial aquesta nit. Apareix aleshores Niño Josele i toquen a duo…


My Foolish Heart (Victor Young)
Beautiful Love (Wayne King, Victor Young i Egbert van Alstyne)
Spain (Corea)

Gran nit a l'Auditori de Girona. Avui, un concert semblant o ben diferent («depèn del moment, de com em sento, del públic», confessa Corea, que no dubta a qualificar Barcelona i el Palau de la Música com «el millor escenari» per la seva música) dins del 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Amb Niño Josele i, potser, algun altre convidat especial…

Continua la gran festa del jazz a Barcelona.

29 de juliol, 2010

Novembre 2010: torna el festival


(En castellano a continuación)

Primer va ser Sonny Rollins (Auditori, 3 de novembre; concert inaugural en el qual se li farà entrega de la tercera medalla d'or del festival, després de Bebo Valdés i Wayne Shorter), després Jamie Cullum en el que serà (26 de novembre) el seu debut al Palau («em sembla que ens ho passarem molt bé», ens va dir en la seva recent visita a Barcelona), i aquesta setmana s'hi han afegit ja molts altres concerts. El 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona ja està en marxa. 


Primero fue Sonny Rollins (Auditori, 3 de noviembre; concierto inaugural en el que se le hará entrega de la tercera medalla de oro del festival, tras Bebo Valdés en el 2008 y Wayne Shorter en el 2009), después Jamie Cullum en el que será (26 de noviembre) su debut en el célebre Palau de la Música Catalana («me parece que nos lo vamos a pasar muy bien», nos dijo en su reciente visita a Barcelona), y esta semana se han añadido ya muchos otros conciertos. El 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona ya está en marcha. 

13 de juliol, 2010

Chick Corea about Kenny Garrett

According to pianist Chick Corea, Kenny Garrett is "one of those creative musicians who are always probing. Who knows what he's trying to find? But I'm glad he's still looking." (From The Detroit News)

Chick Corea's Freedom Band (with Kenny Garrett, Christian McBride and Roy Haynes) will play in Tarragona (Camp de Mart) next Saturday.

More information (in Spanish), here.

28 de juny, 2010

Chick Corea Freedom Band, a Tarragona

 Chick Corea i Roy Haynes (foto: Andrew Elliott).

El 17 de juliol, al Camp de Mart de Tarragona, un dels grans concerts jazzístics de l'estiu. L'última aventura de Chick Corea, un quartet estel·lar amb Kenny Garrett (saxo alt), Christian McBride (contrabaix) i Roy Haynes (bateria). La segona data espanyola juntament amb el concert, el dia anterior, al festival de Vitòria.

Heus aquí un estimulant vídeo de presentació.

01 de febrer, 2010

Bebo y Chucho ganan el Grammy

Los Valdés: 16 Grammy en la familia…

Bebo y Chucho Valdés ganaron ayer su segundo Grammy conjunto por el disco Juntos para siempre, tras haberse adjudicado meses atrás el Grammy latino. Éste es el noveno Grammy para el padre, y el séptimo para el hijo. Desde Estocolmo, Bebo responde así al nuevo Grammy: "Bueno, parece que les ha gustado el disco".

El pianista se enteró del premio –en la categoría de mejor disco de jazz latino– a medianoche, a través de una llamada de su hijo Chucho, presente en Los Ángeles tras muchos años sin poder regresar a Estados Unidos. Para Chucho, que pudo recoger el premio en persona, este Grammy "es el más especial de todos". "Es un tributo a nuestra familia porque era el sueño de mi abuela, la mamá de Bebo, de vernos un día tocar juntos. Por eso ha sido tan especial, por haber tocado con mi papá, con mi profesor, y porque mi familia va a estar muy orgullosa de eso".

Bebo y Chucho Valdés iniciaron la gira de Juntos para siempre el 23 de octubre del 2008 en el Auditori de Barcelona, en el inicio del 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. En ese concierto, el último hasta la fecha de Bebo en Barcelona, el pianista recogió la primera medalla de oro del festival, que en el 2009 recibió Wayne Shorter y en el 2010 recibirá Sonny Rollins.

Por otro lado, en la categoría de mejor disco de jazz instrumental el ganador ha sido el proyecto Five Peace Band, coliderado por Chick Corea y John McLaughlin. La Five Peace Band (que completaban Vinnie Colaiuta, Kenny Garrett y Christian McBride) también actuó en el 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, el 18 de noviembre del 2008.

McLaughlin regresa al Palau muy pronto, el 6 de mayo, en un concierto incluido en el 21 Festival de Guitarra que servirá como presentación barcelonesa de su última aventura, The 4th Dimension.

20 de juliol, 2009

Burton, Corea, Jarrett, Lovano, McBride, Shorter, Wilson i un altre triplet de Maria Schneider

Christian McBride, el 2007 al Zac (foto: Ricard Cugat).

El número d'agost de DownBeat ha fet públics els resultats del seu habitual critics poll. La llista de premiats és llarga, però una vegada més hi destaca Maria Schneider, que per quart any consecutiu fa el triplet i s'endú tres dels premis: millor big band, millor compositora i millor arranjadora.

Un altre artista amb més d'un premi és Keith Jarrett, en les categories de piano i de millor grup de jazz (el trio amb Gary Peacock i Jack DeJohnette rep a les pàgines de la revista el nom d'Standard Trio, un nom espuri, no cal dir-ho). ECM, estretament vinculada a Jarrett, també s'endú dos premis: el de millor discogràfica i el de productor de l'any, Manfred Eicher (present demà a Barcelona, per cert). Wayne Shorter, que inaugura el nostre festival el 28 d'octubre a l'Auditori, és sisè a la categoria de saxo tenor (que guanya Joe Lovano), però s'endú el de millor saxo soprano; Cassandra Wilson, el de millor vocalista femenina, i Christian McBride és el millor contrabaixista acústic de l'any, i a més a més protagonitza la portada de la revista.

Vijay Iyer, el 2008 a Luz de Gas (foto: Ricard Cugat).

Entre els rising stars destaca el doble premi del saxofonista Rudresh Mahanthappa, considerat el millor artista de jazz i millor saxofonista alt de l'any; el del seu amic Vijay Iyer com a millor pianista (inoblidable el seu concert fa dos festivals a Luz de Gas); Christian Scott (a qui aquest any veurem debutar al festival dins del grup de Marcus Miller) com a millor trompetista, i el premi compartit per John Hollenbeck i Guillermo Klein com a millors compositors de l'any. Finalment, entre els grans noms apareixen també Gary Burton (vibràfon), Chick Corea (teclats), B. B. King (millor artista i disc de blues) i Hank Jones (nou membre del Hall of Fame de la revista).