Adéu, George Russell

El blog de Ted Gioia n'ha donat avui la notícia: el compositor i pianista George Russell ha mort aquest dilluns. Nascut el 1923 a Cincinatti, la influència de Russell en el jazz ha estat molt més intensa del que la seva popularitat avui suggereix. El seu llibre The Lydian Chromatic Concept of Tonal Organization, publicat el 1953 i constantment reeditat (però avui, ai, només a més de 200 dòlars a ca l'Amazon), ha estat sovint esmentat com una de les obres teòriques cabdals de la història del jazz. Sense la feina de Russell, consideren molts analistes, no hi hauria hagut ni Kind of Blue ni la posterior aventura estètica de John Coltrane.

De Russell són obres com Cubano Be/Cubano Bop, escrita per l'orquestra de Dizzy Gillespie –que la va estrenar el 1947 al Carnegie Hall amb Chano Pozo com a solista–, i A Bird in Igor's Yard, dos anys posterior, gravada pel clarinetista Buddy DeFranco i que, com el seu títol insinua amb certa ironia, volia fusionar la música de Charlie Parker amb la d'Igor Stravinsky.

A banda del documentadíssim obituari al blog de Gioia, també és molt recomanable aquesta peça (poc més de 30 minuts) de la ràdio WGBH, en què el mateix Russell dibuixa el seu itinerari musical.

Música per aquesta nit: Jazz Workshop (1956), amb Bill Evans al piano, i Ezz-thetics (1961), amb Eric Dolphy al clarinet baix i al saxo alt. (Ezz-thetics, per cert, va ser reeditat per Riverside el 2007 dins de l'Orrin Keepnews Collection.)

P.S. Noves entrades d'Ethan Iverson, Patrick Jarenwattananon, Doug Ramsey, Fred Kaplan i Darcy James Argue.