El jazz és un fet

Martí Serra, elegantment vestit de negre i acompanyat de Rai Ferrer al contrabaix i Xavi Maureta a la bateria, va oferir dissabte al Teatre Zorrilla de Badalona (un teatre que fa dos anys va tenir l'honor d'inaugurar l'avui consolidadíssima extensió metropolitana del festival de jazz) un gran concert de presentació del seu primer disc com a líder: Alguns moments bons (Fresh Sound). Abans de tocar el seu saxo tenor, però, Serra va agafar un poema de Joan Argenté, Present. Punt Zero) i el va llegir com a preludi precís i exacte d'una hora i quart de jazz de primer nivell:

A tots aquells que encara es pensen
que la poesia només és una manera de dir,
de dir flors i violes
o allò altre, ben cert, però,
dels proletaris del camp o la ciutat,
apassionadament remarco
que només n'hi ha una, de manera de dir,
o, si ho voleu,
tantes com boques.
O com culs.
Que tot és parlar.
Però la poesia
no és parlar de...
Poesia és trobar.
És
una forma de coneixement,
no
dir
allò que ja és conegut,
parlar de...
Sinó arribar.
S'arriba
tot
caminant.
Cada passa és un vers.
Poden tenir molta llargària, tanta com calgui fins a arribar
[a l'altra petita novetat, a l'altre vers,
o
molt poca.
Poesia és obrar.
La poesia
és un fet.

...El jazz, també.