Molt elegantment, el
blog de Darcy James Argue ha donat l'alerta sobre una crítica (per dir-ne d'alguna manera) apareguda a l'edició electrònica de la publicació canadenca
The Gazette. L'
article, firmat per Jeff Heinrich, se centra en l'actuació de la Maria Schneider Big Band al festival de jazz de Mont-real. Crítiques desinformades (fins i tot les positives) i de mala fe n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre, a tot arreu, com també hi ha autors rigorosos i informats a l'hora d'escriure els seus comentaris.
El cas de Heinrich, però, és espectacular: els seus comentaris sexistes, que culminen amb una comparació entre la Maria Schneider directora d'orquestra i l'actriu del mateix nom protagonista de
L'últim tango a París (bravo, molt original), són de veritat desafortunats. "Després de llegir aquest article m'ho he de repensar molt per assegurar-me que això, de fet, s'ha publicat en un diari de confiança", diu un dels lectors consternats a la llarga llista de comentaris sorpresos i indignats pel to de l'article, que molts demanen que desaparegui dels continguts electrònics del diari. "Si
The Gazette té una mica de respecte pels seus lectors, hauria d'esborrar aquest article per sexista, ignorant i poc acurat", diu un altre lector.
¿Censura? Potser, ras i curt, sentit comú.
(Vegeu el comentari, ben diferent, d'Alex Dutilh –"90 minuts sublims", descriu– al
blog de la revista francesa
Jazzman.)
P.S. Doug Ramsey acaba d'afegir al seu
blog una interessant reflexió sobre la irresponsabilitat d'alguns mitjans a l'hora d'encarregar la crítica de jazz.
Wayne Shorter, el 2004 al festival
Marcus Miller, el 2007, en la nit dedicada
