Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festival de Guitarra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festival de Guitarra. Mostrar tots els missatges

28 d’abril, 2010

John McLaughlin y el compromiso

 John McLaughlin, en el Palau en el 2008 (foto: Ricard Cugat).

El próximo 6 de mayo, John McLaughlin regresa al Palau de la Música, donde tocó por última vez en el 2008, coliderando con Chick Corea la Five Peace Band. El concierto, incluido en una semana especialmente densa del Festival de Guitarra (Robert Fripp, Niño Josele, Cesaria Evora…), cae precisamente en mitad de la gira europea del nuevo cuarteto del guitarrista británico.

Son 24 conciertos en 13 países, más de 30.000 quilómetros de recorrido, casi 3.000 horas de música en directo y más de 2.000 horas de preparación para la gira de presentación de la última aventura de McLaughlin, el cuarteto 4th Dimension, con Gary Husband a los teclados (y la batería), Mark Mondesir a la batería y Étienne Mbappé al bajo.

Uno de los primeros conciertos de esta gira tuvo lugar el pasado viernes como acto estrella de la convención Jazzahead! en Bremen (Alemania). Allí el guitarrista recibió el Jazzahead-Skoda Award, un premio cuya dotación económica de 15.000 euros donó enteramente a Weltfriedensdienst, una organización que trabaja en Palestina con su socio local Al Mada y cuyo objetivo es ayudar a los niños traumatizados en Palestina a través de terapia musical.

Es una muestra más del compromiso que McLaughlin ha desarrollado como artista y persona. No actuar en China, renunciando a jugosos contratos, como forma de protesta por la situación del Tíbet es acaso la más conocida. Pero también hay pequeños detalles como el que desvela esta excelente entrevista publicada en el blog de L'Express por un joven apasionado del jazz, Charles Dubrulle Deghelt. La entrevista, en francés, desvela por ejemplo por qué McLaughlin no compra nunca el periódico Libération


McLaughlin y su joven entrevistador, Charles Dubrulle Deghelt.

21 de febrer, 2010

'Orchestrion', una aventura única


Pat Metheny obre aquesta nit el Festival de Guitarra de Barcelona i tanca la seva part de gira espanyola, amb concerts a Madrid (dijous), Valladolid (divendres), Logronyo (ahir) i el d'avui a l'Auditori. La gira, de gairebé 40 dates, continua per Europa fins al 22 de març, amb sessions gairebé diàries (i amb Metheny oferint un espectacle que dura gairebé tres hores).

Hi presenta el seu últim projecte, Orchestrion, una aventura única que l'ha portat en l'últim any a dormir només quatre hores al dia durant una bona temporada. Ressenyes de la gira es poden llegir a AllAboutJazz, en anglès (a partir d'un concert a Eindhoven) i en castellà (a partir del concert a Madrid).

Però la millor manera d'entendre Orchestrion és donar-li la paraula al mateix Metheny. No a les notes del disc, que parlen en concret de la seva obsessió per aquesta mena d'instruments des de ben petit, sinó a una ponència que Metheny va fer l'any 2001 a l'avui difunta IAJE (International Association for Jazz Education) i que es pot trobar a la seva web:

«Jazz is an idea that is more powerful than the details of it's history - a concept bigger than any single one of its partisans could ever hope to define. […] And, please, let's never forget that this is a genre built to harbor irreverence, or even dissent, in addition to earnest devotion. The diversity of jazz is a big part of what makes the street level variety of the form so vital.»


¿S'entén, no?

30 de gener, 2010

Pat Metheny, l'home orquestra

 

Ahir a la nit, el Teatre de Coutances, a França, ha donat el tret de sortida a la impressionant nova gira de Pat Metheny i el seu projecte Orchestrion, que s'acabarà el 22 de maig al Town Hall de Nova York.

És un projecte sorprenent: sol a l'escenari, Pat Metheny recrea una orquestra completa que manipula ell mateix en directe. Avui, Nate Chinen li dedica un extens article a The New York Times (amb títol ben irònic), a banda d'unes reflexions paral·leles al seu blog, que inclouen part d'un correu electrònic que el guitarrista va enviar al periodista reflexionant sobre l'essència d'aquest projecte tan engrescador:

There is a kind of jazz-centric take that seems to wed the jazz mythology to a kind of distant black-and-white past where one is more likely to invoke images of Citizen Kane than the kinds of films I referenced before -- or even unimaginable new ones in the future. I have always sort of rejected that line of thinking all along the way, obviously.

To me, the whole idea of imitating previous successes in jazz, invoking the shield of “tradition” and calling it a day just doesn’t work and never has. My take on it is and always has been, for better or worse, jazz is a one-time deal. Each individual brings his or her song to the table, and when that person is gone, it is gone.


Metheny i Orchestrion inauguren el pròxim 21 de febrer, a l'Auditori de Barcelona, el Festival de Guitarra. Un dels concerts de l'any.