15 octubre, 2014

Jaques Morelenbaum por Caetano Veloso


Jaques Morelenbaum (c) Andrea Palmucci.

Por Caetano Veloso

A saudade do futuro é o futuro da saudade. O cello de Jaques Morelenbaum, som miraculoso que tive a dita de ter como companheiro próximo de todas as minhas emissões vocais melódicas, de todas as minhas inspirações composicionais e de todas as minhas idealizações de estruturação de sons. A natural inteligência musical deJaquinho é de enorme abrangência e o "eu" que se encrusta nela é de uma generosidade inacreditável. Agora, finalmente, temos um disco em que essa densa realidade humana - que temos o privilégio de ver desenvolvida entre nós - se mostra pura. O CelloSam3aTrio é expressão da vida musical que vem assinada Jaques Morelenbaum embaixo. Ninguém melhor do que Lula Galvão ao violão para ser parte da textura (e da imaginação improvisadora) dessa música. E os sons percussivos de Rafael Barata fecham cada célula joãogilbertiana do disco branco, aquele em que João pronuncia as vogais breves abertas. CelloSam3aTrio é nova voz no mundo. O maracatu sob a bruma rítmica do romantismo profundo de Jaquinho é o segredo do segredo. O samba ternário de Lula é a felicidade da música dos músicos (há músicas que são só dos ouvintes). Lyra e Tom e tais, tudo vem para o futuro adequadamente. Meu coração vagabundo não poderia almejar mais bela análise sentimental de todas as suas artérias. O Gil do João revém nessa compressão-expansão harmônica que é o gênio da música se esbaldando. Um trio. Fórmula tema/improvisação/tema. Como pode algo tão grandioso caber no que parece tão pequeno?

Traducción castellana, cortesía de Carlos Galilea, aquí.

En concierto, viernes 17 de noviembre, Auditori de Barcelona.





09 octubre, 2014

Concert gratuït al Parc del Centre de Poblenou

Aquest diumenge a les 12 h, la Big Band del Conservatori del Liceu oferirà un concert gratuït al Parc del Centre de Poblenou (Av. Diagonal, 130), basat en partitures de diverses èpoques però amb un denominador comú: la genialitat dels seus compositors.

Ens en parla Sergi Vergés, director de la banda.



El concert de diumenge serà un concert ben especial per a nosaltres. La Liceu Big Band és un projecte bianual, i aquest concert marca el final d´un dels cicles. És a dir, serà l´últim concert que farem plegats. Per a mi ha estat un privilegi treballar amb un músics d´aquest qualitat musical i, sobretot, humana. Bons músics i, per damunt de tot, bona gent, una combinació que un agraeix molt, arribat a certa edat.
En aquests dos anys, hem pogut defensar alguns repertoris molt exigents, com el concert que van dedicar als Grammys l´any passat o el repertori recent amb la Carme Canela i la Laura Simó. Però el cor musical de la banda han estat els concerts mensuals a la Cafeteria del Conservatori, on hem pogut oferir un repertori molt divers, que és el que oferirem al concert de diumenge. Música de big band de totes les èpoques amb el denominador comú d´estar escrita i arranjada per primeres espases del gènere: Thad Jones, Toshiko Akiyoshi, Neal Hefti, Bob Brookmeyer, Gordon Goodwin, Don Sebesky i Vince Mendoza.
Us hi esperem.

25 setembre, 2014

Pòrtic a la Catedral: Carme Canela i Laura Simó amb la Liceu Big Band (i 3)

Avui comencem el 46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona amb un concert gratuït i tres grups que tocaran a partir de les 19.00h. a la plaça de la Catedral. Fruit d'una col·laboració estreta amb el festival que ja té uns quants anys d'història, la Big Band del Liceu (també protagonista del concert al Parc Central del Poblenou el 12 d'octubre) presenta un programa original estrenat la passada primavera al seu excel·lent auditori. Formació de big band completa, reforç de cordes i dues veus ben especials, Carme Canela i Laura Simó.

Ens en parla el seu director, Sergi Vergés.


Amb la Laura i la Carme ens coneixem des de fa tres dècades. Amb la Carme vaig coincidir a l'Orquestra Encantada, l'any 1982, sent tots dos uns crios, i amb la Laura pocs anys després. D'aleshores ençà hem col·laborat en un munt de projectes xulos. A part, elles tenien un grup mític fa 20 anys que es deia Estamos Reunidas, molts el recordaran. Total, fa un any vam dinar junts i vam pensar que, ja que jo dirigeixo la Liceu Big Band, podíem aprofitar alguns arranjaments que havíem tocat fa uns anys en una gira que ens va portar al Carnegie Hall de Nova York (sí, què passa?), fer-ne uns altres de nous i muntar un projecte maco. El vam estrenar, amb molt d'èxit, a l'Auditori del Conservatori del Liceu el passat maig, dins de la temporada regular del centre. 

La banda, mal m'està dir-ho, sona tremenda, i a més portem una secció de corda afegida que vaig poder triar personalment: tots plegats son músics joves, preparadíssims i d'una qualitat humana immillorable. Els arranjaments són obra de primers espases del gènere, com Joan Albert Amargós, Lluís Vidal, Joan Monné, Francesc Capella i Lorenzo Barriendos. El repertori és molt variat pel que fa a gèneres: jazz clàssic (I Got It Bad, Duke Ellington), musicals (I Can Cook Too, d'On The Town, Leonard Bernstein), música brasilera (Aguas de Março, António Carlos Jobim), etc.


Un espectacle de qualitat en un format difícil de veure avui en dia.

24 setembre, 2014

Pòrtic a la Catedral: David Pastor Nu-Roots (2)

Demà 25 de setembre el 46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona comença amb un concert gratuït i tres grups que tocaran a partir de les 19.00h. a la plaça de la Catedral. Protagonista l'any passat d'una vibrant Carta Blanca al festival, David Pastor hi torna demà, entre el trio de Jaume Vilaseca i la big band del Conservatori del Liceu, amb la presentació del seu nou disc, Nu-Roots.

Que parli, millor, el mateix Pastor.




Por David Pastor

Nu-Roots es resultado de una inquietud. La creación a partir de temas originales, inspirados en nuestras referencias musicales y enriquecidos con las nuevas tendencias. Seis años han pasado ya desde el origen de esta idea, un proyecto a tres basado en la improvisación, con un planteamiento más abierto, dando opción a todo tipo de tendencias rítmicas, buscando siempre la pura diversión y la complicidad. Esto es Nu-Roots, un trabajo que he querido que navegue al 50% entre la actualización de temas del pasado adaptándolos al sonido Nu-Roots y los temas originales. De ahí su nombre: Nu Tunes Old Tunes.

¡Nos vemosss!