El festival, en japonès

La revista japonesa Jazz Life dedica en el seu últim número un extens reportatge a l'últim festival de jazz de Barcelona. Takehiko Tokiwa, el seu corresponsal a Nova York, firma els textos i les fotos que il·lustren l'article.

Si llegiu japonès, heus aquí una bona oportunitat per practicar-lo…

Swing, Swing, Swing!

Per Ricard Gili

Sense voler-ne magnificar la importància, l’èxit musical i de públic del concert Swing, Swing, Swing del passat dijous 2 de desembre amb què es tancava el 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona permet treure’n algunes conclusions immediates i significatives.

En primer lloc, està clar que la direcció i l’organització del festival ha considerat que un concert de jazz clàssic protagonitzat per músics del país pot ser una proposta prou digna i atractiva per cloure un festival de la categoria del de Barcelona. Ens en felicitem! I, a més, com a president de la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic, entitat impulsora d’aquest concert, vull agrair la receptivitat dels responsables del festival a acceptar la nostra proposta i manifestar l’esperança que en futures edicions aquesta bona entesa segueixi donant els seus fruits.

En segon lloc, l’esdeveniment en si va resultar una lliçó teòrica i pràctica per a molts. 

Teòrica, perquè desmentint aquell vell discurs que hem sentit tantes vegades que diu que la Música (amb) Swing correspon a una època i a un context ja superats i que les generacions actuals, músics i públic, estan per una altra cosa, la presència en escena dels joves membres de la Sant Andreu Jazz Band per una banda i l’assistència massiva d’un públic de totes les edats per l’altra, fou la confirmació de la vigència a casa nostra (com arreu del nostre món) d’aquesta música que molts havien donat per extingida.

Lliçó, també pràctica, perquè el que varem poder escoltar a l’escenari del Palau de la Música va ser en nombrosos moments un jazz interpretat amb total convicció, correcció tècnica i veritable creativitat en diversos dels solistes, independentment de la seva edat.

Tot plegat ens ve a demostrar que, en conjunt, les formacions i músics d’aquest estil, en aquest país nostre, estan assolint uns nivells envejables, potser mai assolits, i m’estic referint sobretot a la Barcelona Jazz Orquestra.

Finalment, des de la meva perspectiva personal, com a músic de l’orquestra més veterana, La Locomotora Negra, puc constatar amb satisfacció que la cadena que en algun moment podia semblar que s’acabaria amb nosaltres, té continuïtat amb noves i sòlides anelles que asseguren un llarg futur a la música que ens apassiona.

Per sota la faramalla diària que ens eixorda, dels espetecs genials que els mitjans de comunicació amplifiquen, dels mites que omplen els aparadors culturals i segresten la nostra atenció, dels èxits fabricats com a pures inversions econòmiques, per sota de tot això, saber que hi ha una cadena sòlida, de gent que creuen en un estil de música o una determinada forma d’art i intenten mantenir-la viva per al gaudi de molts, es constatar que, sortosament, la cultura també té uns altres tempos i uns altres recorreguts, més silenciosos, discrets i poc visibles, però que, a la llarga, potser resulten més eficients. I saber això és reconfortant.

Llarga vida a la Música (amb) Swing!

(Totes les fotos del concert són de Ricard Cugat.)

Missing Barcelona

Chucho Valdés and The Afro-Cuban Messengers, at the Palau de la Música Catalana in Barcelona (photo: Lorenzo di Nozzi)

By Larry Blumenfeld (Arts Journal)

I've been back from Barcelona for more than a week, but it seems like yesterday.

If Barcelona is one of the world's most alluring cities--and it is--its Voll-Damm International Jazz Festival must be counted as one of the world's most distinctive and complete jazz events.

The audacious architectural achievements of Gaudí, the searching experimentalism of early works at the Picasso Museum, and the unexpected culinary inventions (what, for instance, Catalan chef Isma Prados can do with tomatoes, strawberries, and sardines) all figure into a novel context for great and adventurous music, and for concert-going in general. The "tenderness sutras," as he calls them, offered by saxophonist Charles Lloyd and his terrific quartet seemed especially radiant there, and both the intimacy and the ostentation of Cuban pianist Chucho Valdés's music were perfectly matched by his setting, the Palau de Música. Not to mention the graciousness of artistic director Joan Anton Cararach, a former music critic himself, his exceedingly lovely wife, Doan Manfugas, whose deeply felt ideas about music owe to her early training in Havana's finest conservatories, and the suave General Director Tito Ramoneda, whose dream of a cultural event linking his city with both New York and Rio de Janeiro seems just crazy enough to work.

(To read more, click here)

Buika, el último trago del 2010

 

Buika cerró ayer en el Palau de la Música Catalana la gira de El último trago que durante este año la ha llevado a medio planeta, especialmente a Estados Unidos, donde la cantante mallorquina desembarcó en octubre creando un movimiento sísmico del que todavía se habla.

Para el concierto de anoche, además, Buika cedió el protagonismo a un telonero bien conocido por ella, Iván Melón Lewis, que pudo así presentar su reciente disco, Travesía (he aquí la crítica que le dedicó All About Jazz), ante un Palau repleto.

Fins l'any que ve, Concha…

(Fotos de Marc Romaguera)

Para la historia: Omar Sosa debuta en el Palau

Omar Sosa, ayer durante las pruebas de imagen para el canal Mezzo.

Noche histórica para el festival de jazz ayer en el Palau, con Omar Sosa y la NDR Big Band, dirigidos por Jaques Morelenbaum. Era el estreno mundial de Ceremony, el proyecto que curiosamente dio sus primeros pasos en el 2006, en una reunión en la casa barcelonesa de Sosa a la que asistieron Morelenbaum y Stefan Gerdes, productor de la NDR, y que culminó por la noche en el Palau con la asistencia de todos ellos al concierto, incluido en el 38 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, de Bebo Valdés y Javier Colina. Estreno mundial porque nunca hasta ayer se había podido interpretar esta música original de Sosa bajo la dirección de su arreglista, Morelenbaum. (Para tener más información, es muy aconsejable esta entrevista de Joshua Jackson con Sosa hecha dos semanas antes de su memorable noche ayer.)

Jaques Morelenbaum, Marcos Ilukán, Childo Thomas, Horacio El Negro y Omar Sosa, tras el concierto.

Este fue el repertorio del concierto de anoche, grabado por la cadena de televisión Mezzo, que lo emitirá en el primer trimestre del 2011 y cuyo equipo de hasta casi 20 personas dio una lección espectacular de cómo se graba un concierto.

Llegada con Elegba

Changó en Esmeraldas

Monkurú

Danzón de tus ojos

Yemayá en agua larga

Cha con marimba

Luz en el cielo

Carambabá

Mi tradición

******************

Preludio y Salida con Elegba