Finalment, el temps ens ha respectat i la Big Band de l'Esmuc ha pogut oferir la seva interpretació de la suite de Porgy and Bess aquest matí al Parc Central del Poblenou, un dels jardins urbans més exquisits que es poden trobar al món.
Les 580 cadires que omplien l'anomenada plaça de la Sardana del Parc Central del Poblenou no han estat prou per acollir totes les persones que s'hi han acostat, i unes 600 persones han vist el concert asseguts a la gespa o drets al voltant de les cadires. En total, unes 1.200 persones han seguit amb atenció aquesta suite de l'òpera de George Gershwin segons els arranjaments de Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, tots dos presents a l'acte: el primer, és clar, dirigint, i el segon entre el públic.
Abans del concert s'ha plantat un arbre, un til·ler, que celebra les 40 edicions del Festival Internacional de Jazz de Barcelona (en la foto superior, d'esquerra a dreta: Francesc Narváez, regidor del districte de Sant Martí; Carles Martí, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona: Tito Ramoneda, president executiu de The Project i director del festival de jazz; Joan Roselló, director general de The Project, i José Sola, director general de l'empresa Tradebe, que donava suport a aquesta plantada).
D'aquesta manera, el festival ha fet bo el proverbi xinès (o la frase que alguns atribueixen al poeta cubà José Martí) que diu que a la vida s'ha de plantar un arbre, escriure un llibre (el llibre dels 40 anys) i tenir fills (en aquest cas, els fills adoptats de l'Esmuc, una generació que puja, segons els mateixos directius de l'escola, molt forta i convençuda de les seves possibilitats).
La festa del jazz ha començat: dijous que ve, en un Auditori ple de gom a gom –fins i tot es posaran cadires a l'escenari, per primera vegada en la història d'aquest recinte–, Juntos para siempre, el duo de Bebo Valdés, emperador de la música cubana, amb el seu fill Chucho.
Les 580 cadires que omplien l'anomenada plaça de la Sardana del Parc Central del Poblenou no han estat prou per acollir totes les persones que s'hi han acostat, i unes 600 persones han vist el concert asseguts a la gespa o drets al voltant de les cadires. En total, unes 1.200 persones han seguit amb atenció aquesta suite de l'òpera de George Gershwin segons els arranjaments de Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, tots dos presents a l'acte: el primer, és clar, dirigint, i el segon entre el públic.
D'aquesta manera, el festival ha fet bo el proverbi xinès (o la frase que alguns atribueixen al poeta cubà José Martí) que diu que a la vida s'ha de plantar un arbre, escriure un llibre (el llibre dels 40 anys) i tenir fills (en aquest cas, els fills adoptats de l'Esmuc, una generació que puja, segons els mateixos directius de l'escola, molt forta i convençuda de les seves possibilitats).
La festa del jazz ha començat: dijous que ve, en un Auditori ple de gom a gom –fins i tot es posaran cadires a l'escenari, per primera vegada en la història d'aquest recinte–, Juntos para siempre, el duo de Bebo Valdés, emperador de la música cubana, amb el seu fill Chucho.
7 comentaris:
Yo he estado hoy en el concierto y, aunque no soy experta en jazz, me ha parecido genial. Gracias y ¡adelante!
María
un bonito comienzo para un festival espectacular. lo comparo con otros festivales y la verdad es que es un 10. gracias por traernos lo mejor del jazz año a año. Felicidades!! mingus
Hola:
Volia preguntar-vos si li podeu demanar al Bebo una cosa, que és si se'n recorda del concert de Luz de Gas que va fer fa anys, amb la banda de l'Eladio Reinón.
Des d'aleshores no m'he perdut cap concert seu al festival, i us felicito, perquè sempre han estat els millors concerts que li he vist (i l'he vist en altres llocs).
Joan Maria
Felicitats!
I a més a més, feu servir el català al programa i a tot arreu (menys a "La Vanguardia" que feu especial, però això s'entén). Sou una empresa privada: més d'un hauria de prendre exemple.
Marga
Congratulations from Poland! What a festival!
And thanks for programming the great trumpet player Tomasz Stanko.
Greetings from Krakow.
Hola, Joan Maria:
Efectivament, en Bebo Valdés se'n recorda molt bé del concert que va fer a Luz de Gas, amb la sala gairebé plena, el 20 de novembre del 1998. De fet, al llibre commemoratiu del festival (que acaba de sortir del forn, com qui diu) explica la boníssima relació que va tenir amb l'Eladio Reinón –a qui qualifica de "músic excel·lent"– i els músics de la seva big band. Al mateix llibre, l'Eladio també recorda aquell concert com una gran experiència: "Crec de veritat que la gent en va sortir molt entusiasmada", diu.
Fins aviat (fins dijous, suposem) i gràcies per la teva consulta.
Moltes gràcies per la resposta.
Efectivament, tinc entrada per dijous. Les vaig comprar de seguida que es van posar a la venda.
Gràcies per la música que ens porteu a Barcelona.
Publica un comentari a l'entrada