Sonny Rollins torna a Barcelona

Sonny Rollins, el colós al Palau de la Música (foto: Ricard Cugat).

Ho ha anunciat avui La Vanguardia. El saxofonista Sonny Rollins torna a Barcelona el pròxim 3 de novembre per inaugurar, a l'Auditori, el 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Rollins serà també el receptor de la tercera Medalla d'Or del festival en reconeixement a la seva llegenda. El saxofonista s'unirà d'aquesta manera a una selecta llista de moment integrada per Bebo Valdés i Wayne Shorter.

Com ara fa tres anys, Rollins actuarà a Barcelona a l'inici de la gira europea amb la qual celebrarà el seu 80è aniversari. Només sis ciutats i sis països: Barcelona, Luxemburg (8 de novembre), Lucerna (12 de novembre), Bolonya (16 de novembre), Londres (20 de novembre) i Amsterdam (24 de novembre). Les entrades (amb els mateixos preus que fa tres anys), a la venda a partir d'aquesta setmana a Telentrada.

A l'espera de confirmació oficial, el grup estarà format, a banda del mateix Rollins, per Clifton Anderson al trombó, Bobby Broom a la guitarra, Bob Cranshaw al baix, Kobie Watkins a la bateria i Victor y. See Yuen a la percussió.

Rollins va rebre el director artístic del festival, Joan Anton Cararach, el passat 6 de desembre (curiosament, l'últim dia del 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona amb l'últim concert al Jazz Standard de Nova York del Quinteto Flamenco de Chano Domínguez). La cita va ser a Tarrytown, una població del comtat de Westchester, a 40 minuts en tren al nord de Manhattan. Rollins oferia aquell diumenge un concert benèfic a favor de Clearwater, una organització fortament vinculada a Pete Seeger que lluita per la neteja i la conservació de l'entorn natural del riu Hudson (més informació sobre aquest concert, aquí).

Als camerinos de l'antic Tarrytown Music Hall (inaugurat el 1885), Rollins va rebre Cararach, que li va fer entrega del llibre del festival i amb qui va parlar dels seus concerts a Barcelona. "Me'n recordo molt bé d'aquella nit", va dir Rollins mentre llegia l'article del llibre firmat per Nate Chinen, crític de The New York Times, que, present al Palau aquell dia, el prenia a ell com a exemple de l'energia que desprèn sempre el públic de Barcelona. "És veritat el que diu en Nate aquí: va ser un concert molt intens, i la sala, el Palau, és una meravella. És un orgull formar part d'aquest llibre i de la història del vostre festival". Rollins recordava també un detall gastronòmic que va voler compartir amb l'organitzador del concert de Tarrytown, Mark Morganelli, trompetista i promotor de jazz de referència a Westchester. "Em van regalar unes anxoves que encara ara hi penso…". 


Aquest va ser el repertori del concert a Tarrytown, amb una primera peça, és clar, ineludible:
 

1. Global Warming
2. In a Sentimental Mood
3. Patan Jali
4. Serenade
5. Don't Stop the Carnival

+ This is no Laughing Matter
+ Tenor Madness

¿I com va tocar Sonny? Doncs amb una energia i una força úniques, davant d'un públic entregat que a més a més li agraïa el seu compromís amb el medi ambient. El saxofonista, ja ho hem dit, celebrarà amb aquesta gira els seus 80 anys (els fa el 7 de setembre), però tanques els ulls i sona el timbre inconfusible, sovint juganer i fins i tot epicuri (¡ai, els calypsos!), d'un dels saxofonistes llegendaris de la història del jazz. Que torna a Barcelona ben aviat: 3 de novembre del 2010.

 

Sonny Rollins i el seu sextet, a Tarrytown el 6 de desembre del 2009 (foto: Noel Brandel)

Pat Metheny, l'home orquestra

 

Ahir a la nit, el Teatre de Coutances, a França, ha donat el tret de sortida a la impressionant nova gira de Pat Metheny i el seu projecte Orchestrion, que s'acabarà el 22 de maig al Town Hall de Nova York.

És un projecte sorprenent: sol a l'escenari, Pat Metheny recrea una orquestra completa que manipula ell mateix en directe. Avui, Nate Chinen li dedica un extens article a The New York Times (amb títol ben irònic), a banda d'unes reflexions paral·leles al seu blog, que inclouen part d'un correu electrònic que el guitarrista va enviar al periodista reflexionant sobre l'essència d'aquest projecte tan engrescador:

There is a kind of jazz-centric take that seems to wed the jazz mythology to a kind of distant black-and-white past where one is more likely to invoke images of Citizen Kane than the kinds of films I referenced before -- or even unimaginable new ones in the future. I have always sort of rejected that line of thinking all along the way, obviously.

To me, the whole idea of imitating previous successes in jazz, invoking the shield of “tradition” and calling it a day just doesn’t work and never has. My take on it is and always has been, for better or worse, jazz is a one-time deal. Each individual brings his or her song to the table, and when that person is gone, it is gone.

Metheny i Orchestrion inauguren el pròxim 21 de febrer, a l'Auditori de Barcelona, el Festival de Guitarra. Un dels concerts de l'any.

El retorn de Joe Lovano

El saxofonista Joe Lovano ha tornat recentment –aquest gener– als escenaris, amb concerts a Barbados i a Panamà. Completament recuperat de les seves ferides, i amb record especial al tracte rebut a Barcelona durant la seva convalescència, Lovano protagonitza un curt de Bret Primack, Surprise, que podeu veure aquí.

Reserveu data: 3 de novembre del 2010

Una llegenda del jazz tornarà a Barcelona en el que serà el primer concert oficial del 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Una estrella colossal, història del jazz, que rebrà també la tercera medalla d'or del festival.

Amb la tardor, el millor jazz.

El festival de jazz de Barcelona, a 'The Wall Street Journal'

The Wall Street Journal, amb el New York Times el diari més influent dels Estats Units, publica avui 14 de gener un reportatge sobre la clausura de festival de jazz de Barcelona a Nova York el passat desembre. Larry Blumenfeld escriu sobre els concerts de Chano Domínguez al Jazz Standard, i parla tant amb el pianista andalús establert a Catalunya com amb el director artístic del festival, Joan Anton Cararach.

L'article, titulat "With a Catalan Accent", destaca també la història del festival i esmenta l'autobiografia biografia de Duke Ellington, Music is My Mistress, quan fa referència a la cèlebre interpretació del seu segon Sacred Concert a Santa Maria del Mar. Blumenfeld també esmenta l'altre artista que, com Chano Domínguez, va rebre l'encàrrec de reinterpretar Kind of Blue, el cubà establert al Barri Gòtic Omar Sosa.

La història completa es pot llegir aquí.