Amb la Sant Andreu Jazz Band

«Extraordinari, una gran idea». D'aquesta manera definia Bruce Lundvall, president de Blue Note recent arribat a Barcelona per assistir al concert de Gonzalo Rubalcaba dissabte a la nit (més informació en un post posterior), el concert de la Sant Andreu Jazz Band d'avui al matí al Gran Hotel Havana, ple de gom a gom.

«M'ha encantat, el director ha fet una feina realment excel·lent», va afegir Enzo Capua, corresponsal a Nova York de la revista Musica Jazz i també de l'Umbria Jazz Festival. Era el dia dedicat al jazz vocal, amb intervencions cantades d'algunes de les noies de la jove big band dirigida per Joan Chamorro: Alba Armengou, Magali Datzira, Eva Fernández i Andrea Motis.

Les sessions dominicals de la Sant Andreu Jazz Band es repetiran encara en dues sessions més (21 de novembre: Ellington & Basie; 28 de novembre: De Broadway a Hollywood). El protagonisme al festival d'aquesta jove i inquieta formació, dependent de l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu, no s'acaba aquí, ja que el dia 2 de desembre seran coprotagonistes del concert triple Swing, Swing, Swing!, juntament amb la Barcelona Jazz Orquestra i La Locomotora Negra (i encara en queden entrades).

Fotografies: Núria Aguadé

Lundvall & Lovano: una de Miles

Bruce Lundvall, a la dreta, parlant amb Agustí Fernández i Evan Parker després del seu magnífic concert a l'Auditori.

Dia atapeït per Bruce Lundvall, president de Blue Note i una llegenda de la indústria jazzística. Poca gent pot dir, com ell, que acumula 49 anys de carrera (els últims 25 a Blue Note), i encara moltes coses per expressar i moltes idees de futur.

Després d'un matí farcit d'entrevistes amb diversos diaris, a la tarda trobada amb els estudiants més curiosos de l'Esmuc. John Coltrane, Dexter Gordon, Freddie Hubbard, Norah Jones, Charlie Parker, Aaron Parks, Bud Powell i Cassandra Wilson van ser només alguns dels noms que van sortir en l'animadíssima conversa amb Lundvall.

A la nit, sopar amb Joe Lovano, acabat d'arribar de Salzburg. Entre Lovano i Lundvall, que va ser qui va fitxar el saxofonista per Blue Note, les anècdotes se succeeixen. Però ni ha una d'increïble «i, segons sembla, certa», explica Lundvall amb un somriure.

Dia 24 de desembre d'un any a mitjans dels 70 del segle XX. Miles Davis truca a Joe Zawinul, que era a Florida: «Ei, Joe, has de venir a Nova York de seguida, et necessito, és urgent.» «Miles, no fotis, que és Nadal.» «No, no, has de venir, motherfucker, que és molt urgent.»

El pianista vienès instal·lat des de fa anys als Estats Units deixa, doncs, la família i arriba a Nova York, a casa de Miles, el dia de Nadal.

I allà hi troba el trompetista, jugant amb un tren en miniatura. «Ei, Miles, ¿què passa?, ¿què era això tan urgent?» «Motherfucker, que aquest maleït tren només té les instruccions en alemany i jo no en sé d'alemany.»

Bruce Lundvall, us ho recordem, parla aquesta tarda a les set a l'Institut d'Estudis Nord-americans, entrevistat pel crític Bob Blumenthal.

No hi falteu si voleu sentir de viva veu anècdotes tan sucoses com la de Miles i el trenet amb les instruccions només en alemany…

Joe Lovano celebra Coltrane

Joe Lovano, el 2006 a Barcelona (foto: Ricard Cugat).

El Birdland de Nova York celebra aquesta setmana l'aniversari de John Coltrane (que hauria fet 83 anys el dia 23) amb un quartet de luxe encapçalat per Joe Lovano, i amb Steve Kuhn (que va formar part breument del quartet del creador de Giant Steps) al piano. Lovano és, no hi ha dubte, un dels gegants indiscutibles del jazz contemporani. La seva tècnica prodigiosa i el seu gust per la variació, per l'aventura, han fet que el saxofonista de Cleveland pugui ser al mateix temps en gairebé una desena de projectes, i en tots la seva personalitat s'imposa. La crítica de Nate Chinen ahir al New York Times és un bon indicador de la força de Lovano. Segons Chinen, Lovano supera un dels esculls màxims a què s'enfronta qualsevol saxo a l'hora d'inspirar-se en Coltrane: "He made you think of Coltrane, but not at the cost of his own identity."

Joe Lovano actuarà al 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona el dia 3 de novembre amb el seu nonet, la mateixa formació que fa tres anys ens va deixar bocabadats al nostre festival. Amb un convidat d'excepció entre el públic: Bruce Lundvall, president de Blue Note (discogràfica de Lovano), que un parell d'hores abans (set de la tarda, Institut d'Estudis Nord-americans) haurà repassat, en una sessió presentada pel prestigiós crític Bob Blumenthal, la història del segell creat per Alfred Lion ara fa 70 anys.