Ja hi som: d'aquí a dues hores el 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona sentirà els seus primers compassos, a càrrec de la Big Band de l'Esmuc ( http://www.esmuc.net/). Dirigida per Joan Albert Amargós, la big band tocarà la suite de l'òpera de George Gershwin Porgy and Bess que el mateix Amargós i Lluís Vidal van arranjar per l'avui desapareguda Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Estrenarem, a més a més, un nou recinte, el Parc Central del Poblenou dissenyat per l'arquitecte Jean Nouvel, i retrem homenatge a un dels músics que han fet gran aquest festival, Miles Davis.
Una bona metàfora: els jardins no es fan d'un dia per l'endemà. Han d'anar creixent a poc a poc. Com ho ha anat fent aquest festival des que el 1966 el va inaugurar, al Palau de la Música, Dave Brubeck. Creixent, a més a més, més enllà dels vaivens polítics, gràcies al suport constant d'una afició que en continua sent el patrocinador principal.
Aquest blog està obert a totes les participacions. El públic del festival de jazz de Barcelona és exigent i inspirador (això ens va escriure Herbie Hancock fa dos anys al nostre llibre d'honor), i molt sovint té més informació de la que pot llegir, ai, a la premsa. En totes les llengües possibles, català, però també castellà, anglès, francès, italià… As you like it.
Esperem que sigui el millor canal d'informació dels concerts del festival. Després de cada concert penjarem, per exemple, observacions dels artistes recollides de primera mà i la llista de les peces interpretades durant el concert.
Volem que aquest blog, com un jardí, vagi creixent amb la passió, el suport, les opinions i els possibles dubtes de tota la gent que se sent partícip, fins i tot en la distància, del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
El blog, com el festival, és vostre.
Joan Anton Cararach
Director artístic del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona
Una bona metàfora: els jardins no es fan d'un dia per l'endemà. Han d'anar creixent a poc a poc. Com ho ha anat fent aquest festival des que el 1966 el va inaugurar, al Palau de la Música, Dave Brubeck. Creixent, a més a més, més enllà dels vaivens polítics, gràcies al suport constant d'una afició que en continua sent el patrocinador principal.
Aquest blog està obert a totes les participacions. El públic del festival de jazz de Barcelona és exigent i inspirador (això ens va escriure Herbie Hancock fa dos anys al nostre llibre d'honor), i molt sovint té més informació de la que pot llegir, ai, a la premsa. En totes les llengües possibles, català, però també castellà, anglès, francès, italià… As you like it.
Esperem que sigui el millor canal d'informació dels concerts del festival. Després de cada concert penjarem, per exemple, observacions dels artistes recollides de primera mà i la llista de les peces interpretades durant el concert.
Volem que aquest blog, com un jardí, vagi creixent amb la passió, el suport, les opinions i els possibles dubtes de tota la gent que se sent partícip, fins i tot en la distància, del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
El blog, com el festival, és vostre.
Joan Anton Cararach
Director artístic del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada