Bruce Lundvall, a la dreta, parlant amb Agustí Fernández i Evan Parker després del seu magnífic concert a l'Auditori.
Dia atapeït per Bruce Lundvall, president de Blue Note i una llegenda de la indústria jazzística. Poca gent pot dir, com ell, que acumula 49 anys de carrera (els últims 25 a Blue Note), i encara moltes coses per expressar i moltes idees de futur.
Després d'un matí farcit d'entrevistes amb diversos diaris, a la tarda trobada amb els estudiants més curiosos de l'Esmuc. John Coltrane, Dexter Gordon, Freddie Hubbard, Norah Jones, Charlie Parker, Aaron Parks, Bud Powell i Cassandra Wilson van ser només alguns dels noms que van sortir en l'animadíssima conversa amb Lundvall.
A la nit, sopar amb Joe Lovano, acabat d'arribar de Salzburg. Entre Lovano i Lundvall, que va ser qui va fitxar el saxofonista per Blue Note, les anècdotes se succeeixen. Però ni ha una d'increïble «i, segons sembla, certa», explica Lundvall amb un somriure.
Dia 24 de desembre d'un any a mitjans dels 70 del segle XX. Miles Davis truca a Joe Zawinul, que era a Florida: «Ei, Joe, has de venir a Nova York de seguida, et necessito, és urgent.» «Miles, no fotis, que és Nadal.» «No, no, has de venir, motherfucker, que és molt urgent.»
El pianista vienès instal·lat des de fa anys als Estats Units deixa, doncs, la família i arriba a Nova York, a casa de Miles, el dia de Nadal.
I allà hi troba el trompetista, jugant amb un tren en miniatura. «Ei, Miles, ¿què passa?, ¿què era això tan urgent?» «Motherfucker, que aquest maleït tren només té les instruccions en alemany i jo no en sé d'alemany.»
Bruce Lundvall, us ho recordem, parla aquesta tarda a les set a l'Institut d'Estudis Nord-americans, entrevistat pel crític Bob Blumenthal.
No hi falteu si voleu sentir de viva veu anècdotes tan sucoses com la de Miles i el trenet amb les instruccions només en alemany…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada