El trompetista i blocaire Jason Palmer acaba de penjar un suculent post en el qual defensa, després d'assistir a un concert seu a Seattle, el trompetista Chris Botti. Els crítics més assenyats dirien de Botti, com han escrit alguns –per exemple– sobre Diana Krall, que el trompetista és ideal per gent que juga a golf i pren martinis (gran definició musicològica). És clar, Botti és un artista que omple auditoris i que pot fer dues setmanes consecutives al Blue Note de Nova York, i això ja és, pels crítics assenyats, sinònim de smooth jazz.
Palmer, que d'smooth jazz en té poca cosa, defensa –en canvi– la fortalesa de la proposta de Botti, que en primer lloc compta amb una banda de músics excepcional. Ai, Palmer, que ja t'has guanyat el menyspreu d'uns quants mestretites…
2 comentaris:
deuen estar molt gelosos del seu bell talant..je je je!
Qualitat en té sobrada.. Caram compte amb els crítics!Semblen criatures afamades! De vegades sembla que portin orelleres..
Molt bé l'honestedad d'en Jason Palmer!
Siguem rigurosos: Jason Palmer diu, efectivament, que Chris Botti sap triar els seus músics i deixarlos tocar, que és un bon entertainer i que té un gran so. No sembla que contradigui els qui el troben tou, previsible i hortera. I segurament, l'autor del post, també ho pensa, tot això, encara que aprofiti l'oportunitat per escenificar una mica la rabieta de-la-crítica-no-se-entera-de-nada...
Publica un comentari a l'entrada