La segona setmana del CareFusion Jazz Festival New York començava amb una mala notícia: finalment, João Gilberto cancel·lava el seu concert al Carnegie Hall per un problema d'última hora en relació amb el seu visat. Una vegada més, la llegenda i el geni deixava els seus admiradors (un sold out al Carnegie Hall) sense un concert programat i anunciat amb molt de temps, un dels grans esdeveniments del CareFusion Jazz Festival New York.Però la vida continua, i el dilluns Nova York vivia un dels bookings més curiosos del festival amb el debut de la Darcy James Argue's Secret Society al Dizzy's Club Coca-Cola. Curiós perquè la big band de Darcy James Argue no fa exactament la música que se sol sentir al club del Lincoln Center, i curiós perquè el director i compositor va decidir proposar dos passis amb dos repertoris completament diferents. El primer, ple de referències al seu exitós disc de debut, Infernal Machines, sens dubte un dels discos més influents de l'any, com ha demostrat el premi rebut per la Jazz Journalists Association. El segon passi, però, va tenir poques referències al disc; una només, de fet, Obsidian Flow. La resta, noves peces, títols com Induction Effect, Dymaxion, Hard Up On The Down Low i Drift.
Els clubs, i en concret el Jazz Standard –amb una programació exquisida pensada pel seu director artístic, Seth Abramson–, van ser també protagonistes de la setmana. Entre les nits destacades de l'Standard, el quintet de Chris Potter (amb Paul Motian a la bateria i Steve Nelson al vibràfon), i el concert del jove trompetista Ambrose Akinmusire, un dels recents fitxatges de la discogràfica Blue Note, que tindrà el seu pianista, Jason Moran, com a productor. Ben Ratliff va publicar ahir diumenge aquesta crítica a The New York Times.
També Central Park va acollir un dels concerts del festival: una doble proposta amb un quartet encapçalat per McCoy Tyner amb Ravi Coltrane al saxo tenor (la història de Tyner amb els Coltrane, no cal dir-ho, ve de lluny), i una segona part més elèctrica amb el grup del baixista Stanley Clarke amb la pianista Hiromi com a convidada especial.
George Wein rep Herbie Hancock a casa seva (foto: Michael Weintrob)
Però el concert de la setmana tenia un nom propi, el de Herbie Hancock, en el començament de la seva gira al voltant de The Imagine Project, el seu últim disc. La cita, dijous passat al Carnegie Hall, servia per commemorar els 70 anys de Hancock, creador d'èxits únics com Watermelon Man, Chameleon i Cantaloupe Island. Per això la primera part reunia un all-stars molt del gust dels festivals organitzats per George Wein. Terence Blanchard, Ron Carter, Jack DeJohnette, Dave Holland, Joe Lovano, Wallace Roney i, sobretot, Wayne Shorter van ser els convidats que van actuar a la primera part al costat de Hancock; una part diguem-ne més jazzística que va precedir la segona, dedicada a l'últim disc de Hancock, però també amb pinzellades de The Joni Letters, el disc precedent. I també amb convidats especials: la cantant India.Arie (veu solista d'Imagine) i el matrimoni format per Derek Trucks i Susan Tedeschi (a càrrec de Space Captain).
Tot això amb la banda de Hancock al darrere (amb la veu de Kristina Train) i un mestre de cerimònies clàssic: Bill Cosby.
Als camerinos, festassa grossa per celebrar els 70 anys de Hancock i una aglomeració de personalitats que suposava una llista exquisida del qui és qui del jazz.
Una hora després, al City Winery, en la jam session dedicada al mateix Hancock, les opinions sobre el concert eren diverses. N'és una bona mostra, per exemple, la crítica de Nate Chinen al Times. La jam, dirigida a la bateria per Jeff Tain Watts, va ser apoteòsica. Tots els músics de Nova York hi van passar, i tots van celebrar la carrera del mestre Wein amb el reconeixement proposat des de l'escenari per Watts. Eren gairebé les dues de la matinada i la nit encara estava començant…
El CareFusion Jazz Festival New York, però, ja s'ha acabat.
Rumb ara cap a Mont-real. Segons DownBeat, «the best of fests».
Final de festa i Happy Birthday per Herbie Hancock al Carnegie (foto: Michael Weintrob)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada