¿Música d'entre els segles XIII i XIV en un festival de jazz? ¿Cantada en llatí? Sí en un festival que començava aquella mateixa setmana amb un recital al Palau de Lambchop, i que dos dies després feia debutar a Barcelona Katie Melua, i la mateixa nit el duo format per Hamilton de Holanda i Marcos Suzano…
Aquest era un dels dos concerts d'un divendres a la nit pletòric, protagonitzat per la veu d'Antoni Rossell i el piano de Frédérique Trunk. Un concert que va començar mitja hora abans amb els paisatges sonors de Carlos de Hita (construïts a partir de Stella by starlight) i que va tenir com a preludi una breu però molt sucosa presentació a càrrec de José Enrique Ruiz Domènec, que va demostrar que l'erudició també pot convertir-se en una exquisida transmissió de coneixements.
Rossell, musicòleg i professor universitari, ens explica les seves sensacions d'aquesta singular experiència.
PER MOURE LES ESTRELLES
Per Antoni Rossell
Creien els seguidors de l'hermetisme –un moviment religiós, màgic i alquímic d'època hel·lenística– que el cant posava en funcionament els astres, i per tant els déus. Les al·lusions al firmament, a les estrelles i a la divinitat en el concert que he fet a Luz de Gas són constants. És un repertori per moure les estrelles, per moure els déus.
Conjugar música medieval i jazz no és nou, potser l'experiència anterior més reeixida va ser la de Jan Gabarek amb The Hilliard Ensemble. En aquella ocasió fou el saxo amb veu d'homes, en aquesta és una veu amb piano, i el repertori és el de les composicions monòdiques i polifòniques del segle XIV conservades en un manuscrit al monestir de Montserrat. ¿Per quina raó un intèrpret arqueològic com jo afronta un repte com aquest? Encara que hi ha diverses raons, la principal és la d'aconseguir una nova dimensió sonora i estètica conservant l'especificitat medieval. La música medieval està lliure de la rigidesa romàntica de compassos i tonalitats, i l'única música contemporània que garanteix la ductilitat medieval és el jazz.
Barcelona, jazz, Llibre Vermell de Montserrat… Per tot plegat calia una ocasió i un marc especial: el 40è Festival de Jazz de Barcelona i Luz de Gas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada