08 febrer, 2010

Les reflexions de George Wein

 
George Wein, al piano a Newport 2009 (foto: Michael Weintrob).

Nova York tornarà a tenir aquest any festival de jazz. George Wein, que després de retirar-se va haver de tornar l'any passat al festival de Newport per salvar-lo després de la fallida de l'empresa que havia comprat al mateix Wein el festival, torna aquest any a Nova York, on fins fa dos anys se celebrava cada juny el JVC Jazz Festival. Sota el patrocini de la companyia mèdica CareFusion, Wein proposa un atapeït programa que, a banda dels concerts del Carnegie Hall, viatjarà per molts racons de la ciutat, i no solament de Manhattan.

Un avançament del que serà el festival es pot trobar en aquestes reflexions que Wein ha escrit per l'edició digital de Jazz Times. El programa no està anunciat, però ja hi ha alguns noms que se saben, com ara el trio Keith Jarrett, Gary Peacock i Jack DeJohnette el 17 de juny al Carnegie).

Si teniu pensat anar la segona quinzena de juny a Nova York, reserveu-vos unes quantes nits per escoltar jazz, des del Zebulon de Brooklyn fins al Carnegie Hall passant per clubs de referència com el Jazz Standard i el City Winery, el sofisticat club enològic i gastronòmic de Michael Dorf (sí, el mateix Michael Dorf de la Knitting Factory).

04 febrer, 2010

¿Qui és el pianista a The Bad Plus?

 

Ethan Iverson acaba de penjar al seu blog un post que combina magistralment la lleugeresa amb la profunditat: és una crítica-ressenya, en to humorístic, del disc de Dave King Indelicate, publicat per Sunnyside.  King, bateria de The Bad Plus, ha publicat aquest disc en solitari en què ell s'encarrega de tots els instruments, inclòs el piano.

Per això Iverson vol deixar clar, i en lletra majúscula, que ell és el pianista de The Bad Plus. No Dave.

El disc és, ho insinua Iverson i ho afirmem nosaltres, una petita meravella.


01 febrer, 2010

Bebo y Chucho ganan el Grammy

Los Valdés: 16 Grammy en la familia…

Bebo y Chucho Valdés ganaron ayer su segundo Grammy conjunto por el disco Juntos para siempre, tras haberse adjudicado meses atrás el Grammy latino. Éste es el noveno Grammy para el padre, y el séptimo para el hijo. Desde Estocolmo, Bebo responde así al nuevo Grammy: "Bueno, parece que les ha gustado el disco".

El pianista se enteró del premio –en la categoría de mejor disco de jazz latino– a medianoche, a través de una llamada de su hijo Chucho, presente en Los Ángeles tras muchos años sin poder regresar a Estados Unidos. Para Chucho, que pudo recoger el premio en persona, este Grammy "es el más especial de todos". "Es un tributo a nuestra familia porque era el sueño de mi abuela, la mamá de Bebo, de vernos un día tocar juntos. Por eso ha sido tan especial, por haber tocado con mi papá, con mi profesor, y porque mi familia va a estar muy orgullosa de eso".

Bebo y Chucho Valdés iniciaron la gira de Juntos para siempre el 23 de octubre del 2008 en el Auditori de Barcelona, en el inicio del 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. En ese concierto, el último hasta la fecha de Bebo en Barcelona, el pianista recogió la primera medalla de oro del festival, que en el 2009 recibió Wayne Shorter y en el 2010 recibirá Sonny Rollins.

Por otro lado, en la categoría de mejor disco de jazz instrumental el ganador ha sido el proyecto Five Peace Band, coliderado por Chick Corea y John McLaughlin. La Five Peace Band (que completaban Vinnie Colaiuta, Kenny Garrett y Christian McBride) también actuó en el 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, el 18 de noviembre del 2008.

McLaughlin regresa al Palau muy pronto, el 6 de mayo, en un concierto incluido en el 21 Festival de Guitarra que servirá como presentación barcelonesa de su última aventura, The 4th Dimension.

31 gener, 2010

Sonny Rollins torna a Barcelona

Sonny Rollins, el colós al Palau de la Música (foto: Ricard Cugat).


Ho ha anunciat avui La Vanguardia. El saxofonista Sonny Rollins torna a Barcelona el pròxim 3 de novembre per inaugurar, a l'Auditori, el 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Rollins serà també el receptor de la tercera Medalla d'Or del festival en reconeixement a la seva llegenda. El saxofonista s'unirà d'aquesta manera a una selecta llista de moment integrada per Bebo Valdés i Wayne Shorter.

Com ara fa tres anys, Rollins actuarà a Barcelona a l'inici de la gira europea amb la qual celebrarà el seu 80è aniversari. Només sis ciutats i sis països: Barcelona, Luxemburg (8 de novembre), Lucerna (12 de novembre), Bolonya (16 de novembre), Londres (20 de novembre) i Amsterdam (24 de novembre). Les entrades (amb els mateixos preus que fa tres anys), a la venda a partir d'aquesta setmana a Telentrada.

A l'espera de confirmació oficial, el grup estarà format, a banda del mateix Rollins, per Clifton Anderson al trombó, Bobby Broom a la guitarra, Bob Cranshaw al baix, Kobie Watkins a la bateria i Victor y. See Yuen a la percussió.

Rollins va rebre el director artístic del festival, Joan Anton Cararach, el passat 6 de desembre (curiosament, l'últim dia del 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona amb l'últim concert al Jazz Standard de Nova York del Quinteto Flamenco de Chano Domínguez). La cita va ser a Tarrytown, una població del comtat de Westchester, a 40 minuts en tren al nord de Manhattan. Rollins oferia aquell diumenge un concert benèfic a favor de Clearwater, una organització fortament vinculada a Pete Seeger que lluita per la neteja i la conservació de l'entorn natural del riu Hudson (més informació sobre aquest concert, aquí).

Als camerinos de l'antic Tarrytown Music Hall (inaugurat el 1885), Rollins va rebre Cararach, que li va fer entrega del llibre del festival i amb qui va parlar dels seus concerts a Barcelona. "Me'n recordo molt bé d'aquella nit", va dir Rollins mentre llegia l'article del llibre firmat per Nate Chinen, crític de The New York Times, que, present al Palau aquell dia, el prenia a ell com a exemple de l'energia que desprèn sempre el públic de Barcelona. "És veritat el que diu en Nate aquí: va ser un concert molt intens, i la sala, el Palau, és una meravella. És un orgull formar part d'aquest llibre i de la història del vostre festival". Rollins recordava també un detall gastronòmic que va voler compartir amb l'organitzador del concert de Tarrytown, Mark Morganelli, trompetista i promotor de jazz de referència a Westchester. "Em van regalar unes anxoves que encara ara hi penso…". 


Aquest va ser el repertori del concert a Tarrytown, amb una primera peça, és clar, ineludible:
 

1. Global Warming
2. In a Sentimental Mood
3. Patan Jali
4. Serenade
5. Don't Stop the Carnival

+ This is no Laughing Matter
+ Tenor Madness

¿I com va tocar Sonny? Doncs amb una energia i una força úniques, davant d'un públic entregat que a més a més li agraïa el seu compromís amb el medi ambient. El saxofonista, ja ho hem dit, celebrarà amb aquesta gira els seus 80 anys (els fa el 7 de setembre), però tanques els ulls i sona el timbre inconfusible, sovint juganer i fins i tot epicuri (¡ai, els calypsos!), d'un dels saxofonistes llegendaris de la història del jazz. Que torna a Barcelona ben aviat: 3 de novembre del 2010.

 

Sonny Rollins i el seu sextet, a Tarrytown el 6 de desembre del 2009 (foto: Noel Brandel)