09 de desembre, 2010

Swing, Swing, Swing!


Per Ricard Gili

Sense voler-ne magnificar la importància, l’èxit musical i de públic del concert Swing, Swing, Swing del passat dijous 2 de desembre amb què es tancava el 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona permet treure’n algunes conclusions immediates i significatives.

En primer lloc, està clar que la direcció i l’organització del festival ha considerat que un concert de jazz clàssic protagonitzat per músics del país pot ser una proposta prou digna i atractiva per cloure un festival de la categoria del de Barcelona. Ens en felicitem! I, a més, com a president de la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic, entitat impulsora d’aquest concert, vull agrair la receptivitat dels responsables del festival a acceptar la nostra proposta i manifestar l’esperança que en futures edicions aquesta bona entesa segueixi donant els seus fruits.

En segon lloc, l’esdeveniment en si va resultar una lliçó teòrica i pràctica per a molts. 


Teòrica, perquè desmentint aquell vell discurs que hem sentit tantes vegades que diu que la Música (amb) Swing correspon a una època i a un context ja superats i que les generacions actuals, músics i públic, estan per una altra cosa, la presència en escena dels joves membres de la Sant Andreu Jazz Band per una banda i l’assistència massiva d’un públic de totes les edats per l’altra, fou la confirmació de la vigència a casa nostra (com arreu del nostre món) d’aquesta música que molts havien donat per extingida.

Lliçó, també pràctica, perquè el que varem poder escoltar a l’escenari del Palau de la Música va ser en nombrosos moments un jazz interpretat amb total convicció, correcció tècnica i veritable creativitat en diversos dels solistes, independentment de la seva edat.

Tot plegat ens ve a demostrar que, en conjunt, les formacions i músics d’aquest estil, en aquest país nostre, estan assolint uns nivells envejables, potser mai assolits, i m’estic referint sobretot a la Barcelona Jazz Orquestra.


Finalment, des de la meva perspectiva personal, com a músic de l’orquestra més veterana, La Locomotora Negra, puc constatar amb satisfacció que la cadena que en algun moment podia semblar que s’acabaria amb nosaltres, té continuïtat amb noves i sòlides anelles que asseguren un llarg futur a la música que ens apassiona.

Per sota la faramalla diària que ens eixorda, dels espetecs genials que els mitjans de comunicació amplifiquen, dels mites que omplen els aparadors culturals i segresten la nostra atenció, dels èxits fabricats com a pures inversions econòmiques, per sota de tot això, saber que hi ha una cadena sòlida, de gent que creuen en un estil de música o una determinada forma d’art i intenten mantenir-la viva per al gaudi de molts, es constatar que, sortosament, la cultura també té uns altres tempos i uns altres recorreguts, més silenciosos, discrets i poc visibles, però que, a la llarga, potser resulten més eficients. I saber això és reconfortant.

Llarga vida a la Música (amb) Swing!

(Totes les fotos del concert són de Ricard Cugat.)











1 comentari:

Jordi Gaspar ha dit...

Home, els programadors insisteixen a portar all-stars o fitxar cariéssim estrelles estrangeres, com si això fos una garantia de succés. Fent un paral•lelisme futbolístic, fan servir la estratègia Florentino. I després el que passa és que no hi ha cap sorpresa, els que anaven als concerts continuen anant-hi, i pels que no hi anaven les ofertes no son interessants: son productes antipàtics, de cultures llunyanes, res a veure amb el seu dia a dia, deixa’m veure si fan alguna peli per la tele...
Si els pressupostos culturals anessin a garantir una activitat local, el públic acabaria per identificar els músics locals (barrejats o no amb forànis) com a projectes de les seves ciutats/barris/pobles, la música que fan seria la música que hom fa a casa meva, la cosa seria ben diferent. I en aquesta línia la incorporació de la gent de la Sant Andreu Jazz Band enganxa.
Així dons, el vostre succés és fantàstic per què ho és malgrat la inèrcia dels programadors, per molts anys!