Fa 50 anys, el 17 d'agost del 1959, Columbia Records (avui part de Sony) va treure al mercat Kind of Blue. Des d'aleshores, el disc firmat per Miles Davis, que tindrà cicle propi aquest any al festival, ha anat venent sense parar, seduint tota mena de públics. Com diu el tòpic, aquest és el disc de jazz que agrada fins i tot a aquells que no els agrada el jazz.
Si teniu interès d'audiòfil per saber quina és la millor edició del disc, Fred Kaplan, de la revista Stereophile, hi dedica un documentat post. El mateix Kaplan firma en una altra publicació, Slate, un excel·lent article introductori.
I si voleu saber més sobre Kind of Blue, sobre com es va fer i sobre com es va convertir en una llegenda gairebé per sorpresa (poca gent pensava en aquell moment que el disc arribaria on ha arribat), és lectura indispensable el llibre que li va dedicar Ashley Kahn, que podeu comprar en versió original a ca l'Amazon o buscar la bona versió castellana publicada per l'editorial barcelonina Alba, que ja va per la segona edició.
Dia gran pel jazz el 17 d'agost.
1 comentari:
Totalment d'acord, segurament una de les millors portes d'accés a l'univers del jazz
Publica un comentari a l'entrada