30 d’octubre, 2014

Irakere visto por los músicos (7): Yaroldi Abreu

(c) Rick Swig


Yaroldi Abreu colabora con Chucho Valdés desde hace más de una década. Percusionista de referencia, Abreu formó parte de la última formación que se presentó en conciertos bajo el nombre de Irakere. Miembro de los Afro-Cuban Messengers de Chucho Valdés, adorado por Bebo Valdés («seguro que tiene raíces haitianas –suponía siempre Bebo–, porque tiene un conocimiento de la música afrocubana completo y único»), él estará, por supuesto, el próximo martes en el Auditori de Barcelona (toda la información sobre el concierto aquí).

Irakere siempre ha significado una institución de la cual todo el mundo bebe; eso, en la parte musical. En la parte personal, es mucho más que eso: es un trozo de mi vida. Yo fui parte de la última formación física de Irakere hace 14 años, en los que además he estado al lado del maestro Chucho Valdés, por lo cual ya es parte de mí. 
Irakere, para muchos, en la parte religiosa tiene mucho significado: es como una selva, es como una zona de mucha creación. Yo catalogo a Irakere como una selva en la que siempre vas a quedar atrapado.   
(Transcripción: Carlos Ruffo)

29 d’octubre, 2014

Irakere visto por los músicos (6): Dreiser Durruthy Bombalé

(c) Rick Swig

Percusionista, voz, bailarín, Dreiser Durruthy Bombalé es uno de los miembros estables de los Afro-Cuban Messengers de Chucho Valdés. Durruthy, como casi todos los músicos cubanos sin excepción, se siente hijo de Irakere. He aquí sus opiniones (toda la información sobre el concierto del 4 de noviembre aquí).

Por Dreiser Durruthy Bombalé
Irakere es como el padre. Es el grupo que movió el jazz por toda Cuba: el afrocuban jazz; y la palabra folclórica Irakere representa la selva en la tradición yoruba; es una palabra muy grande. Irakere fueron los formadores del nuevo latin jazz, y también los precursores de la timba.
A nivel personal ha sido un gran momento en mi vida y una gran experiencia estar pasando estos últimos tiempos con el maestro Chucho. Y aunque yo no fui parte de Irakere, soy parte de lo que empezó el maestro.
(Transcripción: Carlos Ruffo)



Irakere visto por los músicos (5): Gastón Joya


(c) Rick Swig

Junto con el batería Rodney Barreto, el contrabajista Gastón Joya es una de las últimas incorporaciones a la formación titular de los Afro-Cuban Messengers. Y como Barreto, se ha convertido en pieza indispensable de los últimos proyectos de Chucho Valdés, sin duda uno de los líderes más exigentes que cualquier músico puede encontrar. He aquí las opiniones de Joya sobre Irakere (toda la información sobre el concierto del 4 de noviembre aquí).

Por Gastón Joya
Llevo en esto ya bastante tiempo, pero sin duda estoy entendiendo mucho sobre la evolución de la música en mi país tocando estas canciones. También estoy muy contento porque vamos a compartir escenario con músicos que yo admiro y respeto mucho, que son mis amigos, mis hermanos… No sólo el maestro Chucho, sino toda la gente que va a tocar con nosotros.

Irakere tiene tremendo significado, porque siempre he admirado a Carlos del Puerto, a Enrique Pla, a Paquito D’Rivera, a El Niño (Jorge Alfonso), gente que realmente marcó una pauta en la música de mi país. Irakere fue la manera de hacer la música afrocubana más global. Vamos a tratar de defender eso, ese estilo. Es de verdad una experiencia muy bonita. Y espero, claro. que sea inolvidable.

(Transcripción: Carlos Ruffo)




28 d’octubre, 2014

Irakere visto por los músicos (4): Rodney Barreto

(c) Rick Swig

El batería Rodney Barreto es, con el contrabajista Gastón Joya, una de las últimas incorporaciones a la formación titular de los Afro-Cuban Messengers. He aquí sus opiniones sobre Irakere (toda la información sobre el concierto del 4 de noviembre aquí).

Por Rodney Barreto
Irakere para mí significa una larga escuela de la música cubana; todo el que tenga inclinaciones de jazz en Cuba, e incluso de otro tipo de género, tiene que oír Irakere, es un grupo que marcó una época: el inicio de la timba, pero también tocaban jazz… Era un grupo muy flexible. Y creo que tiene mucho mérito Chucho Valdés con la creación del grupo Irakere.
En el plano personal, es uno de los grupos que llevo escuchando toda mi vida; creo que en Cuba casi todo el mundo tiene alguna influencia de Irakere. Es la Biblia de la música cubana: abarca muchos géneros, mucho repertorio… Es uno de los grupos más importantes que ha habido, aportaron muchísimo. Y su influencia todavía no ha terminado. Lo comprobarán en directo el 4 de noviembre, créanme ustedes.
(Transcripción: Carlos Ruffo)




Irakere visto por los músicos (3): Manuel Machado


Manuel Machado fue miembro de Irakere en una de sus últimas encarnaciones. Por eso mismo Machado, a la trompeta, era una elección obvia para sumarse a Chucho Valdés y los Afro-Cuban Messengers en el concierto Irakere 40! el próximo martes 4 de noviembre en el Auditori de Barcelona (toda la información aquí).

Por Manuel Machado
Irakere sigue estando presente en mi historia, en mi vida; sigo viviendo gracias a haber tenido esa experiencia, esa exigencia de tantos buenos músicos que han pasado por ahí y a la musicalidad de Chucho Valdés, eso hay que decirlo con mayúsculas. Para mí es uno de los mejores grupos del siglo XX, y en Cuba es la mejor formación, marcó pautas, introdujo otros elementos en la música de ese tiempo.
Irakere significa selva, pero es una selva todavía virgen para mí; está presente en muchas otras músicas. Tocar en un grupo por donde han pasado figuras como Paquito D’Rivera, Arturo Sandoval y tantos otros siempre implica tener una preparación, una disciplina, ganas de seguir amando la música. En Cuba el impacto fue total porque se incluye la música tradicional cubana y muchas otras formas musicales. 

Yo tengo guardada una de las cartas que le mandó Bebo a Chucho, en la que le expresa todo su amor como padre, y en la que le dice que Irakere «es la mejor orquesta del mundo». Lo dijo Bebo, ¿qué más se puede pedir?
(Transcripción: Carlos Ruffo)







27 d’octubre, 2014

Irakere visto por los músicos (2): Ariel Brínguez


Ariel Brínguez suma su opinión sobre qué significó para él en particular Irakere, y qué considera que fue para la música en general. Brínguez, al saxo tenor, es uno de los metales invitados para sumarse a Chucho Valdés y los Afro-Cuban Messengers al concierto Irakere 40! el próximo martes 4 de noviembre en el Auditori de Barcelona (toda la información aquí).

Por Ariel Brínguez
Irakere fue una banda emblemática, sin lugar a dudas. Muchos de mis colegas músicos en Cuba estudiamos en la escuela con la añoranza de algún día tocar con Irakere, tocar esas obras maestras que hizo Chucho Valdés; más que un anhelo se convierte en parte de ti. En un primer momento está el rigor de la cuestión técnica, porque son obras virtuosas. Los músicos que pasaron por las filas de Irakere han sido históricamente de los mejores de Cuba, que es una cantera de grandes músicos y donde la música tiene una gran connotación: la música significa mucho para el cubano.
Es un gran placer  tocar al lado de Chucho Valdés, una leyenda viva; nosotros crecimos escuchándolo, admirando su obra. Al mismo tiempo es un reto interpretar esas obras que han sido tocadas por grandes saxofonistas. Irakere no sólo es la cuestión del rigor, de la inteligencia que tiene como proyecto, sino que también llevó al cubano más común, al del barrio, a quien tiene otros intereses como bailar y pasarla bien, a otras expectativas con Bacalao con pan, con Xiomara… Eso tiene doble mérito: poder conectar al mismo tiempo con un público más exigente desde el punto de vista intelectual y con la gente que busca la fiesta; O sea, que hay varios mundos dentro del mismo. Les esperamos, a todos, en Barcelona. 


(Transcripción: Carlos Ruffo)

Irakere visto por los músicos (1): Rafael Águila


Iniciamos con Rafael Águila una serie de artículos en los que cada uno de los músicos que participarán el próximo martes en el concierto Irakere 40! en el Auditori de Barcelona (toda la información aquí) nos cuentan qué significó para ellos en particular Irakere, y qué consideran que fue para la música en general. Águila, al saxo alto, es uno de los metales invitados para sumarse a Chucho Valdés y los Afro-Cuban Messengers.

Por Rafael Águila
Irakere ha sido un emblema: marcó una pauta y es una referencia para el mundo y para Cuba, porque fue la mezcla de nuestras raíces, de nuestros ancestros, con la aproximación al jazz, logrando ese sonido característico que influyó en el desarrollo de la propia música: los metales, el fraseo, todo cambió.
Cuba siempre se ha caracterizado por tener muchas buenas bandas, pero cuando llega Irakere el nivel de exigencia y de rigor de las bandas sube porque modernizó la manera de ver la música sin perder la raíz, con excelentes músicos que han sido referencia para todas las generaciones.
Es un privilegio muy grande que se haya contado conmigo para formar parte de esta revisión de la banda como saxofonista alto; si vamos a la historia, tenemos a Paquito D’Rivera, pero también a Germán Velasco, César López, Román Filiú: grandísimos saxofonistas que han sido influencia para los jóvenes en Cuba que han seguido sus pasos. Para mí es grandísimo ocupar este sitio al lado de Chucho, en una banda tan antológica como la que va a tocar en Barcelona el próximo martes 4 de noviembre.
(Transcripción: Carlos Ruffo)

25 d’octubre, 2014

De Wayne Shorter a 'Cuba clásica'





Ja hi som. Després d'uns aperitius que han posat el llistó altíssim, ara sí que comencem un mes atapeït amb tota mena de propostes, amb gairebé cada dia una joia.

Agafeu-vos fort i seguiu-nos!



DIMARTS, 28 D'OCTUBRE. 21.00h Auditori
Wayne Shorter Quartet
Sense contemplacions: ser avui afortunats contemporanis del Wayne Shorter Quartet només admet comparacions, per exemple, amb aquells ciutadans vienesos que van ser testimonis (potser meravellats, potser desconcertats) del que s´ha anomenat l´estil tardà de Ludwig van Beethoven, quan el geni de Bonn componia obres com els cinc últims quartets de corda o la cèlebre Simfonia número 9. I a més a més el festival de jazz de Barcelona ha estat testimoni privilegiat d´aquesta última aventura de Shorter, una alineació que la història del jazz recitarà de memòria en el futur: Wayne Shorter, Danilo Pérez, John Patitucci, Brian Blade. Música gairebé còsmica, difícil de definir en paraules, i que ha tingut una recent entrega discogràfica, Without A Net, que ja és essencial. Un dels grans quartets de la història de la música, molt més enllà del jazz.


DIMECRES, 29 D'OCTUBRE. 21.00h BARTS
Zakir Hussain & Masters of Percussion 
Autèntica llegenda de la música, Zakir Hussain ha visitat recentment el festival com a membre del trio Sangam, dirigit per Charles Lloyd. Tenim ara, doncs, l´oportunitat d´escoltar un projecte que lidera aquest músic que ha estat considerat «una enciclopèdia de la tabla», l´instrument de percussió per excel·lència de la música índia. Amb el seu grup Masters of Percussion, Hussain proposa a l´audiència l´oportunitat d´escoltar improvisacions tant de caràcter melòdic (raga) com rítmic (tala). Tot sota el control d´un virtuós que ha convertit el seu instrument, ras i curt, en una referència del paisatge sonor contemporani, i que en aquest cas s´ha envoltat d´una constel·lació de virtuosos que no tenen por a deixar-se anar en una passejada que trenca totes les fronteres entre tradicional i contemporani, folk i clàssica. Música per emocionar-se de veritat.

DIJOUS, 30 D'OCTUBRE. 21.00h BARTS
Kurt Rosenwinkel & Orquestra Jazz de Matosinhos
Creada el 1999 per divulgar les composicions i arranjaments dels seus dos directors, Pedro Guedes i Carlos Azevedo, l´Orquestra Jazz de Matosinhos ha anat guanyant any rere any prestigi arreu del món a través d´un programa creatiu com pocs i d´una política de col·laboracions molt ambiciosa que els ha fet treballar amb artistes que inclouen totes les variants estètiques del jazz. Han col·laborat, per exemple, amb els grans noms de la música lusòfona (com, entre d´altres, Mayra Andrade i Maria João) i han tocat i han arranjat repertori de grans noms del jazz, de Chris Cheek a Maria Schneider passant per Carla Bley i Lee Konitz. La seva feina al costat de Kurt Rosenwinkel va donar com a resultat Our Secret World, un dels discos cabdals del jazz contemporani, una esplèndida expansió de l´univers sonor de Rosenwinkel, que és un dels músics més influents, sens dubte, de la història recent del jazz. ¿Per què cabdal, per què esplèndid? Doncs perquè Our Secret World és, feu-nos cas, un món tan secret com el d´aquells que busquen, tossuts, la bellesa. 

DIVENDRES, 31 D'OCTUBRE. 20.30h Harlem Jazz Club
Amélie Angelbault Quartet
Hàbil a l´hora d´unir jazz, swing i rockabilly, la cantautora francesa Amélie Angebault i el seu quartet se´ns emporten de viatge a un d´aquells llocs i moments on a tots ens agradaria haver estat: el Swinging London dels anys 60. Prepareu-vos, doncs, per una nit d´elegància i diversió.


DIVENDRES, 31 D'OCTUBRE. 21.00h Luz de Gas
Rudresh Mahanthappa
El saxofonista alt Rudresh Mahanthappa –un dels músics amb un dels sons més particulars de l´actualitat, sens dubte– torna al festival per presentar el seu nou projecte, Gamak, en el qual ha volgut sintetitzar formes musicals i conceptes tant de la cultura occidental com de l´oriental. «Gamak incorpora jazz, rock progressiu, heavy metal, country, folk americà, go-go i música ambient –explica el mateix Mahanthappa–, i al mateix temps explora les riques tradicions musicals d´Índia, la Xina, Àfrica i Indonèsia.» El resultat d´una combinació tan ambiciosa és –continua– «una música que desafia qualsevol categoria, música que realment s´adapta als temps que vivim». Accepteu el desafiament de Gamak, doncs, amb un quartet que completen tres altres fars del jazz contemporani. No us en penedireu.

DISSABTE, 1 DE NOVEMBRE. 21:00h Luz de Gas
Arto Lindsay Band
Un ciutadà dels Estats Units crescut al Brasil tropicalista dels anys 60 –on els seus pares feien de missioners–; un artista que a la dècada dels 70 va firmar discos que són autèntiques bíblies del noise, i un inconformista que als anys 80 del segle XX va esdevenir una de les ments més subversives de l´escena no wave de Nova York, ja fos col·laborant amb John Zorn o formant part dels irrepetibles Lounge Lizards de John Lurie. Arto Lindsay, admirat amb santa devoció per Brian Eno i influència cabdal en Sonic Youth, es manté com un dels aventurers sònics més rotunds. Les seves produccions per a músics com Laurie Anderson i Caetano Veloso podrien ser matèria d´estudi en universitats i les seves mixtures culturals –en especial les brasilera, abraçant samba i bossanova com ningú– no han deixat mai de tenir un grau elevadíssim d´atreviment. Un músic per a qui la reinvenció és una obligació i que finalment es presenta a Barcelona amb la seva banda estel·lar i nou disc sota el braç, el monumental Encyclopedia of Arto.

DIUMENGE, 2 DE NOVEMBRE. 11:30h Gran Hotel Havana Barcelona
Jazz en Família amb la Sant Andreu Jazz Band
Jazz vocal
Una desacomplexada oferta (l´entrada inclou xocolata amb xurros!) pel diumenge al matí a càrrec de diferents grups sorgits del planter inesgotable de la Sant Andreu Jazz Band, sota la direcció de Joan Chamorro, que aquest any ens presentarà les noves fornades, que el temps passa i la música creix i creix!

 DIUMENGE, 2 DE NOVEMBRE. 12:15h Teatre-Auditori Sant Cugat
Chucho Valdés presenta: Mauricio Vallina Cuba Clásica
* Xerrada prèvia a les 11.15 h. amb Chucho Valdés, Mauricio Vallina i Joan Anton Cararach, director artístic del festival.
Parla Chucho Valdés: «No es nada fácil tocar música clásica cubana. Hay que combinar sabor y técnica, colores y dinámicas, y Mauricio Vallina lo hace de forma natural. Descubrir a Ernesto Lecuona, a Manuel Saumell, a Ignacio Cervantes y a tantos otros en sus manos es como una revelación. Tengo también mucho deseo de escucharle interpretando a un genio único, Louis Moureau Gottschalk. Estoy seguro de que será otra revelación.» El pianista cubà Mauricio Vallina, company habitual a duo d´una llegenda com Martha Argerich, combina una formació tècnica excepcional amb un coneixement aprofundit de la tradició pianística de l´illa caribenya. Després del seu èxit l´any passat a la Rumba para Bebo organitzada pel festival (en què ell s´encarregava de tocar la música clàssica cubana que més li agradava a Bebo), Vallina torna ara amb un exquisit (i gratuït!) recital en solitari que ens descobrirà tots els colors d´una tradició pianística fèrtil com poques.



I a més a més…

DIMARTS, 28 D'OCTUBRE. 19.00h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot. Gratuït 
Dimensió Jazz – Dones innovadores del jazz fins al 1960
 Una història, sovint oblidada, d’aquelles dones que van marcar l’evolució del jazz: instrumentistes, cantants i compositores. A càrrec de Bronwyn Evans, musicòloga i músic de jazz

DIMECRES, 29 D'OCTUBRE. 12.00h i 16.00h. Conservatori del Liceu. Gratuït
Workshop amb Carlos Azevedo & Pedro Guedes i la Big Band del Conservatori del Liceu

DIMECRES, 29 D'OCTUBRE. 19.00h Biblioteca Jaume Fuster. Gratuït
Parlem amb...Kurt Rosenwinkel, Pedro Guedes i Carlos Azevedo
Kurt Rosenwinkel i els dos directors de l'Orquestra Jazz de Matosinhos explcaran com va néixer el projecte Our secret world, que presenten l'endemà a la sala BARTS.

DIMECRES, 29 D'OCTUBRE. 19.00h Biblioteca Jaume Fuster. Gratuït
Exposició Ceedeephilia: l'últim embalatge del jazz
El crític de jazz Enrique Turpin exposarà alguns compactes de la seva col·lecció particular. Embalatges curiosos i remarcables d’algunes de les grans obres del jazz contemporani. Creatius embolcalls per cabdals obres jazzístiques.
Exposició oberta del del 29 d’octubre al 18 de novembre. 

DIJOUS, 30 D'OCTUBRE. 19.00h Biblioteca Vila de Gràcia. Gratuït
Entre bastidors – Ashley Khan, escriptor i teòric del jazz
Conferència al voltant dels 40 anys d'A Love Supreme, l'obra mestra de John Coltrane.

DIJOUS, 30 D'OCTUBRE. 19.00h. Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot. Gratuït
Dimensió Jazz – Una història del Jazz I: del ragtime al bebop
Una panoràmica de la història del jazz a través dels músics i estils que van marcar la seva evolució. A càrrec de Teresa Torres Villaseca, professora de música i historiadora de l’art. 

 DIJOUS, 30 D'OCTUBRE. 21.30h Conservatori del Liceu. Gratuït
Jams al Liceu – Dirigida per Jordi Bonell

DIVENDRES, 31 D'OCTUBRE. 12.00h Conservatori del Liceu
Classe magistral amb Rudresh Mahanthappa (saxo alt)
  
DIVENDRES, 31 D'OCTUBRE. 19.00h Gran Hotel Havana
Cocktail & Swing amb Lluís Coloma Trio (Blues & Boogie Woogie)

DISSABTE, 1 DE NOVEMBRE. 17.00h Conservatori del Liceu
Workshop amb Chucho Valdés & Afro-Cuban Messengers

DIUMENGE, 2 DE NOVEMBRE. 17.00h Conservatori del Liceu
Workshop amb Chucho Valdés & Afro-Cuban Messengers

20 d’octubre, 2014

Una setmana plena d’activitats i amb música per tota la família

Poques vegades podem trobar una setmana amb tantes activitats i tant diverses repartides per algunes de les sales amb més carisma de la capital catalana.


DIMECRES, 22. 22.00h Harlem Jazz Club
Jaç de Gats

Les nits més emblemàtiques de Jazz de Barcelona es trobaran amb un concert on, després de deu anys de la seva fundació, Jaç de Gats tornaran a miolar, després de poder presumir d’haver tocat a la majoria de clubs de la ciutat. Jazz salpebrat de bossanova amb gustoses versions de Paolo Conte, Quincy Jones, Astor Piazzola i António Carlos Jobim. T´esgarraparan, ja hi pots comptar.

DIJOUS, 23. 20.30h Conservatori del Liceu
Joachim Kühn

Ens retrobarem amb el membre incontestable de la reialesa del jazz europeu, Joachim Kühn. Sens dubte, un dels grans pianistes de la història del jazz. Ras i curt. I com que som tossuts i ens agrada molt el format sense xarxa, el piano sol (aprofitant a més a més l’acústica natural de l’auditori del Conservatori del Liceu), amb Kühn presentem un concert que recordarem, segur, amb els anys. Pianista exuberant, inquiet, sorprenent, un recital seu ens pot portar de Bach i Couperin fins a Ornette Coleman i a les seves peces originals, moltes d’elles escrites a Eivissa.

DIVENDRES, 24. 20.30h Harlem Jazz Club
Adriana Ospina

A una de les sales on possiblement més concerts respiren les seves parets, quatre músics de diferents països i amb llargs recorreguts als escenaris de Barcelona i al món s´ajunten aquest divendres en un quartet en què jazz i música llatinoamericana es fusionen per proposar un viatge a través dels diferents sons, ritmes, melodies i lletres del continent sud-americà. Cançons de diferents compositors i gèneres com el bolero, el tango, la zamba, el bambuco, el landó, la bossa nova i la cumbia, entre altres, són interpretades amb un toc jazzístic i modern per aquest quartet.

DIVENDRES, 24. 21.00h Palau de la Música Catalana
Vicente Amigo

Considerat l’hereu número 1 de Paco de Lucia, quina millor sala que el Palau de la Música Catalana per rebre un dels guitarristes de flamenc més grans de tots els temps. Al seu últim disc, Tierra, el setè que publica des de la seva irrupció fa 26 anys al Festival del Cante de las Minas, el cordovès es posa en mans de Guy Fletcher (sí, el teclista de Dire Straits) i l´històric grup celta Capercaillie per demostrar que la seva música, d´impressionants poders tel·lúrics, continua sintonitzant meravellosament bé amb altres arrels. Com ell mateix assegura, si et fa mal quan l´escoltes, és que hi ha duende. Doncs prepara´t, perquè et corprendrà i, sí, et farà mal.


DISSABTE, 25. 23.00h Harlem Jazz Club
Ray Cuza i Orquesta Sazonando amb Carlos Caro

Vols retrocedir a la Cuba dels anys 20? Un Combo establert a Barcelona amb un so cubà de poders cadenciosos i un convidat de luxe: el violinista Carlos Caro. Pura seducció.

DIUMENGE, 26. 11:30h Gran Hotel Havana Barcelona
Swing amb Duke & Basie

Una desacomplexada oferta (l´entrada inclou xocolata amb xurros!) pel diumenge al matí a càrrec de diferents grups sorgits del planter inesgotable de la Sant Andreu Jazz Band, sota la direcció de Joan Chamorro, que aquest any ens presentarà les noves fornades, que el temps passa i la música creix i creix!


I a més a més…

DIMARTS, 21. 19.00h Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Irakere: història de la gran orquestra del jazz cubà.

Amb motiu del  40 aniversari d’Irakere, viatjarem en el temps pels fonaments, evolució i significat d’aquesta gran orquestra.

DIMECRES, 22. 12.00h Conservatori del Liceu
Workshop amb Joachim Kühn

DIJOUS, 23. 19.00h Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
75 anys del segell Blue Note

La història, els àlbums, els músics i els dissenyadors que el van convertir en un dels grans segells de referència del jazz.

DIJOUS, 23. 21.30h Conservatori del Liceu
Jams al Liceu dirigida per Horacio Fumero

DIVENDRES, 24. 12.00h Conservatori del Liceu
Paul Lewis

El pianista Paul Lewis, considerat internacionalment com un dels pianistes més importants de la seva generació, fa parada a la nostra ciutat per fer una Master Class i  esplaiar-se de bon matí al Conservatori del Liceu.

DIVENDRES, 24. 19.30h Gran Hotel Havana Barcelona
Cocktail & Swing amb Los Locos del Oeste

DISSABTE, 25. 12.00h Biblioteca Xavier Benguerel
Jazz a la Biblioteca amb Llibert Fortuny


El saxofonista Llibert Fortuny apropa la canalla al seu món de saxos, ewis i maquinetes a través d´activitats dinàmiques i sorprenents per descobrir les meravelles d´aquest instrument.

15 d’octubre, 2014

Jaques Morelenbaum por Caetano Veloso


Jaques Morelenbaum (c) Andrea Palmucci.

Por Caetano Veloso

A saudade do futuro é o futuro da saudade. O cello de Jaques Morelenbaum, som miraculoso que tive a dita de ter como companheiro próximo de todas as minhas emissões vocais melódicas, de todas as minhas inspirações composicionais e de todas as minhas idealizações de estruturação de sons. A natural inteligência musical deJaquinho é de enorme abrangência e o "eu" que se encrusta nela é de uma generosidade inacreditável. Agora, finalmente, temos um disco em que essa densa realidade humana - que temos o privilégio de ver desenvolvida entre nós - se mostra pura. O CelloSam3aTrio é expressão da vida musical que vem assinada Jaques Morelenbaum embaixo. Ninguém melhor do que Lula Galvão ao violão para ser parte da textura (e da imaginação improvisadora) dessa música. E os sons percussivos de Rafael Barata fecham cada célula joãogilbertiana do disco branco, aquele em que João pronuncia as vogais breves abertas. CelloSam3aTrio é nova voz no mundo. O maracatu sob a bruma rítmica do romantismo profundo de Jaquinho é o segredo do segredo. O samba ternário de Lula é a felicidade da música dos músicos (há músicas que são só dos ouvintes). Lyra e Tom e tais, tudo vem para o futuro adequadamente. Meu coração vagabundo não poderia almejar mais bela análise sentimental de todas as suas artérias. O Gil do João revém nessa compressão-expansão harmônica que é o gênio da música se esbaldando. Um trio. Fórmula tema/improvisação/tema. Como pode algo tão grandioso caber no que parece tão pequeno?

Traducción castellana, cortesía de Carlos Galilea, aquí.

En concierto, viernes 17 de noviembre, Auditori de Barcelona.