29 de novembre, 2010

All About Jazz, en italià i en anglès


Dos periodistes d'All About Jazz escriuen sobre el festival de jazz. El primer és Angelo Leonardi, que proposa un dens article al voltant de la setmana que va passar a Barcelona com a enviat especial d'All About Jazz Italia, des de Charles Lloyd fins a JD Allen passant pels actes complementaris del festival. I el segon és João Moreira de Santos, que fa la crònica de tres concerts per la versió mare, en anglès, d'All About Jazz.



Fotografies Richard Galliano i JD Allen: Lorenzo di Nozzi.

Omar Sosa en 'La Vanguardia'



La contraportada de La Vanguardia de hoy propone una muy personal entrevista con el pianista cubano afincado en Barcelona Omar Sosa. Firmada por Ima Sanchís, en la entrevista Sosa habla en general sobre su carrera y sobre su poética no sólo musical, sino vital.

Sosa debuta mañana en el Palau con un concierto que incluye la participación de la NDR Big Band (especialmente llegada de Hamburgo) y la dirección de Jaques Morelenbaum, arreglista también del disco fruto del trabajo común entre todos ellos, Ceremony. Como invitado especial, Sosa cuenta con la colaboración del batería Horacio El Negro Hernández, protagonista este fin de semana de nuestro festival con dos conciertos magistrales en Mataró y l'Hospitalet.

28 de novembre, 2010

Jamie Cullum: Barcelona's set list

Just One Of Those Things
Get Your Way
All At Sea
If I Ruled The World
Next Year Baby
20 Something
Don’t Stop The Music
If I Only Had A Brain (solo)
High & Dry
Caravan (in audience)
These Are The Days
I’m All Over It Now
Mix Tape
-------------------------------------------------------------
Wind Cries Mary
Gran Torino

De concierto con Jaques Morelenbaum


El violonchelista y arreglista Jaques Morelenbaum está desde el pasado jueves en Barcelona, tras una semana de ensayos en Hamburgo con la NDR Big Band y el cuarteto de Omar Sosa. Músico apasionado por la música (parece un truismo, pero no lo es), Morelenbaum asistió el pasado viernes en el Palau a la exhibición de Jamie Cullum y ayer sábado al concierto doble en el Teatre Joventut de l'Hospitalet de Iván Melón Lewis y Horacio El Negro Hernández Italuba. Dada la especial afinidad entre las culturas cubana y brasileña, los músicos de Melón y El Negro no dudaron en interrogar a Morelenbaum sobre sus experiencias con músicos como António Carlos Jobim (con el que estuvo tocando 10 años, hasta su muerte), Caetano Veloso (14 años juntos) y Gilberto Gil (una colaboración todavía en activo).

Tanto el pianista (Melón) como el batería (El Negro) regresan esta semana a Barcelona; el primero como músico de Buika y además para abrir su concierto presentando en el Palau su primer disco como líder, Travesía (miércoles, 1 de diciembre); el segundo, como invitado especial de Omar Sosa para su esperado debut en el Palau, interpretando (en primicia mundial) los espectaculares arreglos que Morelenbaum escribió para big band a partir de la obra de Sosa (martes, 30 de noviembre). El concierto de Sosa será grabado, además, por la cadena de televisión Mezzo.

27 de novembre, 2010

18 de novembre, 2010

El 'blindfold & winefold test' de Chucho Valdés

El periodista de Down Beat Dan Ouellette ha regresado esta semana a Barcelona para su segundo blindfold test en público, con Chucho Valdés como invitado. La novedad de este año no era sólo la sede, Monvínic, sino también el hecho de que la música escogida por Ouellette iba a ser acompañada por un maridaje de vinos escogidos con tino e impecable sensibilidad musical por César Cánovas, sumiller de Monvínic.

He aquí dos pruebas fotográficas de una tarde única en compañía de uno de los genios musicales de nuestro tiempo, Chucho Valdés.




(Fotos: Marc Romaguera)

16 de novembre, 2010

14 de novembre, 2010

Amb la Sant Andreu Jazz Band


«Extraordinari, una gran idea». D'aquesta manera definia Bruce Lundvall, president de Blue Note recent arribat a Barcelona per assistir al concert de Gonzalo Rubalcaba dissabte a la nit (més informació en un post posterior), el concert de la Sant Andreu Jazz Band d'avui al matí al Gran Hotel Havana, ple de gom a gom.

«M'ha encantat, el director ha fet una feina realment excel·lent», va afegir Enzo Capua, corresponsal a Nova York de la revista Musica Jazz i també de l'Umbria Jazz Festival. Era el dia dedicat al jazz vocal, amb intervencions cantades d'algunes de les noies de la jove big band dirigida per Joan Chamorro: Alba Armengou, Magali Datzira, Eva Fernández i Andrea Motis.



Les sessions dominicals de la Sant Andreu Jazz Band es repetiran encara en dues sessions més (21 de novembre: Ellington & Basie; 28 de novembre: De Broadway a Hollywood). El protagonisme al festival d'aquesta jove i inquieta formació, dependent de l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu, no s'acaba aquí, ja que el dia 2 de desembre seran coprotagonistes del concert triple Swing, Swing, Swing!, juntament amb la Barcelona Jazz Orquestra i La Locomotora Negra (i encara en queden entrades).

Fotografies: Núria Aguadé

13 de novembre, 2010

Buika, el triunfo de todos

  
Buika, el año pasado en el Palau (foto: Ricard Cugat)

Buika, una de las artistas fetiche del festival de jazz de Barcelona en los últimos años (¡y que dure!), ha ganado su primer Grammy. La artista mallorquina, que regresa a Barcelona el 1 de diciembre para cerrar su año mágico 2010 (cada día quedan menos entradas), explica en este texto sus sensaciones (en castellano a continuación).

By Concha Buika

I am very proud to get the first Grammy in my career, even though I don't know nothing much about awards. My real award is that my mom does not need to work anymore in her life, and I am giving my son a great education.

In any case, I would like to thank Maestro Chucho Valdés for agreeing to record this album, and Javier Limón, which is my brother in art, and of course my mama Chavela Vargas, who has been singing this repertoire for 40 years.

Also, thanks to people who vote for me, and (of course) to the audience at all the concerts in this long tour.

¡El triunfo de la música es el triunfo de todos!

Nov. 11, 2010


Buika, en su debut en el festival, en el 2006, también en el Palau (foto: Ricard Cugat)


Por Concha Buika

Estoy muy orgullosa de haber ganado el primer Grammy de mi carrera, a pesar de que yo no sé mucho de premios. Mi auténtico premio es que mi madre ya no necesita trabajar más en su vida, y que le estoy dando a mi hijo una gran educación.

En cualquier caso, quiero agradecer al maestro Chucho Valdés que aceptara hacer este disco conmigo, y a Javier Limón, que es mi hermano en arte, y por supuesto a mi mama Chavela Vargas, que cantó este repertorio durante 40 años.

También gracias a las personas que votaron por mí, y (por supuesto) al público que ha venido a los conciertos de esta larga travesía.

¡El triunfo de la música es el triunfo de todos!

¡Felicitats, Buika!

12 de novembre, 2010

AfroCubism, a stunning
and emotional experience



By Danny Melnick

The AfroCubism concert at New York City's Town Hall on Tuesday, Nov. 9 was a stunning and emotional experience. As one of the presenters of the evening, it was a great honor for me to participate in this event. The music was very inspirational in that it showed how clearly people from different nations and cultures, who don't speak the same spoken language, can come together by the pulse and beat of the rhythm to make glorious music. The audience LOVED this concert and gave the musicians well-deserved multiple standing ovations.



I must say that these types of nights reinforce my pleasure of promoting concerts and working with musicians who are so talented and interested in creating something new!

If you are reading this post and considering attending this concert when it is presented in Barcelona (Nov. 18th, L'Auditori), please stop and buy tickets now. I promise that you will have a wonderful, fun and fruitful night and you'll be so happy that you decided to attend the concert.



Danny Melnick
President
Absolutely Live Entertainment LLC




Photo Credits: Lars Opstad

11 de novembre, 2010

Lorraine Gordon on Chucho Valdés

Chucho Valdés and Lorraine Gordon at the Vanguard's kitchen in 2001.


We asked Lorraine Gordon, owner of New York's legendary Village Vanguard, who has presented Chucho Valdés on many occasions, to recommend his highly anticipated concert in Barcelona (with the Afro-Cuban Messengers) on November 17th at the historic Palau de la Música. Here is her answer.


On November 1st, in New York City, the great Chucho Valdés made an appearance at the Village Vanguard. Chucho played to two packed houses –at 9 p.m and 11p.m.– and made the new Steinway piano sing with joy. It was a honor to have the maestro share his musical genius with us.
The concert in Barcelona is an opportunity not to be missed!

Lorraine Gordon
Village Vanguard


L'1 de novembre, a Nova York, el gran Chucho Valdés va actuar al Village Vanguard. Chucho va tocar davant de dues sales plenes –a les 9 i a les 11 de la nit– i va fer cantar amb alegria el nou Steinway del club. Va ser un honor tenir el mestre compartint el seu geni musical amb nosaltres.
¡El concert de Barcelona és una oportunitat que no s'ha de perdre!

Lorraine Gordon
Village Vanguard


El 1 de noviembre, en Nueva York, el gran Chucho Valdés actuó en el Village Vanguard. Chucho tocó ante dos salas repletas –a las 9 y a las 11 de la noche– e hizo cantar con alegría el nuevo Steinway del club. Fue un honor tener al maestro compartiendo su genio musical con nosotros.
¡No hay que perderse el concierto de Barcelona!

Lorraine Gordon
Village Vanguard

10 de novembre, 2010

Peter Brötzmann en All About Jazz

All About Jazz dirige de nuevo su atención hoy al 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona con una nueva crítica firmada por una de sus nuevas incorporaciones, Enrique Turpin. Está dedicada al primer concierto del ciclo Saxologies, que cuenta con un patrocinio especial de la Fundación de Música Ferrer-Salat.


Fue el domingo un día atípico en Barcelona. La ciudad andaba envuelta en humos de incensarios y cortejos vaticanos de extraño semblante. Los Once de Peter Brötzmann parecía que venían a cumplir una misión; no sólo inauguraban un ciclo incluido en el 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Saxologies, sino que se les intuía propósitos más inconfesables, como se verá. Podría pensarse que rige en ellos la anarquía, aunque en verdad hay todo un ritual comunicativo que se escapa si no se les disfruta en vivo.
La continuación, como siempre, en All About Jazz.

09 de novembre, 2010

Sobre Lee Konitz i Steve Wilson

El jove saxofonista Marcel·lí Bayer, que durant dos anys consecutius (2008 i 2009) va tocar al festival com a membre de la Big Band de l'Esmuc, enregistra aquests dies el seu primer disc com a líder, Nonitz, amb un nonet i uns arranjaments que s'inspiren en l'obra de Lee Konitz. Aprofitant la vinguda d'aquesta icona incontestable del saxo alt a Barcelona, el mateix mestre participarà en l'enregistrament. A la nit, Konitz torna al festival en un atractiu doble cartell que el reuneix amb un altre saxofonista alt d'impacte, Steve Wilson. Una nit de duos (Dan Tepfer i Bruce Barth són els pianistes) única. Aquesta és una recomanació firmada pel mateix Bayer.



Per Marcel·lí Bayer


Lee Konitz, encara actiu musicalment als seus 83 anys d’edat, és un dels noms més importants del  jazz  de la segona meitat del segle XX: ha exercit influència sobre moltes generacions de músics de jazz, saxofonistes en particular. El Konitz de l'any 2010 continua sent fidel al seu estil melòdic: d'una banda toca els estàndards i composicions originals que complauen als qui l'admirem i, de l'altra, accepta córrer nous riscos musicals col·laborant amb músics joves, com el cas del pianista Dan Tepfer, el seu acompanyant al concert del Luz de Gas i amb qui ha publicat recentment el disc Duos with Lee (Sunnyside).

Konitz, a més, compartirà cartell amb Steve Wilson, un altre dels noms representatius del món del saxo alt. Posseïdor d'una veu i llenguatge propis, fruit d'anys de tocar amb les primeres espases del món del jazz (Maria Schneider, Chick Corea, etc.), Wilson és d'aquells músics que val la pena veure i escoltar en directe, per la seva riquesa tímbrica i gran control de l'instrument. A més, formarà duo amb Bruce Barth, el pianisme del qual sembla, a priori, el complement ideal per a en Steve.

Fotografia: Ricard Cugat

«El mejor Corea posible»

Chick Corea, con sus dos invitados sorpresa en el Palau: Niño Josele y Carles Benavent (foto: Ricard Cugat).

All About Jazz publica hoy una crónica del concierto de Chick Corea el pasado sábado en el Palau, que contó con dos invitados sorpresa para el último tramo del solo concert del pianista: Niño Josele y Carles Benavent. Firmada por Enrique Turpin, empieza así:

Bien se sabe que un final de gira ofrece un alto porcentaje de inquietud al asistente a un último concierto hasta más ver. El manojo de sorpresas que deparan citas de esa índole obliga a estudiar la disposición del músico de turno y a especular con predicciones que surgen de los gestos más variopintos, de los matices más nimios, del tropismo inesperado. Una duda genérica vino a disiparse al comprobar que Chick Corea aparecía puntualísimo en escena con un atuendo negro riguroso. Un mensaje subliminal que venía a decir algo así como que no cundiera el pánico, que ninguna camisa floreada iba a distraer la atención en lo que se disponía a mostrar: las coordenadas del lugar donde reside el talento, eso que tanto cuesta explicar cuando sólo se es voluntarioso y no se tienen las armas precisas ni aguzada la sensibilidad. Por suerte, Chick se ofreció como el mejor Corea posible, amparado en la contención y la mesura.
La continuación, aquí.

08 de novembre, 2010

Sonny Rollins, crónica en All About Jazz

Enrique Turpin firma una estupenda crónica del concierto de Sonny Rollins el pasado miércoles en el Auditori, histórica jornada inaugural del 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Empieza así:

Sonny Rollins llegó a Barcelona para triunfar. Siempre vino a lo mismo, pero no lo logró en todas las ocasiones. Esta vez sí ocurrió, ya desde el mismo instante en el que se anunciaba que iba a ser reconocido con la medalla de oro del 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de la ciudad. Con el aforo completo de L'Auditori, el octogenario saxofonista daba escuetamente las gracias, a sabiendas de que a su regreso al escenario minutos más tarde, ya junto al resto de su quinteto, iba a dar comienzo una de las fiestas musicales que habrá de ser alojada en la memoria junto a la que en septiembre tuvo lugar en el Beacon Theatre de Nueva York.

La continuación, aquí.
,

Peter Brötzmann per Ricard Cugat





Resum gràfic d'un concert excepcional, primera entrega del cicle Saxologies, patrocinat per la Fundació de Música Ferrer-Salat. A càrrec de Ricard Cugat, fotògraf oficial del festival de jazz.

I queden encara 5 concerts de Saxologies:

Steve Wilson-Bruce Barth / Lee Konitz-Dan Tepfer (Dimecres, 10 de novembre. Luz de Gas, 20.30 hores)

Kenny Garrett Quartet (Dijous, 11 de novembre. L'Auditori 2. 21.00 hores)

Donny McCaslin Quartet (Divendres, 12 de novembre. Luz de Gas, 21.30 hores)

Charles Lloyd Quartet (Dimarts, 17 de novembre. L'Auditori 2. 20.30 hores)

Perico Sambeat-Joan Díaz / JD Allen Trio (Dissabte, 20 de novembre. Luz de Gas, 20.30 hores)

I us recordem els descomptes:

20%: 3 concerts

25%: 4 concerts

40%: 5 o 6 concerts

07 de novembre, 2010

Chucho Valdés en 'La Vanguardia'

El inquieto corresponsal de La Vanguardia en Nueva York, Francesc Peirón, entrevistó el pasado martes a Chucho Valdés en su último día de estancia en Estados Unidos, tras una extensa gira de casi un mes. Poco después de la entrevista, Chucho volaba hacia Europa, donde esta semana empezará el último tramo de su atareado año con una gira que recalará en el Palau de la Música el próximo 17 de noviembre (21.30 horas).

Antes, este próximo jueves 11 de noviembre, Chucho pasará un día en Barcelona para promocionar su excelente y celebradísimo último disco, Chucho's Steps, y por la noche inaugurará una de las nuevas iniciativas del festival, las cenas-tertulia alrededor de medianoche en el restaurante Jardinets de Gràcia, con un menú que incluye más de un homenaje jazzístico preparado ex profeso por Isma Prados (para reservas e información, 932 384 846). Chucho será también protagonista el día de su concierto, el miércoles 17 de noviembre en Monvínic (18.00 horas), del primer Blindfold & Winefold test coorganizado por el festival de jazz y la reconocida revista DownBeat (para reservas, 932 726 187), en el que el periodista Dan Ouellette interrogará al pianista cubano haciéndole escuchar música de la que Chucho no tendrá referencias previas, al mismo tiempo que los sumilleres de Monvínic propondrán a quienes lo deseen acompañar el blindfold test con una cata de vinos también a ciegas.

No, como dice el anuncio televisivo de Voll-Damm, no es este un festival normal…


Chick Corea en el Palau: otro nivel

«Uno de los conciertos mas increíbles, otro nivel, qué genio». Así definió la noche el trombonista Vladimir Peña en su cuenta de Twitter. Y sí, lo fue. Si el concierto de Chick Corea en Girona el viernes ya puso el listón a un nivel altísimo, el de ayer en el Palau fue de una intensidad única. Coincidieron los programas, ya que Corea sólo cambió una de sus Children songs, la última.

He aquí el programa completo:

Opening improvisation (Chick Corea)
Armando's Rumba (Corea)
Turn Out The Stars (Bill Evans)
Waltz for Debby (Evans)
Work (Thelonious Monk)
Round Midnight (Monk)
Blue Monk (Monk)
Dusk in Sandi (Bud Powell)
Oblivion (Powell)

Descanso

Preludio número 3, opus 22 (Aleksandr Scriabin)
Preludio número 2, opus 22 (Scriabin)
Preludio número 9, opus 11 (Scriabin)
Preludio número 2, opus 11 (Scriabin)
Children's Songs, número 3 (Corea)
Children's Songs, número 4 (Corea)
Children's Songs, número 5 (Corea)
Children's Songs, número 6 (Corea)
Children's Songs, número 10 (Corea)
Children's Songs, número 12 (Corea)

[Aparece entonces en escena Niño Josele.]

My Foolish Heart (Victor Young)

[Se suma al dúo Carles Benavent.]

Tirititrán (popular)
Beautiful Love (Wayne King, Victor Young y Egbert van Alstyne)
Spain (Corea)

Tiene razón Vladimir Peña. Fue una noche de otro nivel. Y quizá ha nacido un trío… Aunque antes, Corea tiene unos cuantos proyectos: su trío galáctico con Christian McBride y Brian Blade (de gira por Japón próximamente) y el regreso de Return To Forever edición original. El maestro no se detiene, desde luego.

06 de novembre, 2010

El solo de Chick Corea

Quan Chick Corea va acceptar la invitació del 42 Voll-Damm Festival Internacional de Barcelona per tocar en solitari al Palau (avui dissabte al Palau, 21.00 hores), no va costar gaire afegir a la data barcelonina un altre concert a l'Auditori de Girona, inclòs al festival Temporada Alta. Ahir, doncs, Chick Corea va deixar enlluernada Girona amb el seu concert, que a més a més va tenir un convidat sorpresa, el guitarrista flamenc Niño Josele, que va participar amb el pianista en la recta final del seu concert, un cop acabat el seu apassionant repertori en solitari. I que avui repetirà com a convidat sorpresa a Barcelona (amb algú més, molt probablement…).

Niño Josele i Corea, als camerinos de l'Auditori de Girona.


Un públic atent i silenciós com pocs –«al principi em pensava que no els agradava, perquè realment feia temps que no em trobava un auditori tan respectuós», ens va dir el pianista en acabat el concert– va celebrar el recital subtil i exquisit de Corea. Aquest va ser el repertori d'ahir a Girona:

Opening improvisation (Chick Corea)
Armando's Rhumba (Corea)
Turn Out The Stars (Bill Evans)
Waltz for Debby (Evans)
Work (Thelonious Monk)
Round Midnight (Monk)
Blue Monk (Monk)
Dusk in Sandi (Bud Powell)
Oblivion (Powell)

Descans

Preludi número 3, opus 22 (Aleksandr Scriabin)
Preludi número 2, opus 22 (Scriabin)
Preludi número 9, opus 11 (Scriabin)
Preludi número 2, opus 11 (Scriabin)
Children's Songs, número 3 (Corea)
Children's Songs, número 4 (Corea)
Children's Songs, número 5 (Corea)
Children's Songs, número 6 (Corea)
Children's Songs, número 10 (Corea)
Children's Songs, número 20 (Corea)


Corea anuncia que ha tocat ben de pressa tot aquest repertori (amb la presència meravellosa d'un compositor clàssic com Scriabin), perquè té un convidat especial aquesta nit. Apareix aleshores Niño Josele i toquen a duo…


My Foolish Heart (Victor Young)
Beautiful Love (Wayne King, Victor Young i Egbert van Alstyne)
Spain (Corea)

Gran nit a l'Auditori de Girona. Avui, un concert semblant o ben diferent («depèn del moment, de com em sento, del públic», confessa Corea, que no dubta a qualificar Barcelona i el Palau de la Música com «el millor escenari» per la seva música) dins del 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Amb Niño Josele i, potser, algun altre convidat especial…

Continua la gran festa del jazz a Barcelona.

05 de novembre, 2010

Sopar al Gran Hotel Havana

Kilian Gómez i Rosa Maria Vila, acompanyats de les seves parelles, han estat els afortunats guanyadors del sorteig de dues invitacions pel Sopar & Blues d'ahir a la nit al Gran Hotel Havana de Barcelona. «Estic molt emocionada, encara no m'ho crec», va dir Vila. «És increïble que ens hagi tocat a nosaltres entre tanta gent», es va sorprendre Gómez. En efecte, gairebé 1.100 persones van participar en el sorteig posat en marxa dimecres per celebrar l'inici oficial del festival, amb l'inoblidable concert de Sonny Rollins a l'Auditori.

Gómez i Vila van compartir taula amb Josep Maria Biarge, director de l'hotel, Helena Gracia, subdirectora de l'hotel, i Joan Anton Cararach, director artístic del festival. El menú va anar a càrrec del xef de l'Havana, Guillermo Olalla, i la música va estar en mans de la Farràs-Chamorro Swing Band.

Els Amics del Jazz guanyadors del sorteig, acompanyats pels directius del Gran Hotel Havana i del festival de jazz.

A banda del Sopar & Blues de cada primer dijous de mes, el Gran Hotel Havana acull, dins del 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz, un cicle cada divendres i dissabte, Cocktail & Swing (atenció: a les 19.30 hores), i concerts familiars cada diumenge a càrrec de membres de la molt activa Sant Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro, que començarà aquest diumenge la seva sèrie de quatre concerts amb una sessió dedicada als orígens del jazz.

L'Havana és jazz.

04 de novembre, 2010

Pat Metheny on Paolo Angeli



By Pat Metheny

In my opinion, Paolo Angeli has developed a significant new direction for the guitar with his innovations in design for our instrument. When I first heard him play his guitar, it was clear to me that the implications of what he and his instrument were offering were challenging and important. His solo concert was impressive not only for the unique sounds that he was manifesting, but also for the raw creative energy that it invoked. I admire Paolo on many levels, and feel excited to have some involvement in the ongoing research that has resulted in several new instruments under his auspices, one of which I am thrilled to be the owner of. I feel that Paolo's design innovations offer many opportunites for other guitarists to find their own doorways into music vis a vis his instruments and look forward to spending time with my own "Paolo Angeli" instrument, looking for my own pathways into the world of sound that this unique instrument offers.


October 2003 




Paolo Angeli is playing on Tuesday Nov. 9th at Jamboree. Tickets still available here and here.

Sonny Rollins in Barcelona (set list)



Sonny Rollins
Auditori
42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona
Barcelona, November 3rd


Set list:

Patanjali
Nice Lady
In A Sentimental Mood
Serenade
Nishi
Don't Stop The Carnival




All photos by Ricard Cugat

02 de novembre, 2010

Sonny Rollins in Barcelona

Today, a encounter with the press…

 

 

01 de novembre, 2010

Testing the Monvínic Experience

 Kurt's party in front of Il Vino d'Enrico Bernardo in Paris.


On Sunday October 31st, at the beginning of his European Standards Trio tour, Kurt Rosenwinkel and his team were in Paris having lunch at the one star Michelin restaurant Il Vino d'Enrico Bernardo. This was in order to taste the wines selected for the Monvínic Experience on November 15th (already sold out; for waiting list, please call +34 93 272 61 87). The event in Paris was arranged on the kind invitation by the Fundació de Música Ferrer-Salat and the Barcelona Jazz Festival. Anders Chan-Tidemann, Kurt's manager since 2002, was also there, and we asked him about their impressions of a very special lunch.

Here is his special report from Il Vino d'Enrico Bernardo.



By Anders Chan-Tidemann

Arriving to Il Vino in Paris @ 1pm on a cool Sunday, a bit grey and dull in weather although not too cold. The restaurant seems closed except when walking up close, and when walking inside we are the first ones there, no-one else is eating yet. The interior of the restaurant is elegant but not too upscale or with any feeling of "arrogance" - just quietly classy. The curtains are of the kind where you can look out easily, but you can't really look in, so from the inside the restaurant appears brightly lit and welcoming.

We don't know what to expect and the first dish gives nothing away. A small terrine with lamb, eggplant and something else which I forget + selleri foam in a small cup.


The three sea scallops.

But then comes the first dish - 3 sea scallops with 3 different "toppings" to give different flavor. One is flowery, another has a piece of mandarin and the 3rd a delicious piece of very special and famous Japanese seaweed. The scallops themselves are delicious but the piece of sea-weed is making it truly outstanding! The white wine served is very "big" in character, flowery too without being overly sweet.

Second dish is cod-fish. Not normally a favorite fish of mine, but this one is done to absolute perfection. The skin, too, is crispy and tasty. The white wine served with this dish (Taleia 2009) is outstanding –one of the best I've ever tasted, certainly, and that's the universal feeling around the table. Everybody loves this wine! It starts out "smaller" than the first wine, but then "grows" and has a superb finish!


The white wine: Taleia 2009.

Kurt Rosenwinkel is already developing the musical ideas to compliment the wines, and he, Eric Revis and Ted Poor are all discussing the wines and their characters, and start translating these into tonal centers and keys.

The third wine, a red wine (Clos Mogador 2001), is also magnificent. It's served with veal, mushrooms and spinach. The food is, again, excellent, but the wine takes the prize. It also perfectly compliments the white wines that preceded it.


Kurt tasting the red wine Clos Mogador 2001.

After the 2nd glass of white wine Kurt had decided that we were "only" going to taste 4 wines on this day, in order not to get too "wined-up" prior to having to perform later on that evening. So the last wine we get on this day is a dessert wine. It, too, is excellent. Very big in flavor without being TOO overly sweet, but so big that Eric Revis felt like it needed the desert - the photo of which is attached below - which did indeed compliment the wine perfectly, giving it the balance in flavors. 

Walking out of Il Vino d'Enrico Bernardo we all felt totally satisfied and that we had received a food an wine experience we won't soon forget. Now it's up to Kurt to match this with music that the audience won't forget, but I feel confident to say that he, too, is a master of serving tasteful (sound-) bites, so I think everybody will have something to look forward to at Monvínic, in Barcelona, on Nov. 15.

The end of lunch: 4 wines tasted, 2 more for the route…

Sonny Rollins a 'El Punt'

En conversa amb Guillem Vidal, Sonny Rollins és avui protagonista d'una molt bona entrevista a les pàgines d'El Punt.

Heus aquí un petit tast de la conversa de Vidal amb el Colós.



Des del 1966 fins al 2007 ha actuat a Barcelona en diverses ocasions. Quines emocions li desperta la ciutat? Tinc la sensació que sempre he ofert bons concerts a Barcelona, tot i que no sé del cert què els van semblar a la gent. Del 1966 recordo que se'm va entregar un diploma que encara tinc penjat a la paret. És, doncs, una ciutat a la qual estic encantat de tornar.

Quan sap que un concert ha estat perfecte? No crec que hagi assolit el màxim nivell de perfecció, tot i que, lògicament, he fet concerts millors i pitjors. Actualment, sento que sóc més capaç que mai de fer concerts pròxims a l'excel·lència, i que toco bastant millor de quan vaig començar. Practico cada dia com he fet sempre sense excepció, ja que em caldrien unes quantes vides per sentir-me plenament satisfet.

Quan toca, què vol aconseguir? Intento fer sortir una veu interior que no sé exactament d'on prové però que sé que tinc en mi des que era un nen. Sovint se'm pregunta: què li passa pel cap, quan fa tots aquests solos?, i la resposta és clara: quan toco, no penso. És impossible pensar i tocar jazz a la vegada. Cal deixar que la música s'expressi per si mateixa i confiar en l'inconscient, l'interior, l'esperit.

Què ha aportat el jazz a la humanitat? El jazz fa sentir la gent esperançada, ja que la vida és prou complicada com per voler-la viure dues vegades. El jazz fa sentir-nos bé, ens manté els ulls ben oberts i ens fa ser conscients que hi ha un Déu, un paradís, o alguna cosa bona al món. És una virtut de la música en general, però especialment del jazz.



L'entrevista completa, aquí.