Ara sí, el festival sencer

Tito Ramoneda, director del festival, durant la roda de premsa al Palau de la Música.

Avui s'ha presentat en roda de premsa el 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, amb totes les seves novetats. Quatre sales s'hi incorporen: el Jamboree (el fundador del qual, Joan Roselló, va ser el 1966 el primer impulsor d'un festival amb 43 anys d'història); l'Institut d'Estudis Nord-americans, seu d'un homenatge al centenari de Benny Goodman; el Teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet (que reobre amb un concert de l'extraordinari duo format per Chick Corea i Gary Burton), i la sala Jazz Standard de Nova York, seu de la clausura del festival amb El duende de 'Kind of Blue'. Podeu consultar tota la programació aquí, o si teniu curiositat descarregar-vos (només fins al 23 de setembre) el dossier de premsa.

Línies essencials:

• Els 70 anys de Blue Note, que celebrarem amb la Big Band de l'Esmuc, Joe Lovano, Cassandra Wilson i un dels últims nouvinguts, l'exquisit pianista Aaron Parks.

• L'espectacular influència de Miles Davis, des del cicle dedicat a Kind of Blue (amb Omar Sosa, Jimmy Cobb i l'esmentat Chano) fins a Tutu (amb Marcus Miller, considerat coautor d'aquest disc icònic), passant per dos saxofonistes que van acompanyar el geni de la trompeta en èpoques ben diferents, Wayne Shorter i Bill Evans.

• Una atenció especial a les veus femenines que probablement seran una descoberta: la mexicana Magos Herrera; la irlandesa Imelda May; la canadenca –filla de pare alemany i mare nigeriana– Ndidi O.; la valenciana Sole Giménez amb el seu acostament al jazz llatí; Concha Buika amb el seu nou disc –dedicat a Chavela Vargas– acompanyada per un quartet magistral, el del pianista número 1 del món (Bebo Valdés dixit), Chucho Valdés.

• Les anomenades finestres del festival, des del pop mediterrani de Noa fins a l'indie-rock-jazz de Tortoise passant per Kings of Convenience (¿indie-pop?) i una altra de les apostes de futur del festival: la brasilera CéU (segons All Music, "a fusion of samba, reggae, and electronica, with touches of jazz and soul").

• Un cicle de conferències únic. A l'Institut d'Estudis Nord-americans, Bruce Lundvall, president de Blue Note, i Dan Ouellette, periodista de DownBeat i autor d'una emocionant biografia de Ron Carter. A l'Institut Italià, trobades amb Roberto Giglio i Antonio Ciacca. I, a més a més, Alex Ross (crític de música clàssica a The New Yorker i un dels intel·lectuals de referència per qualsevol aficionat a la música), i J. Randy Taraborrelli, autor de la biografia considerada canònica de Michael Jackson. I més noms encara, que confirmarem més endavant…

• El famós i apassionant blindfold test públic de DownBeat, amb Chucho Valdés a càrrec de l'esmentat Ouellette (que farem a l'Esmuc).

• La fortíssima presència de músics catalans o establerts a Catalunya, amb presentacions de discos (Carles Benavent, José Alberto Medina), i amb una pila d'estrenes: la Lord Jim suite de Publio Delgado, basada, és clar, en la magistral novel·la de Joseph Conrad; el trio cubanobrasiler Cayo Salvador al Harlem (atenció: un dels concerts petits que pot sorprendre, i molt); el nou espectacle de La Locomotora Negra, dedicat al blues; l'homenatge a Benny Goodman, en l'any del seu centenari, a càrrec d'Oriol Romaní; la singularíssima experiència del guitarrista David Soler, anomenada Denga (el concert coincideix amb l'enregistrament a Barcelona d'un disc produït per Lee Townsend, el productor, entre molts altres, de Bill Frisell).

• La mirada italiana amb dues propostes que sorpendran més d'un aficionat: el jazz vocal d'autor de Roberto Giglio i el piano clàssic d'Antonio Ciacca (director de programació, d'altra banda, de la macroorganització Jazz at Lincoln Center de Nova York).
  

• Una producció única: Maria Schneider, la directora d'orquestra de referència del nostre festival (i del 90% del món civilitzat), dirigint la Big Band de l'Esmuc en un recorregut per la impressionant carrera d'una compositora que només admet comparació amb els més grans (George Russell, Gil Evans, Bob Brookmeyer…).

• Trompetistes d'impacte: el misteriós Erik Truffaz, el massa poc conegut Joe Magnarelli, Jerry González i el seu quartet cubà…

• Clàssics incontestables: Béla Fleck amb els Flecktones originals; el retorn del trio de Brad Mehldau al Palau; el piano sol d'Allen Toussaint, una llegenda de Nova Orleans; el gospel de The Blind Boys of Alabama; Evan Parker, saxo únic de l'avantguarda europea, en duo amb Agustí Fernández.

• I  molt més (i encara ens en deixem): Joel Harrison-Christian Howes Quartet, OAM Trio, Janek Gwizdala Quartet, Perico Sambeat Flamenco Big Band, Juan de Diego Trio, Hot & Cool, les jams del Harlem cada diumenge…

Comença la marató del jazz. 

Ramoneda, el pianista Chano Domínguez i Joan Anton Cararach, director artístic del festival (a la pantalla, un altre pianista, Omar Sosa).