Jazz 'molto bello'

Jazz 'molto bello': aquest és el titular escollit per Guillem Vidal pel seu article d'avui, publicat a la capçalera compartida pels diaris Avui i El Punt. Fa referència, és clar, a l'acord a què ha arribat el 43 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona amb l'Umbria Jazz Festival, en virtut del qual Barcelona rebrà aquest novembre l'anomenat "top italian jazz", amb figures de primer nivell com el pianista Stefano Bollani i els trompetistes Enrico Rava i Paolo Fresu. (Us recordem que podeu consultar tota la programació anunciada fins ara aquí.)

A més a més, Vidal inclou a la seva prèvia una molt sucosa entrevista amb Carlo Pagnotta, director artístic de l'Umbria Jazz des de la seva fundació, el 1972, i una de les personalitats més apassionants del jazz europeu darrere dels escenaris.

Ecco qui, doncs, els articles de Guillem Vidal:

El festival 2011 ya está aquí

Maria Schneider, ensayando con la Big Band de l'Esmuc en su última visita a Barcelona (2009).

Foto: Daniel Ospina (Artlife Concepts).

El periódico La Vanguardia publica hoy una interesante entrevista con la directora de orquesta Maria Schneider que sirve para anunciar los primeros conciertos confirmados del 43 Voll-Damm Festival Internacional de Barcelona. Que comenzará el próximo 20 de octubre en el Palau de la Música con la Maria Schneider Orchestra, en la que supondrá la quinta visita de la célebre directora de orquesta, que mañana estrena su segundo ciclo de canciones, Winter Morning Walks, para la soprano clásica Dawn Upshaw en el festival californiano de Ojai.

Schneider debutó en el festival de jazz de Barcelona el 7 de noviembre del 2003, al frente de la Danish Radio Big Band en un programa que contaba con Ivan Lins y Toots Thielemans. Repitió al frente de su orquesta, considerada año tras año como la mejor formación jazzística por medios tan exigentes como DownBeat (con músicos como Ingrid Jensen, Donny McCaslin, Scott Robinson y Steve Wilson, entre muchos otros), dos años consecutivos, en el 2005 y el 2006. Y regresó por última vez en el 2009 para dirigir dos inolvidables conciertos en Viladecans y Sant Cugat a la Big Band de l'Esmuc, una orquesta estudiantil que durante una semana tuvo el raro privilegio de trabajar durísimo a las órdenes de Schneider para ofrecer finalmente dos veladas excepcionales.

Por su contribución a la música –ahora mismo incluso más allá del jazz–, el 43 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona dará su cuarta medalla de oro a la compositora de Wimdom. «Es un auténtico honor aceptarla detrás de músicos tan influyentes como Bebo Valdés, Wayne Shorter y Sonny Rollins», dice la directora de orquesta desde su casa en el Upper West Side neoyorquino. Con este concierto, el único en España, la Maria Schneider Orchestra empezará su gira europea de otoño.

Schneider, en el 2003 dirigiendo a la Danish Radio Big Band en el Palau, en su primera intervención en el festival (foto: Ricard Cugat)

Además de la entrevista con Schneider –firmada por el corresponsal en Nueva York de La Vanguardia, Francesc Peirón–, el periódico incluye dos artículos de Esteban Linés: en uno de ellos se enumeran otros conciertos del festival, y el otro es una entrevista con la joven cantante, trompetista y saxofonista Andrea Motis, que este año debutará en el festival en un grupo que colidera junto con su mentor, el saxofonista Joan Chamorro. 

He aquí la primera ola de conciertos del festival de jazz (entradas a la venta a partir de esta semana):

Palau de la Música, 20 de octubre

Maria Schneider Orchestra

Teatre Coliseum, 5 de noviembre

Andrea Motis & Joan Chamorro Group

Luz de Gas, 10 de noviembre

Enrico Rava Tribe

Umbria Jazz Barcellona

Luz de Gas, 11 de noviembre

Paolo Fresu-Omar Sosa Duo

Umbria Jazz Barcellona

Luz de Gas, 12 de noviembre

Stefano Bollani Piano Solo

Umbria Jazz Barcellona

Auditori, 24 de noviembre

Pat Metheny Trio

Palau de la Música, 25 de noviembre

Dave Holland & Pepe Habichuela con Josemi Carmona

Teatre Coliseum, 28 de noviembre

Brad Mehldau-Joshua Redman Duo

Auditori, 1 de diciembre

Paolo Conte

Muy pronto, más confirmaciones… 

Pat Metheny on Paolo Angeli

By Pat Metheny

In my opinion, Paolo Angeli has developed a significant new direction for the guitar with his innovations in design for our instrument. When I first heard him play his guitar, it was clear to me that the implications of what he and his instrument were offering were challenging and important. His solo concert was impressive not only for the unique sounds that he was manifesting, but also for the raw creative energy that it invoked. I admire Paolo on many levels, and feel excited to have some involvement in the ongoing research that has resulted in several new instruments under his auspices, one of which I am thrilled to be the owner of. I feel that Paolo's design innovations offer many opportunites for other guitarists to find their own doorways into music vis a vis his instruments and look forward to spending time with my own "Paolo Angeli" instrument, looking for my own pathways into the world of sound that this unique instrument offers.


October 2003 




Paolo Angeli is playing on Tuesday Nov. 9th at Jamboree. Tickets still available here and here.

Pat Metheny speaks

About his quartet (Lyle Mays, Steve Rodby, Antonio Sánchez):
«This is the core of my band, the Pat Metheny Group, in action. We did some concerts like this, just as a quartet, last year in Asia, playing a lot of the music from across all the years we have been together in a basic, kind of stripped down way. The audience reaction was incredible and we had a blast doing it.» 


About music categories:
«I really see music as one big thing. But certainly, my focus has always been on improvisation. There are certainly overlaps between all the different settings that I play in, but each context seems to bring out different requirements. Playing duets with Charlie Haden is a very different skill than playing with the PMG and playing more straight ahead with Kenny Garrett is very different than playing with Gary Burton, etc. It is hard to verbally describe the difference as much as I think the musical result describes itself.»

Pat Metheny Group plays today at the Porta Ferrada Festival.

The complete interview (in Catalan) is here.

'Orchestrion', una aventura única

Pat Metheny obre aquesta nit el Festival de Guitarra de Barcelona i tanca la seva part de gira espanyola, amb concerts a Madrid (dijous), Valladolid (divendres), Logronyo (ahir) i el d'avui a l'Auditori. La gira, de gairebé 40 dates, continua per Europa fins al 22 de març, amb sessions gairebé diàries (i amb Metheny oferint un espectacle que dura gairebé tres hores).

Hi presenta el seu últim projecte, Orchestrion, una aventura única que l'ha portat en l'últim any a dormir només quatre hores al dia durant una bona temporada. Ressenyes de la gira es poden llegir a AllAboutJazz, en anglès (a partir d'un concert a Eindhoven) i en castellà (a partir del concert a Madrid).

Però la millor manera d'entendre Orchestrion és donar-li la paraula al mateix Metheny. No a les notes del disc, que parlen en concret de la seva obsessió per aquesta mena d'instruments des de ben petit, sinó a una ponència que Metheny va fer l'any 2001 a l'avui difunta IAJE (International Association for Jazz Education) i que es pot trobar a la seva web:

«Jazz is an idea that is more powerful than the details of it's history - a concept bigger than any single one of its partisans could ever hope to define. […] And, please, let's never forget that this is a genre built to harbor irreverence, or even dissent, in addition to earnest devotion. The diversity of jazz is a big part of what makes the street level variety of the form so vital.»


¿S'entén, no?

Pat Metheny, l'home orquestra

 

Ahir a la nit, el Teatre de Coutances, a França, ha donat el tret de sortida a la impressionant nova gira de Pat Metheny i el seu projecte Orchestrion, que s'acabarà el 22 de maig al Town Hall de Nova York.

És un projecte sorprenent: sol a l'escenari, Pat Metheny recrea una orquestra completa que manipula ell mateix en directe. Avui, Nate Chinen li dedica un extens article a The New York Times (amb títol ben irònic), a banda d'unes reflexions paral·leles al seu blog, que inclouen part d'un correu electrònic que el guitarrista va enviar al periodista reflexionant sobre l'essència d'aquest projecte tan engrescador:

There is a kind of jazz-centric take that seems to wed the jazz mythology to a kind of distant black-and-white past where one is more likely to invoke images of Citizen Kane than the kinds of films I referenced before -- or even unimaginable new ones in the future. I have always sort of rejected that line of thinking all along the way, obviously.

To me, the whole idea of imitating previous successes in jazz, invoking the shield of “tradition” and calling it a day just doesn’t work and never has. My take on it is and always has been, for better or worse, jazz is a one-time deal. Each individual brings his or her song to the table, and when that person is gone, it is gone.

Metheny i Orchestrion inauguren el pròxim 21 de febrer, a l'Auditori de Barcelona, el Festival de Guitarra. Un dels concerts de l'any.