Demà 25 de setembre el 46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona comença amb un concert gratuït i tres grups que tocaran a partir de les 19.00h. Les primeres notes que sonaran són les del projecte Jazznesis de Jaume Vilaseca. A ell i als altres músics que participen en el concert (després vindran el trompetista David Pastor i el director de la Big Band del Liceu, Sergi Vergés) els hem demanat que ens expliquin el seu projecte amb les seves pròpies paraules.
Heus aquí, doncs, Jaume Vilaseca parlant de Jazznesis.
Jaume Vilaseca. (c) Vània Produccions
Per Jaume Vilaseca
Penso que sempre que hi ha una bona melodia hi ha un bon material per improvisar. La música de Genesis no és precisament jazzística; està estructurada com un concert de cambra, o com una opereta. S'explica una història amb atmosferes sonores, canvis de ritme, de colors.
Va ser un repte fa 6 anys despullar aquests temes èpics, barrocs i molt representatius d'una època i convertir-los en temes que poden fluir en un discurs intuitiu i més espontani. Gaudim improvisant sobre harmonies enigmàtiques, estructures classicistes, ritmes impossibles... Jo escoltava aquests discos quan era molt petit, ja que el meu germà gran sempre els posava. I és difícil explicar l'impacte que em van produir. Em van obrir la ment a la fantasia i a la imaginació. No calia llegir els textos de Peter Gabriel, la música et transportava allà on volguessis anar.
La màgia d'aquests moments la vaig reviure fa uns anys,quan vaig decidir que part del set list genesià podia ser el repertori del meu trio de jazz. I ara he tornat a caure en aquest univers per segona vegada. Primer, analitzar les cançons; segon, buscar la coherència; tercer, refer el collage, i finalment ja amb el trio, fer-ho sonar, buscar, arriscar, viatjar, tocar, flipar...
Cercant la melodia, que sempre et condueix, et porta i et retorna, els músics busquem el nostre espai, volem dir-hi la nostra, volem omplir amb els vells dialectes del be-bop, el hard bop o el latin jazz el discurs del milllor rock progressiu, el del pas del temps, el de la infància i la maduresa, el de la història de la teva vida, que és la teva i només teva enciclopèdia de la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada