29 novembre, 2009

Chano Domínguez
a 'The New York Times'


Chano, en l'estrena a Barcelona d'El duende de 'Kind of Blue' (foto: Ricard Cugat).


L'arribada de Chano Domínguez i del festival de jazz de Barcelona a Nova York no ha passat inadvertida per dos dels millors crítics de jazz de Nova York, tots dos en actiu (i ben en actiu) a The New York Times. En la seva prèvia setmanal en la qual recomana un concert (que tant pot ser de rock com de pop o de jazz), Ben Ratliff tria la visita de Chano al Jazz Standard amb uns arguments d'una fina solidesa.

Heus aquí la seva prèvia:


Ben Ratliff
Formally, jazz and flamenco aren’t particularly related beyond deep affinities held by musicians for one style or the other. But improvisers learned long ago that they can push music anywhere they like. CHANO DOMÍNGUEZ, the Spanish jazz pianist born in 1960 in Cadiz — flamenco’s birthplace — has done a beautiful job of moving jazz and Spanish music together. His sets typically encompass songs by Thelonious Monk and Bill Evans, the Catalan folk art of Frederic Mompou and Cuban boleros. This week he’s performing his own takes on the music from Miles Davis’s album “Kind of Blue.” His excellent band includes the flamenco singer Blas Córdoba, the bassist Mario Rossy, the percussionist Israel (Piraña) Suárez and the dancer and palmero Tomás Moreno Romero, known as Tomasito. Why does a small band in a jazz club need a dancer? Because some kinds of motion qualify as music. Go see him: you’ll understand.

Dos dies després, en la seva influent llista setmanal, és Nate Chinen qui recomana (les estrelles es donen als concerts més destacats segons l'autor) com una de les grans propostes de la setmana la clausura del 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona a Nova York.

El seu comentari és aquest: 

 
Nate Chinen
★ CHANO DOMÍNGUEZ FLAMENCO QUINTET (Thursday) “Flamenco Sketches,” a ballad on the epochal 1959 Miles Davis album, “Kind of Blue,” provides a fortunate premise for the Spanish pianist Chano Domínguez, in his second Jazz Standard engagement this year. Leading an explosive ensemble — with several percussionists, including the dancer and palmero (hand clapper) known as Tomasito — Mr. Domínguez presents “The Flamenco Side of ‘Kind of Blue.’ ” His appearance is part of a trans-Atlantic exchange program with the Barcelona International Jazz Festival, now concluding its 41st year.

Quatre dies, 10 sets (tres divendres i tres dissabte). La reserva d'entrades de l'Standard ja indica que no solament s'igualarà sens dubte el 90% de percentatge d'entrades venudes del festival a Barcelona, sinó que es probable que se superi i que les quatre nits a l'Standard es converteixin en un èxit esclatant. De moment, dimarts, l'endemà de la seva arribada a Nova York, Chano serà entrevistat per Josh Jackson pel seu influent programa de ràdio, The Checkout, que serà emès aquella mateixa nit (tota la informació aquí) i pel crític Larry Blumenfeld, que escriurà per The Wall Street Journal un reportatge sobre Chano i el singular desembarcament del festival de Barcelona a la capital mundial del jazz.

Adéu, Barcelona; hola, Nova York


Jerry Gonzalez, un geni a Luz de Gas (foto: Ricard Cugat).


Ja està. La marató jazzística a Barcelona es va acabar aquest divendres, amb quatre concerts. A Luz de Gas, Jerry Gonzalez demostrava amb el seu quartet cubà la força i el magnetisme únics de la seva trompeta (crònica de David Castillo a l'Avui); al Palau, La Locomotora Negra estrenava una proposta arriscada aproximant-se al blues, amb Big Mama i Oli Silva, , com a veus convidades; al Jamboree, Joe Magnarelli tancava les sessions del festival al club de la plaça Reial, i a l'Atrium de Viladecans, Noa tancava també l'última finestra del festival.


Camí de Nova York amb Chano Domínguez per clausurar oficialment el festival, ja us podem dir una cosa: reserveu-vos el 3 de novembre del 2010. Una de les grans llegendes del jazz tornarà a Barcelona per inaugurar el 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona…

Fins aviat i, una vegada més, moltes gràcies. És un tòpic, però és veritat: «Teniu un públic que és únic, dóna una energia increïble», ens va dir Bill Evans després del seu apoteòsic concert a Luz de Gas, inclòs en una llarga gira europea. El festival, 43 anys de llarga història, és de tots. I entre tots l'estem fent cada vegada més grossa.

¡Visca el jazz!



  La Locomotora Negra, blues al Palau (foto: Ricard Cugat).

24 novembre, 2009

The Blind Boys of Alabama, la esencia del gospel


Foto: Ricard Cugat

El pasado viernes 20 de noviembre, el 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona sirvió a su vez de plataforma de lanzamiento para Els Grans del Gospel, certamen dedicado al género afroamericano por antonomasia que se celebra durante los meses de noviembre y diciembre en Barcelona y otros puntos de la geografía catalana. A decir verdad, este festival se gestó como un ciclo específico dentro del de jazz, aunque hace más de 10 temporadas que cobró entidad propia e inició su andadura en solitario.


Foto: Ricard Cugat

Así pues, la actuación de los Blind Boys of Alabama (formación mítica donde las haya) cumplía una doble función: inaugurar Els Grans del Gospel y proponer desde el festival de jazz un auténtico e imprescindible viaje a las raíces de la música negra. La operación se saldó con un gran éxito, en un ambiente tan festivo como se requiere para disfrutar de este género en el que, mucho más que en otros, se busca la comunión colectiva para vivirlo en toda su dimensión. Para coronar una velada de gospel inolvidable, al final del concierto se añadieron las numerosas voces femeninas de la Coral del Institut de Gospel Barcelona -dirigida por Oscar Alberdi-, junto a la que interpretaron una contagiosa versión del clásico Down by the riverside.

Mucho más gospel en Barcelona, Arties, L’Hospitalet, Mataró, Girona, Vilafranca, Sant Cugat y Viladecans hasta el 23 de diciembre.

Consulta toda la programación de Els Grans del Gospel aquí


Foto: Ricard Cugat

21 novembre, 2009

El somriure de Maria Schneider




Des d'aquest dilluns, l'Esmuc viu sota l'impacte de Maria Schneider, que ha estat assajant amb els estudiants que conformen la big band de l'escola el seu programa pels concerts d'aquesta nit a Viladecans (Atrium, 22.00 hores) i demà a Sant Cugat (Teatre-Auditori, 19.00 hores). Per quarta vegada al festival (dues vegades amb la seva orquestra i una altra amb un projecte especial amb Ivan Lins i Tooths Thielemans al capdavant de la Danish Radio Big Band), Schneider ha confegit a proposta del festival un programa antològic de la seva carrera, amb peces que van des del seu primer disc, Evanescence (1994), fins a l'últim, Sky Blue (2007).

Aquest serà el repertori dels concerts de Viladecans i Sant Cugat:

Last Season / Evanescence (o l'una o l'altra)

Gumba Blue

Green Piece

Choro Dançado

Sky Blue

Cerulean Skies