19 d’octubre, 2009

Omar Sosa en All About Jazz


Omar Sosa, el año pasado en el festival de jazz (foto: Ricard Cugat)


All About Jazz acaba de publicar una entrevista com Omar Sosa, alrededor de su proyecto The Afrocuban Side of 'Kind of Blue', encargado por el festival de jazz de Barcelona, que se estrena el próximo 6 de noviembre en la sala 2 del Auditori.

He aquí el inicio de la entrevista, firmada por Joan Anton Cararach, director artístico del festival.


El pianista cubano Omar Sosa estrena el próximo 6 de noviembre en el 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona un encargo, The Afrocuban Side of 'Kind of Blue'. «Después de mi primer proyecto sinfónico, éste es el trabajo más complejo que he hecho nunca, tanto de organización como de expectativas, de mí mismo como de la gente que está esperando el proyecto». Aclarémoslo de inicio: esta entrevista tiene truco. La estamos haciendo en mi casa, mientras Sosa aprovecha los tiempos muertos para seguir escribiendo la música que se encargó precisamente en una conversación en la misma sala en la que estamos hablando ahora: «La verdad es que hasta yo voy a tener que estudiar a fondo los papeles, porque me está saliendo difícil». «Es un honor —sigue— participar en un proyecto como éste al lado de Jimmy Cobb y de Chano Domínguez, pero, para ser honesto, es un reto peligroso, porque yo nunca lo hubiera hecho por mi cuenta y al final me han salido un montón de ideas». «Lo que nos han propuesto ustedes a Chano y a mí —bromea— es ponernos como diana. Tirarnos al ruedo del circo romano, a ver qué pasa. Pero bueno, el que no se arriesga no llega a ningún lugar».

La continuación, aquí.

18 d’octubre, 2009

¡A tot jazz!


Ja hi som. Aquest matí, al magnífic Parc Central del Poblenou, la Big Band de l'Esmuc ha obert el foc amb un esplèndid concert que ha recorregut els 70 anys de la història de Blue Note a partir d'un repertori excel·lent triat pel director convidat, Bob Sands.

Peces de Thad Jones, Duke Pearson, Art Blakey i Buddy Rich han conformat el programa, que ha estat seguit atentament per més de 1.000 persones. La big band, a més a més, ha tocat amb una intensitat altíssima el repertori anunciat al programa, del qual ha caigut –per raons de temps– Norwegian Wood (el bis ens ha tornat a portar a Duke Pearson amb Make It Good). Després del concert, Sands ha reconegut la feina excel·lent que han fet els joves músics. "Espero que em tornin a convidar a treballar amb ells, perquè és un plaer de veritat", ha dit Sands, que cada dilluns (atenció si sou a Madrid) toca amb la seva pròpia orquestra a la Sala Moe (Alberto Alcocer, 32).

La Big Band de l'Esmuc es prepara ara per l'arribada de Maria Schneider, que durant una setmana treballarà amb la formació de l'escola barcelonina el seu intens i exquisit repertori. La visita culminarà amb dos concerts, a l'Atrium de Viladecans (21 de novembre) i al Teatre-Auditori Sant Cugat (22 de novembre), pocs dies abans de la seva habitual setmana al Jazz Standard de Nova York, on ja comença a haver-hi dies amb totes les entrades venudes.



Segons Tito Ramoneda, president de The Project i director del festival des de ja fa 20 anys, "s'ha demostrat aquest any un cop més que l'espai del Parc Central del Poblenou, que té un encant únic, és un lloc amable, amb les condicions ideals per gaudir del jazz i un skyline meravellós de la Barcelona més nova". L'èxit de la iniciativa, i el descobriment d'aquest lloc potser encara massa poc conegut pels barcelonins, porta Ramoneda a plantejar-se un repte de cara a l'any que ve: "Haurem de donar encara més continguts a aquest meravellós espai". Ramoneda també estava molt satisfet del concert des del punt de vista artístic: "La Big Band de l'Esmuc ha tocat molt bé. És un orgull obrir un festival com aquest amb músics joves que demostren que el talent del nostre jazz pot assolir les màximes cotes".

El pianista Manel Camp, cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l'Esmuc, també n'ha sortit més que satisfet: "No puc fer res més que agrair la possibilitat que el festival ens ha donat de repetir per segon any la col·laboració entre nosaltres, i també vull agrair la feina del director Bob Sands, que amb el seu saber fer excepcional ha tret el millor dels instrumentistes i els ha fet viure amb passió una musica complicada però alhora plena de força i sentiment". Camp també ressalta la feina dels seus estudiants, "que s'han preparat amb el màxim interès i han treballat amb tot el rigor", i la dels professors de l'escola, "que destinen tot el seu saber i professionalitat perquè les joves generacions de músics siguin millors que mai".

L'acte ha comptat amb la presència de Carles Martí, primer tinent d'alcalde, i de Francesc Narváez, regidor del districte de Sant Martí, on se situa el Parc Central del Poblenou. "Els hem d'agrair la seva sensibilitat i el seu suport per fer possible un dia com aquest, jazz per tots al parc", conclou Ramoneda.

(Totes les fotografies d'aquest post són de Sofia Ricart.)






16 d’octubre, 2009

¡Ja hi tornem a ser!: Blue Note 70 anys


La Big Band de l'Esmuc, l'any passat al Parc Central del Poblenou (foto: Ricard Cugat).

 
Aquest diumenge comença el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, en la seva 41 edició. I repetim amb la Big Band de l'Esmuc, que tocarà un programa –encarregat pel festival– dedicat als 70 anys de la discogràfica Blue Note.

La cita serà una altra vegada al Parc Central del Poblenou, dissenyat per Jean Nouvel. A les 12 del migdia. Les previsions de temps són bones i, per tant, sembla que, contràriament a l'any passat, no tindrem risc de pluja. Això sí: accedir-hi amb transport privat (sobretot des de la banda sud de la ciutat) serà complicat, donat que el concert coincideix amb una prova esportiva que tallarà la Diagonal (més informació, aquí).

Dirigida per Bob Sands, la Big Band de l'Esmuc oferirà aquest programa de connotacions ben Blue Note amb records a artistes com ara Art Blakey, Thad Jones, Duke Pearson i Buddy Rich:

Tip Toe

Minor League

It Only Happens Every Time

Norwegian Wood

Art Appreciation

Minor's Holiday

Big Dipper

Mosaic

Big Swing Face


Maria Schneider, al capdavant de la Danish Radio Big Band al Palau (foto: Ricard Cugat)


No serà aquesta l'única intervenció al festival de la Big Band de l'Esmuc, que en poc més d'un mes es posarà a les ordres de la gran Maria Schneider per un altre projecte especial coproduït amb l'escola. Dos concerts a Viladecans (Atrium; dissabte, 21 de novembre) i Sant Cugat (Teatre-Auditori; diumenge, 22 de novembre) seran testimoni d'aquesta trobada excepcional entre una de les figures far de la música contemporània actual (fins i tot més enllà del jazz) i la jove big band barcelonina.

Comencem. Set setmanes amb el millor jazz.

15 d’octubre, 2009

Un 'maestro' en All About Jazz

All About Jazz publica hoy una entrevista –titulada «El 'maestro' de Barcelona»– con Joan Anton Cararach, director artístico del Festival Internacional de Jazz de Barcelona desde el 2003. La firma el ideólogo y promotor portugués João Moreira dos Santos, autor de dos estupendos libros sobre la historia del jazz en Portugal ('O jazz segundo Villas-Boas' y 'Jazz em Cascais') y creador del muy activo blog Jazz no País do Improviso!


He aquí una pequeña cata:



«Fundado por Joan Roselló en 1966, el Festival de Jazz de Barcelona ha ido renovándose y evolucionando con múltiples avatares desde entonces, pero la edición de este año es verdaderamente especial. No sólo desafía la crisis económica, presentando más conciertos que nunca (60 en casi dos meses), sino que además, por primera vez, se clausura en Nueva York (del 3 al 6 de diciembre). Hablamos de éste y de otros asuntos con el director artístico del festival, Joan Anton Cararach, poco antes del inicio, el próximo domingo 18 de octubre, del 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.


Joan Anton Cararach, reponiendo fuerzas en la cocina del Village Vanguard de Nueva York.

All About Jazz: El Festival de Jazz de Barcelona celebró su 40 aniversario en 2008, lo que lo convierte en uno de los más antiguos de Europa. ¿Cuál es el secreto de este éxito?
Joan A. Cararach: El público de Barcelona, el público del festival. Todavía tenemos personas que vienen a nuestros conciertos que recuerdan que ellos estuvieron allí al principio, en los años 60. Claro, artistas y organizadores son muy importantes, pero sin público, sin gente que paga entradas, este festival no tendría sentido porque los ingresos por venta de entradas son su principal sostén económico.»

La continuación, aquí.