According to pianist Chick Corea, Kenny Garrett is "one of those creative musicians who are always probing. Who knows what he's trying to find? But I'm glad he's still looking." (From The Detroit News)
Chick Corea's Freedom Band (with Kenny Garrett, Christian McBride and Roy Haynes) will play in Tarragona (Camp de Mart) next Saturday.
More information (in Spanish), here.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris christian mcbride. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris christian mcbride. Mostrar tots els missatges
13 de juliol, 2010
Chick Corea about Kenny Garrett
Etiquetes de comentaris:
chick corea,
christian mcbride,
kenny garrett,
roy haynes
28 de juny, 2010
Chick Corea Freedom Band, a Tarragona
Chick Corea i Roy Haynes (foto: Andrew Elliott).
El 17 de juliol, al Camp de Mart de Tarragona, un dels grans concerts jazzístics de l'estiu. L'última aventura de Chick Corea, un quartet estel·lar amb Kenny Garrett (saxo alt), Christian McBride (contrabaix) i Roy Haynes (bateria). La segona data espanyola juntament amb el concert, el dia anterior, al festival de Vitòria.
Heus aquí un estimulant vídeo de presentació.
Etiquetes de comentaris:
chick corea,
christian mcbride,
kenny garrett,
roy haynes
09 de juny, 2010
Lourdes Delgado: una mirada particular
Christian McBride (foto: Lourdes Delgado).
Recent tornada a Catalunya després de 15 anys vivint a Nova York, la fotògrafa Lourdes Delgado presenta al Museu Etnològic del Montseny-La Gabella (carrer Major, 6, Arbúcies) una petita mostra (45 fotografies) d'un dels treballs documentals més apassionants relacionats amb el jazz contemporani.
Es tracta del projecte Jazz a Nova York: una comunitat de visions, una mirada ben particular i única al jazz contemporani. Són 45 fotos seleccionades entre els 460 retrats que Delgado va fer durant set anys a Nova York a músics i personatges relacionats amb la indústria del jazz, a casa seva o als seus llocs de treball. El resultat és un apassionant fresc contemporani d'una música que, a pesar de tots els pesars, continua ben viva i, probablement, en un dels períodes més rics i diversos de la seva història.
Dewey Redman (foto: Lourdes Delgado).
L'exposició es complementa amb diverses activitats. Diumenge que ve, 13 de juny, a les 11.30, la mateixa fotògrafa acompanyarà els visitants en una visita guiada (cada fotografia té una història al darrere i Lourdes Delgado és una excel·lent narradora); una hora després, a les 12.30, el director artístic del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Joan Anton Cararach, moderarà una conversa entre el cuiner (i bateria aficionat) Isma Prados i el bateria (i cuiner aficionat) Jeff Ballard. El títol del debat és tan senzill com, probablement, provocador: ¿Què és el jazz? Una setmana després, el diumenge 20 de juny, el mateix Ballard, veí d'Arbúcies des de fa un any i un habitual del festival de jazz de Barcelona en diverses formacions (Chick Corea, Los Guachos, Brad Mehldau…), oferirà un concert en companyia d'altres músics establerts al Montseny.
Si voleu conèixer més coses sobre aquest monumental projecte, és molt recomanable aquest vídeo en el qual la mateixa fotògrafa explica l'essència de la seva feina.
I també, és clar, aquest text que firma la mateixa Lourdes Delgado com a presentació de l'exposició a Arbúcies:
Esta exposición es una muestra de los más de 450 retratos que componen mi proyecto Jazz en Nueva York: Una comunidad de visiones, realizado entre los años 2000 y 2007. El proyecto examina cómo viven los músicos de jazz en Nueva York e investiga el jazz desde un punto de vista social, económico y cultural. A diferencia de la mayor parte de la fotografía de jazz existente, mis imágenes muestran a los músicos en sus casas, como ciudadanos más que como artistas.
Para capturar los espacios en detalle, utilicé una cámara de placa de negativo de 10x12,5 cm. Su gran definición me permitió, a la vez que documentaba la comunidad de jazz, registrar muchos habitáculos de la ciudad de Nueva York y los objetos cotidianos con los que esa sociedad vive.
Otras características del proyecto son, una, que pedí a los participantes que ellos mismos decidieran cómo querían retratarse, y dos, que sólo tomé una foto por persona, emulando así el proceso de colaboración y de toma única que caracterizan el jazz.
Desde el año 2004, este proyecto ha sido expuesto en distintas instituciones de EE.UU. En un futuro próximo viajará al museo Sheldon Arts Gallery de Sant Louis y al Center of Documentary Studies del Duke University.
Para esta exposición, y siguiendo las pautas del proyecto, he elegido 45 músicos de distintas edades, nacionalidades, culturas y tendencias musicales. Mi proyecto no se centra solamente en músicos famosos ni en un estilo concreto —Avantgarde, Dixieland, Post-bop, Free-jazz, Big Band, Latino, World Music, etc—. Retraté esta comunidad con la convicción de que en el jazz cada individuo, en menor o mayor escala, aporta algo a la música. También he incluido algunos miembros de su industria puesto que también forman parte de esta comunidad.
Además, y por primera vez, he escrito a cada músico para que eligiera un tema con el cuál presentarse. Por favor, pide un MP3 en la entrada y disfruta su música.
No hi falteu. A Arbúcies, durant aquest juny (fins al 27), el jazz es fa ben viu gràcies a la intel·ligent i compromesa mirada de Lourdes Delgado.
Larry Grenadier (foto: Lourdes Delgado).
Etiquetes de comentaris:
christian mcbride,
Dewey Redman,
Isma Prados,
Jeff Ballard,
Joan Anton Cararach,
Larry Grenadier,
Lourdes Delgado
20 de juliol, 2009
Burton, Corea, Jarrett, Lovano, McBride, Shorter, Wilson i un altre triplet de Maria Schneider
El número d'agost de DownBeat ha fet públics els resultats del seu habitual critics poll. La llista de premiats és llarga, però una vegada més hi destaca Maria Schneider, que per quart any consecutiu fa el triplet i s'endú tres dels premis: millor big band, millor compositora i millor arranjadora.
Un altre artista amb més d'un premi és Keith Jarrett, en les categories de piano i de millor grup de jazz (el trio amb Gary Peacock i Jack DeJohnette rep a les pàgines de la revista el nom d'Standard Trio, un nom espuri, no cal dir-ho). ECM, estretament vinculada a Jarrett, també s'endú dos premis: el de millor discogràfica i el de productor de l'any, Manfred Eicher (present demà a Barcelona, per cert). Wayne Shorter, que inaugura el nostre festival el 28 d'octubre a l'Auditori, és sisè a la categoria de saxo tenor (que guanya Joe Lovano), però s'endú el de millor saxo soprano; Cassandra Wilson, el de millor vocalista femenina, i Christian McBride és el millor contrabaixista acústic de l'any, i a més a més protagonitza la portada de la revista.
Entre els rising stars destaca el doble premi del saxofonista Rudresh Mahanthappa, considerat el millor artista de jazz i millor saxofonista alt de l'any; el del seu amic Vijay Iyer com a millor pianista (inoblidable el seu concert fa dos festivals a Luz de Gas); Christian Scott (a qui aquest any veurem debutar al festival dins del grup de Marcus Miller) com a millor trompetista, i el premi compartit per John Hollenbeck i Guillermo Klein com a millors compositors de l'any. Finalment, entre els grans noms apareixen també Gary Burton (vibràfon), Chick Corea (teclats), B. B. King (millor artista i disc de blues) i Hank Jones (nou membre del Hall of Fame de la revista).
Etiquetes de comentaris:
awards,
cassandra wilson,
chick corea,
christian mcbride,
DownBeat,
gary burton,
joe lovano,
keith jarrett,
maria schneider,
wayne shorter
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)





