Some Enchanted Pairings (segona i última sessió)

Will Friedwald i Joan Anton Cararach, dimecres passat en la primera sessió

de 'Some Enchanted Pairings' a Monvínic (photo courtesy of Bruce Lindsay).

Avui a Monvínic, a les 18.00 hores, tindrem la segona sessió de Some Enchanted Pairings, una conferència musical en què Will Friedwald explica la història de sis cançons de l'anomenat American Songbook, amb un maridatge de vins proposat pel sempre genial Cèsar Cànovas, autèntic especialista a trobar lligams entre enologia i jazz.

L'entrada és, si no es vol fer el tast de vins, gratuïta. Reserva molt aconsellada (queden poquíssimes places), al telèfon 93 272 61 87.

Heus aquí el que ens espera aquesta tarda a Monvínic:

MUSIC

1. Night And Day

Frank Sinatra / Tommy Dorsey - FS/TD 4 - The Song Is You - The Complete Studio Masters Vol 4 - 3:03

 Anita O'Day - ANITA O'DAY SWINGS COLE PORTER WITH BILLY MAY (1959) [Complete Verve] - 2:03

2. Star Dust

Hoagy Carmichael And His Pals - Hoagy Carmichael - The First Of The Singer Songwriters (disk 1) - 3:06

Bing Crosby - The Chronological Bing Crosby Vol. 09 August 19-December 21, 1931 - 2:49

3. Summertime

Billie Holiday - Lady Day - The Complete Billie Holiday on Columbia

(1933-1944) [All 10 Discs] - masters - 2:55

Eva Cassidy - Live At Pearl's (Annapolis.Maryland.USA 14.Sept.1994) -

3:23

4. The St. Louis Blues

Bessie Smith (with Louis Armstrong) - The Complete Recordings, Vol. 3 [Frog] - 3:08

Nat King Cole (with Nelson Riddle) - St. Louis Blues - 2:24

5. Stormy Weather

Ethel Waters - Ethel Waters #6: 1931-1934 - 3:12

 Joni Mitchell - Both Sides Now - 3:07

6. Ol' Man River

Paul Robeson

Martha Raye - Here's Martha Raye - 3:00

WINES

Lawson's Dry Hills Marlborough Sauvignon blanc 2011

(Sauvignon Blanc, NEW ZEALAND)

Alpha Estate  Makedonia Omega 2007

(Gewürztraminer, Malagouzia, GREECE)

Xavier Landon  Bordeaux Supérieur Cuvee Papin 2008

(Petit Verdot, FRANCE)

Argüeso Jerez-Xeres-Sherry Amontillado

(Palomino, SPAIN)

Alella Vinícola Alella Sec 1971

(Macabeu, SPAIN)

Massandra Crimea Madeira 1968

(Sercial, Verdelho, UCRAINE)

Meet the Artist: Chick Corea

Divendres que ve, 30 de novembre, al Palau de la Música (21.00 hores), s'acabarà el 44 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Amb un artista que està vivint com pocs una segona joventut, Chick Corea, al capdavant d'un trio que completen dos dels millors músics de la història recent del jazz, el contrabaixista Christian McBride i el bateria Brian Blade (encara que hi ha rumors que diuen que s'hi poden afegir convidats…). Corea rebrà, a més a més, la Medalla d'Or del festival de jazz de Barcelona, que en anys anteriors han rebut músics com ara Bebo Valdés, Wayne Shorter, Sonny Rollins i Maria Schneider.

Una nit, doncs, molt especial, com reconeix ell mateix en aquest text que ens ha fet arribar.

By Chick Corea 

Playing music at the wonderful Palau concert hall in Barcelona is one of my favorite places and festivals to play. The combination of the beauty of the hall, the wonderful Barcelona audience, the beauty of the flamenco and Spanish music culture I love so much and the artistic and friendly festival organizers make for this pleasure. I'm looking forward to coming to play again this Friday.

Meet the Promoter: Lluís Cabrera

Avui dilluns 26 de novembre comencen els concerts al Jazz Sí Club Taller de Músics: una setmana d'actuacions per celebrar el 20 aniversari de l'escola barcelonina, en memòria del tristament desaparegut Natxo Romero, saxofonista i professor del Taller. + informació

Per Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics 

Quatre anys abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992, la ciutat va tenir l'oportunitat de gaudir d'espectacles de tota mena a través d'un organisme creat ad hoc que va fer bullir l'olla de la creativitat: la Olimpíada Cultural. 

El Taller va poder col·laborar en aquest esdeveniment aportant idees, artistes i projectes. Però de cara al 1992 ens mancava participar de ple en la gran cita de l'esport. La millor manera que se'ns va acudir va ser reformar una antiga cantina del barri, situada al costat dels locals de la nostra escola de música, perquè els joves estudiants, els professors i els habituals de les activitats que organitzava el Taller tinguessin un club, un espai obert a tothom per a exposar els seus projectes musicals i artístics. Un altaveu, una plataforma que fos punt de trobada i on es pogués contrastar amb el públic allò que s'estudiava a les aules. Des de l'any 1992 ha estat un dels pocs locals de la ciutat que ha mantingut una programació diària de música en viu.  

El Jazz Sí Club del Taller de Músics és una sala de concerts de petit format. No ha estat mai un tsunami que arreplegui multituds però sí una pluja fina i perenne de públic que, discretament, després de vint anys de vida, pot aportar alguna dada: audiència acumulada de 648.000 espectadors, 7.200 concerts i 36.000 músics que hi han actuat.

Coincidint i amb el suport dels organitzadors de la 44a edició del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, el Jazz Sí Club portarà a terme el seu 20è Aniversari amb un programa de joves valors que englobarà diverses propostes musicals liderades per Rosalia Vila, Judit Nedermann, Paula Domínguez, Eva Fernández, Marc Martín i Eva Garín, entre d'altres. No oblidarem les Jams Sessions, l'eina que connecta els músics de jazz d'arreu; i tampoc els artistes de renom com ara Luis Alfonso Guerra, responsable del Combo Latin, i en David Pastor, dirigint l'Original Jazz Orquestra del Taller. 

Meet the Artist: Guy Le Querrec

Dijous que ve, 29 de novembre, l'Institut Francès acull el tercer concert de la sèrie Jazz en clau francesa, que fins ara ha portat a Barcelona l'actriu i cantant Irène Jacob (amb el grup que colidera amb el seu germà Francis) i el pianista francoamericà Dan Tepfer. Dos concerts excepcionals que tindran un epíleg de primer nivell: el fotoconcert L'Oeil de l'Éléphant, que reuneix quatre dels grans mestres del jazz francès (Michel Portal, Louis Sclavis, Henri Texier i Christophe Marguet) al voltant de les fotografies de Guy Le Querrec, en definitiva, gairebé, líder d'aquest quintet. Ell mateix ens explica en aquest text les raons de L'Oeil, un espectacle fascinant, com es pot comprovar en aquest vídeo enregistrat recentment al Festival de Jazz de Frankfurt.

Par Guy Le Querrec 

"Être jazz c'est avant tout une manière de vivre, de se promener sur le fil du hasard pour attraper une étoile filante, une façon d'aller à la rencontre d'un imaginaire qui contient toujours l'improvisation, la curiosité, qui oblige à écouter les autres, à les voir, à être disponible pour mieux les raconter en manifestant sa propre poésie. Sur écran géant, à la dimension de l'homme, pour provoquer la participation active du spectateur."

Meet the Journalist: Will Friedwald

El jazz i el vi poden donar lloc a lligams màgics. Dimecres i divendres que ve a Monvínic (18.00 hores), el nord-americà Will Friedwald -col·laborador de The Wall Street Journal i autor de diversos llibres vinculats al món de la música- descriurà Some Enchanted Pairings entre dotze clàssics del nodrit American Songbook i dotze vins triats per cadascuna de les peces per César Cánovas, l'infalible sommelier de la casa. Sis partitures i sis vins per sessió que convertiran el jazz en una experiència encara més sensorial. + Informació 

Per Will Friedwald

Here are the top 13 reasons why I'm looking forward to attending the 2012 edition of the BARCELONA JAZZ FESTIVAL: 

1) I've never been to the city before, and my beautiful girlfriend and I are eagerly anticipating the legendary, almost-mythic loveliness of Barcelona in it's full glory.  

2) There are many European and Spanish-speaking musicians whom I've heard about, but never had the privilege of hearing in person, including Paolo Fresu and the world-famous Cristina Pato (unbelievably, some great musicians never get to New York).  

3) There are also even more European and Spanish-speaking musicians whom I've never heard of – am anxious to see what they have to offer.  

4) The wonderful Fred Hersch Trio – he plays the Vanguard and the Jazz Standard here in New York at least four times a year, but that's hardly enough times to hear this brilliant pianist.  

5) Michel Camilo & Tomatito – a terrific piano and guitar combination, with a decidely spanish accent.  

6) Mavis Staples + Dayna Kurtz – another inspired duo, the Gospel legend plus an emerging American vocalist who seems to be able to accomplish anything she sets her mind to, from the American Songbook to international standards and, now, Gospel.  

7) Gordon Webster – most of us know him as the pianist with Mona's Hot Four (at Mona's on Avenue B in New York), but he's capable of playing more than traditional jazz and dance music, and has a singularly inspired band.  With the exceptional Australian saxophonist Adrian Cunningham.  

8) Sonny Rollins – Who would turn down an opportunity to experience the living legend? Every time I see him is the absolute best time.  He hasn't played New York in two years, which means I'm suffering from Sonny withdrawal.  Worth crossing the ocean to see!  

9) Bob Belden & Animation – A very gifted saxophonist / bandleader / composer, and a band that takes nothing for granted. One never knows what to expect from them.  

10) Fanfare Ciocărlia – A truly astonishing Romanian gypsy brass band – I heard them live for the first time in September, and they are a band that one would gladly climb the mountains of lower Hugivesastan to hear!  

11) Brad Mehldau Trio – He's possibly the most popular pianist (after Herbie Hancock and Chick Corea) in all of jazz, especially with younger audiences, and with good reason: his highly melodic style and capacity for surprise.  

12) Chick Corea – this line-up of the iconic pianist's trio is one of Armando Corea's all-time strongest, co-starring the resourceful drummer Brian Blade and the remarkable bassist Christian McBride.  

13) And the final reason I'm looking forward to coming to the Barcelona Jazz Festival is that there's a great picture of me on their website.

Meet the Artist: Fanfare Ciocărlia

Desde Rumanía, con amor. Los metales y la energía de la Fanfare Ciocărlia son celebrados en medio mundo, mientras la otra mitad se muere de aburrimiento. Su herencia balcánica con pedigrí deja en evidencia a muchos otros que tratan de emular toda su vitalidad, quedándose a medio gas. Las comparaciones son odiosas, así que no vamos a insistir: simplemente no te los pierdas el martes 27 de noviembre en la sala Luz de Gas (21.00 horas): fiesta gipsy por todo lo alto con certificado de calidad (y disc-jockey incluido antes y después del concierto). El Retorno de las Leyendas.

Por Fanfare Ciocărlia 

“Nuestros conciertos en Barcelona ocupan un lugar importante en nuestra memoria. Empezando por el Palau de la Música con la producción El Tiempo de los Gitanos y terminando por las inolvidables sesiones en  Apolo. Siempre esa ciudad ha entendido a la perfección lo que hacemos y nos ha animado a tocar todavía más fuerte y más rápido. En Barcelona nos sentimos como en casa y confíamos en que no nos hayais olvidado ahora que tantos nos imitan. Sabemos que la economía mundial no va bien pero vosotros siempre habeis considerado nuestros conciertos como una terapia poderosa contra la tristeza y el desánimo. Así que os esperamos a todos en Luz de Gas para mostraros una vez más como toca la mejor gypsy brass band de los Balcanes.”

Meet the Journalist: Ashley Kahn

Dilluns que ve 26 de novembre, Bob Belden arribarà al festival al capdavant de la seva banda ANIMATION. Abans del seu concert, al mateix Conservatori del Liceu tindrà lloc una sessió Before/After (18.30 hores) de la revista JazzTimes amb la presència del periodista i escriptor nord-americà Ashley Kahn. Es tracta, com en el cas del blindfold test de Downbeat, d'una escolta a cegues en què l'artista no sap què és el que li està proposant el periodista. La sessió de l'any passat va tenir com a protagonista (a la foto) Rudresh Mahanthappa, que es va sotmetre a la sorprenent i didàctica selecció musical a cegues de Kahn. Ben segur que aquestes dues personalitats apassionants, amb les contundents opinions de Bob Belden i les exploracions sonores d'Ashely Kahn, no deixaran ningú indiferent. Esteu avisats.

Rudresh Mahanthappa i Ashley Kahn, en el Before/After de l'any passat (fotografia: Michael Weintrob)

Per Ashley Kahn 

The JazzTimes Before/After column is always one of the most exciting items to read in the American monthly magazine: great musicians listening to, and expounding on music that may or may not recognize in the ten or eleven musical tracks – some famous, some obscure – that are played. And to do this in public, with an audience that can listen along and see exactly how a musician’s ears work, only adds another layer of pleasure. Despite the blind aspect of the exercise, the point is not whether or not the musician recognizes the music (very often they do) or if they like it (sometimes they don’t!) but how he or she feels the music, processes those sounds and then speaks about it. 

Bob Belden is a rarity among jazzmen: a bandleader, arranger and composer whose deep understanding of jazz expression and tradition is matched by an ability to speak at length with insight and loads of information. He’s a natural teacher and a sponge, and his recording projects have ranged from always interesting, genre-bending tributes to the likes of Miles Davis, Prince, Puccini and others, to projects focusing on his own, mood-setting music (like the award-winning album Black Dahlia). On monday november 26 at 18.30 – a few hours before the much-anticipated concert by Belden’s new group Animation at the Conservatori del Liceu -- I will meet Belden in the same venue for a special Before/After to which the public is invited. You don’t want to miss this unusual and very special event!

Meet the Artist: Sant Andreu Jazz Band

Diumenge que ve 25 de novembre (19.00 hores), la Sant Andreu Jazz Band tornarà al festival, després dels seus tres concerts dominicals al Gran Hotel Havana, però aquesta vegada a l'Artèria, en un concert molt especial que servirà per presentar el tercer disc d'aquesta formació avui ja no tan insòlita. Un disc i DVD enregistrat justament també al festival, l'any passat, amb convidats de primera.

Joan Chamorro, l'artífex d'aquest petit miracle, ens en parla en aquest text.

Per Joan Chamorro (fotografía: Michael Weintrob)

LA SANT ANDREU JAZZ BAND CUMPLE 6 AÑOS y nuestro mayor regalo es poder celebrarlo en un marco tan increíble como el 44 VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA, presentando nuestro tercer CD-DVD, grabado íntegramente en el Palau de la Música en la edición pasada del festival. Tuvimos la oportunidad de compartir escenario con algunos de los mejores músicos del panorama del jazz mundial: Terell Stafford, Wycliffe Gordon y Jesse Davis, y también con músicos nacionales de la talla de Ricard Gili, Josep Traver, Esteve Pi y Curro Gálvez. 

Imágenes de este concierto, junto con declaraciones de estos grandes músicos, forman parte tambien de una pelicula llamada A film about Kids and Music – Sant Andreu Jazz Band, del director Ramon Tort, que se estrenó recientemente en el festival In-Edit, donde ganó el premio para el mejor documental nacional, y probablemente la vamos a poder ver en los cines en el 2013. 

La Sant Andreu Jazz Band es un sueño hecho realidad por muchas, muchas razones, pero hay una que destaca sobre todas las demás: no es uno o una, son todos y cada uno de los jóvenes que han estado y están en la banda quienes con su trabajo, su ilusión,su esfuerzo, su actitud y sus resultados demuestran de alguna manera que esta música que tanto amamos, el jazz, está más viva que nunca; que esta música que siempre ha sido etiquetada de elitista y compleja no es algo intelectual y  distante, ni de minorías, que los niños la disfrutan y hacen disfrutar a otros niños, que hay un camino que se puede empezar ya desde muy pequeños, que es el camino del deseo de hacer música, de ser creativos, de ser libres y poder opinar con sus voces, sus instrumentos, de dejarse llevar por el ritmo que nos hace mover los pies, pero que paralelamente tambien nos mueve el alma, que nos emociona. Que nos hace reír y también, por qué no, llorar. 

EL JAZZ nos da todas estas posibilidades, y muchas más. 

Despues de 6 años de trabajo con ellos, se me disipan dudas. Dudas que fueron apareciendo y que, mediante la observación, el análisis y la reflexión, mediante mucha paciencia y mucha escucha, dejaron paso a certezas, a cosas reales que me hacen pensar que estábamos y estamos en un buen camino, no en el único, pero sí en uno bueno. Como me decia el gran Jesse Davis: "No has inventado nada nuevo, pero la manera de enseñar que utilizas es la más auténtica, la de la escucha constante priorizando el sonido y no la escritura y la lectura, donde la técnica va paralela a la necesidad, no por delante, la manera en que tanto yo como otros muchos músicos de jazz de mi generación y de generaciones anteriores aprendimos". 

Para mí es un orgullo que los más mayores, que ahora tiene 16, 17, 18 años o más, que están o han pasado por la banda, están totalmente entregados a esta música y que aparte de disfrutarla, quieren hacer de ella su vida, y que saben que tienen las herramientas necesarias para poder conseguirlo. Ver cómo los más pequeños, de 8, 10 y 12 años, tienen tanta ilusión por tocar;  cómo le dedican una gran parte de su tiempo a escuchar esta música y a querer hacerla suya, y cómo realmente consiguen sonar increíbles.

Ése es mi mayor orgullo, mi mayor felicidad.

GRACIAS AL FESTIVAL DE JAZZ por creer en nosotros y darnos la oportunidad de mostrar, otra vez, nuestro trabajo.

Meet the Artist: Bob Belden

No, el de dilluns que ve no és un concert normal. Bob Belden, un dels personatges més especials de la història del jazz, conegut com a músic i productor (ell és responsable de gairebé totes les reedicions de l'obra de Miles Davis, entre moltes altres tasques), fa el seu primer concert a Barcelona amb la seva nova banda, ANIMATION (així, en majúscules), dilluns que ve 26 de novembre al Conservatori del Liceu (20.30 hores), segona entrega d'un cicle que el festival ha anomenat Mestres. Giacomo Bruzzo, l'idealista italià que ha posat en marxa una discogràfica que no és com les altres, RareNoiseRecords, ens explica en aquest text dens i compromès per què Bob Belden és tan important i per què s'han de defensar propostes tan radicals com la seva.

Why contemporary fringe music and music genres have to be supported And Why we do what we do at RareNoiseRecords And Why Bob

By Giacomo Bruzzo 

I would like to thank Joan Anton Cararach for the opportunity of spending a few focused words on the objectives that underpin the work we do at our record label RareNoiseRecords and how this is connected to our more general philosophy about music and about the models we should try to pursue to survive doing what we think is right. 

RareNoiseRecords was founded by myself and Eraldo Bernocchi in 2008 with the aim of supporting and releasing music at the crossroads of genres, format (live and studio), cultural origin, epochs and to thereby foster the growth and development of a family of musicians who where, by nature of their work “sideways” in every conceivable sense yet able maintain a great emotional openness and communication towards possible audiences – This lead us to naturally gravitate towards music living on the fringes of commonly accepted canons, at least in the perception of sector operators - neo-jazz, jazz/prog/metal, electronic roots Mediterranean dub, Russian dub-techno, light and dark ambient music, oblique shoegaze rock, microtonal groove driven trans-jazz... This focus is a risky one, but is essential to us, for it tries to first of all capture the “crossbreed” nature of a lot of current music production (the child of the cut and paste world and the new networked society), but also because it serves the moral imperative of fostering the real engine behind the development of musical ideas. To quip: Applied Physics Research in CERN is expensive, but without it society might not have benefited of the networking revolution brought about by some peripheral work done at the Institute. By the same token, not fostering and helping the circulation of oblique musical ideas may deprive the mainstream of future practical "applications" and byproducts - thus of much needed future intellectual oxygen.  

As I said this is a moral imperative – one that social institutions and charities might be best equipped to deal with. In absence of such support one has then to work privately, with like-minded individuals and invest personal resources and time to achieve the aforementioned aims.Muß es sein? Es Muß. Also, we do it because it is really f-ing cool – which is where Bob Belden and Animation come in. Bob is a polymath, an Angelo Poliziano of his time. He is controversial and addresses the truth as a Shaman in New Mexico would. Bob is courageous, because he embraces the present with urgent abandon and with a brechtian gusto for social commentary, be it when he engages into tight social commentary on American culture and its Institutions or international relations or on how to embrace new technologies in the context of the development and performance of New Ideas, musical or otherwise, of which Animation is a brilliant example. Quoting Bob himself: “Animation in music and as a band is a reflection of the World as it IS, not as it used to be or is wished to be. The music comes purely fromthe heart and soul of each musician because music is all we have in our lives; we have nothing to lose. It is our 'nothing to lose' mindset that gives the music its edge and relevance. When we all have 'nothing to lose' things will change in the world.” Bob is a teacher, because he has brought incredible yet young musicians (Pete Clagett, Jacob Young, Roberto Verastegui, Matt Young) into Animation refreshing the notion of intergenerational flux of ideas. 

Oh, I forgot, Bob is an incredible composer and sax player, his toes planted in the Archives of Musical History, as his eyes gaze into the future. In many ways, Bob is RareNoise. 

DownBeat's Blindfold/Winefold Test amb Paolo Fresu i Ted Panken

Dimarts passat Monvínic va ser l'escenari del DownBeat Blindfold/Winefold Test oficiat pel periodista Ted Panken i el sommelier Cèsar Cànovas, amb Paolo Fresu com a convidat especial a qui se li interrogava sobre la música que escoltava sense saber abans que era el que estava escoltant. Com sempre, la idea d'associar jazz i vi va portar aficionats als dos mons a omplir la sala de tastos d'aquest increïble centre cultural del vi (enter ells el contrabaixista Mark Helias, que es va revelar com un autèntic coneixedor del món del vi, i el trompetista Ralph Alessi).

Us recordem igualment que a Monvínic queden encara dues sessions dedicades a l'American Songbook a càrrec del prestigiós escriptor i periodista Will Friedwald, autor de biografies de Tonny Bennett i Frank Sinatra (entre d'altres obres) i col·laborador habitual de The Wall Street Journal. Friedwald parlarà, en dues sessions, de 12 grans cançons de l'anomenat American Songbook (de Summertime fins a Old Man River passant per Mack the Knife) i ens farà sentir per cada una de les cançons dues versions diferents, tot maridat amb els 12 vins (sis per sessió) triats per Cèsar Cànovas d'acord amb les cançons. Les dates són 28 i 30 de novembre, a les 18.00 hores, i l'entrada és lliure, però cal reservar si es vol fer el tast de vins (molt recomanat per viure l'experiència completa) al telèfon 93 272 61 87.

Per Agustí Borlán (fotografies: Lorenzo di Nozzi)

Un dels millors jazzmen de l’actualitat, una de les plomes més destacades de Downbeat i un dels emplaçaments més adorables de la ciutat: tot un trio d’asos. Sempre és agradable visitar els elegants i acurats salons de Monvínic, especialment si es tracta d’una trobada amb el trompetista sard Paolo Fresu i el periodista nord-americà Ted Panken per portar a terme un dels famosos tests Blindfold (a cegues): nou peces musicals escollides per Panken que Fresu havia de comentar –i, en el millor dels casos, descobrir-ne l’autor o l’intèrpret– amb el so com a única referència. Un repte que estava més relacionat amb la sensibilitat que amb el coneixement enciclopèdic i que, òbviament, va tenir trompetistes com a protagonistes. Des del classicisme de Brian Lynch passant per la fusió fosca hereva dels 70 amb Miles Davis –una de les principals influències de Fresu– com a referent indiscutible i el jazz europeu, la ruta de Panken va arribar fins l'actualitat amb el corprenedor Christian aTunde Adjuah de Christian Scott –per cert, no us perdeu el seu concert el 25 de novembre a Luz de Gas– al final del trajecte. Respectuós i reflexiu, Fresu va anar descrivint la seva filosofia artística al voltant dels talls musicals: la forma de construir les frases, la importància del silenci en la composició i la maduresa creativa van ser alguns dels molts aspectes que van donar forma al seu personal univers durant més d'una hora de sessió lúdico-didàctica. 

Aquest test musical a cegues es va complementar amb una selecció de vins que es tastaven també a cegues (Winefold) a càrrec del sommelier de la casa Cèsar Cànovas, triats especialment per cadascuna de les peces que s'escoltaven. Tot i què Cànovas va afirmar modestament que no tenia "ni idea" de música, el resultat del seu estudiat maridatge jazzístic –un Ribera del Duero molt especial, un Fino deliciós, un xampany amb solera…– el va revelar com un veritable artista del subtil vincle entre notes musicals i gustatives.

Meet the Artist: Christian Scott

Fa tres anys Christian Scott va deixar el Palau enlluernat com a membre de la banda amb la qual Marcus Miller revisitava Tutu. Ja era aleshores un dels trompetistes més importants del jazz actual, cosa que tres anys després tindrem ocasió de comprovar a Luz de Gas diumenge que ve 25 de novembre (20.00 hores), amb la presentació del seu últim disc, el molt punyent –i no solament en el sentit musical– Christian aTunde Adjuah. Ell mateix explica en aquest vídeo alguns dels secrets d'aquest disc, probablement el més ambiciós de la seva ja forta carrera.

Meet the Artist: Carles Benavent

El baixista Carles Benavent torna dissabte que ve, dia 24, al festival (Luz de Gas, 21.00 hores) per presentar el seu nou disc i el seu nou trio, que completen Roger Mas al piano i Roger Blàvia a la bateria.

Por Carles Benavent

Creo que un artista, poeta, pintor o músico, nunca está totalmente seguro de lo que va a salir de su trabajo. Hay un aire, eso sí, intuiciones, borradores, y desde luego, en nuestro caso, la suerte de entendernos muybien, de estar en la misma onda, que es esencial. Yo tenía una serie de cosas en la cabeza, les hablé a los dos Roger (Roger Mas y Roger Blàvia) y el resto fue rodado, enseguida estábamos encerrados en el estudiotrabajando. Me interesa la frescura del hallazgo, la naturalidad.

También está, y de un modo muy marcado, la gratitud y admiración por gente inolvidable que, de algún modo, me ha dejado su huella, Don Alias, Mario Pacheco, Frederic Mompou… No sabría decir mucho más. De algún modo, somos afortunados por tener la posibilidad de hacer música de lo que sentimos y de que luego el fruto de todo ese esfuerzo pueda volar por ahí.

Quatre coses que no saps de Sonny Rollins

Meet the Artist: Ànimes Càndides (Elèctrica Dharma)

Una frase d'Ornette Coleman serveix com a leitmotiv d'Ànimes Càndides, el nou projecte de l'Elèctrica Dharma, que comença –de moment sense saber si tindrà continuïtat o no– aquest dijous 22 de novembre a Luz de Gas (21.00 hores). La Dharma, senyores i senyors, torna al seu origen, a allò que se'n podria dir jazz d'arrel mediterrània.

Per Ànimes Càndides 

«El tema és el territori. El que ve després és l’aventura.» Ornette Coleman

Ànimes càndides en un temps de monstruositats, la seva música gravita entre la tradició arcana del protorromànic-galaico-pirenaic i el neoeclecticisme nuclear de les maneres de ser locals. Després d’emmirallar-se en uns mestres considerats exemplars, la banda alternativa dels components de la Dharma arriba per redescobrir-nos l’autèntica avantguarda alternativa subjazzent a les arrels, glorificant, d’una banda, Mompou, i regirant, a cops d’electro-falç, la calidoscòpica cultura popular. Música de proximitat. 

Si esteu disposats a canviar la vostra manera de mirar, d’escoltar, de sentir i obrir-vos a nous paisatges, aquesta és una molt bona oportunitat de fer-ho. 

Us hi esperem.

Meet the Artist: Enrico Pieranunzi

L'emocionant cicle Clàssics, que compta amb el suport de la Fundació de Música Ferrer-Salat, té la seva penúltima cita dijous que ve dia 22 a l'Auditori (sala 2). El mestre italià, en el seu primer concert a Barcelona, proposa un recorregut a piano sol per l'any 1685, en què van néixer tres de les icones de la música: Johann Sebastian Bach, Georg Friedrich Händel i Domenico Scarlatti. 

Aquestes són les seves paraules.

Per Enrico Pieranunzi

 1685 ha molto a che vedere con l’idea del viaggiare. È, infatti, un viaggio nel tempo sul filo dell’improvvisazione. Nel cd ho preso in prestito con amore i bellissimi suoni di tre geniali musicisti del ’700, Bach, Handel e [Domenico] Scarlatti e sono entrato, interpretandole, nelle loro straordinarie storie sonore per poi inventare, sulla loro scia, le mie. Per farlo ho “viaggiato” con le mani sulla tastiera, come i tre meravigliosi musicisti nel cd hanno fatto, divinamente, per tutta la vita. 

Ebbene questo “viaggiare”, reale e metaforico, riproporrò la sera del 22 Novembre a Barcelona, nella mia prima volta in questa meravigliosa città. 

Una grande gioia, un grande onore.

Meet the Artist: Orquesta Buena Vista Social Club con Omara Portuondo

El próximo miércoles 21 de noviembre, Buena Vista Social Club, con Omara Portuondo al frente, regresa a Barcelona. He aquí el saludo que nos mandan en medio de su gira… La cita, en el Palau de la Música (21.00 horas).

Meet the Artist: Albert Sanz

El pianista valencià Albert Sanz presenta al festival diumenge que ve 18 de novembre (Luz de Gas, 20.00 hores) el seu últim disc, O que será, que l'ha convertit en líder d'un trio excepcional, amb Javier Colina al contrabaix i Al Foster a la bateria. 

Per Albert Sanz  

Paraules. 

Words. 

Woraules o parauds. 

Que voleu que vos diga. 

Quan fa poc més d'un any li vaig dir al Javier Colina que anavem a gravar un disc amb Al Foster, ell va posar una cara de "really"? I amb raó. Soc un poc bocazas. Però el cas es que hem fet un disc molt redó (o lasól) i aquesta serà la nostra segona gira en un any. 

I és que, està lleig que jo ho diga, però n'hi ha molt bon feelin' entre els tres. Crec que som un trio des de la primera nota que vam tocar a l'estudi a NY. Clar que és molt fàcil sonar bé amb algú que treu música d'unes llaunes (bateria) i uns ferros (també anomenats plats). O amb algú que canta, amb el contrabaix, millor que la majoria dels cantants que conec. 

Jo vos propose el menú: Outros sonhos, O que será, Desesperar jamais, Soberana rosa, Mar e lua i d'altres cançons alegres o tristes i sempre sentides amb el ritme en perill d'extinció que s'anomena swing. 

Sobretot, a disfrutar.

Meet the Artist: Tamar McLeod Sinclair

El siempre atento radar de Daniel Negro, propietario del Harlem, ha detectado una nueva propuesta, la neozelandesa Tamar McLeod, tercera invitada de nuestro ciclo Veus de Barcelona, el próximo viernes 16 de noviembre (20.30 horas).

By Tamar McLeod

Hello Barcelona!

I feel extremely happy and lucky to be in your beautiful city and that you have invited me to come and present my music in your great International Festival of Jazz.  The boys and I, we are rehearsing a great programme to present at the Harlem Jazz Club on Friday the 16th of November at 20.30hrs. We will be playing a selection of songs from my debut album The Heart Notes (inspired by my own personal and profound experiences from my life and travels), songs by McCoy Tyner and Billie Holiday and songs from other parts of the world – So the audience is in for a big adventure through geographical, emotional and soulful landscapes.

I feel very privileged that I will be joined on the stage by Gilles Estoppey from Switzerland (piano), Tom Warburton from the USA (bass) and Juan Cruz Pluma Satillán from Argentina (drums). Together we are four musicians from four different continents in the world and we all live in Barcelona! I am really looking forward to our performance and I am sure we will create a very special evening of music, with a lot of love for you all.

Irène i Francis Jacob, avui a 'La Vanguardia'

Meet the Artist: Sonny Rollins

«Encara practico cada dia», li va dir Sonny Rollins a Bill Clinton quan van coincidir en l'homenatge que el president Barack Obama va dedicar al saxofonista. «Em va encantar el concert que va fer al Beacon», li va dir, molt amablement, l'expresident dels Estats Units, en referència al concert que Rollins va fer fa dos anys en aquest  teatre de Nova York per celebrar el seu 80 aniversari.

«Doncs jo no vaig estar gaire bé», li va contestar el Colós.

Sonny Rollins, una llegenda torna al festival, dimarts 20 de novembre al Palau (21.00 hores).

Meet the Artist: China Moses

China Moses debuta a Catalunya el dissabte 17 de novembre (Artèria Paral·lel, 21.00 hores). Serà un debut que es recordarà, perquè aquesta cantant francoamericana és de les que trepitgen fort. Hi presentarà el seu primer disc per Universal, Crazy Blues!, un homenatge a les cantants que van influenciar o que van ser influenciades per Dinah Washington, la protagonista del seu anterior enregistrament.

Ho explica ella mateixa.

Life stories

By China Moses

After sharing our love for Dinah Washington for the past 6 years, it was
only natural for Raphaël Lemonnier and me to explore her influences and
those who she influenced directly or indirectly. Our new repertoire starts
in 1920 and ends in the late 70's. During our show, we pay hommage to Ma
Rainey, Bessie Smith, Lil' Green, Janis Joplin, Nina Simone, Helen Humes,
Billie Holiday. It's not only the pleasure of playing together that drives
us... It is also the life stories behind the music, behind these jazz and
blues greats.

Heus aquí un tast de Crazy Blues, una poderosa versió de Why Don't You Do It Right, de Janis Joplin.

Meet the Artist: Kejaleo

Senyores, senyors: una de les sorpreses, sens dubte, del festival. Es tracta de Kejaleo, un sextet contundent en què comparteixen lideratge la guitarra flamenca de Diego Cortés, l'elèctrica de Cristo Fontecilla i la percussió de Xavi Turull. La cita és el divendres 16 de novembre a Luz de Gas (21.00 hores).

Por Kejaleo

El día 16 de noviembre, cuando se apaguen las luces de Luz de Gas, será un momento muy especial para nosotros, porque con Kejaleo nos subiremos a un escenario barcelonés por primera vez, ¡y en el marco de un festival de jazz de este calibre!

Después de casi un año de experimentar y crear juntos un repertorio que estamos terminando de grabar y mezclar en estos días, presentaremos en directo todos los temas de nuestro disco, Alaire.

Será una exclusiva anticipada del disco que publicaremos en enero, un viaje musical en el que cada tema tiene un matiz especial, diferente, un amplio abanico sonoro y de estilos con intensidades y matices que van de cero a cien y transportarán al personal por paisajes de todo el mundo, pero con un denominador común, que es el flamenco con concepto jazzístico. Arreglos potentes e improvisaciones intensas por bulerías, tangos, seguiriyas…, en donde todos entraremos en catarsis juntos con el público.

No faltéis, será una celebración y en cierta forma el nacimiento de Kejaleo. Nuestro primer concierto con el repertorio del disco al completo, por lo que asistiréis al verdadero debut del grupo con todo lo que esto significa, una fecha histórica de lo que esperamos que sea el comienzo de una larga y gran trayectoria por los festivales de todo el mundo.

Meet the Artist: Fred Hersch

Fred Hersch (foto: David Bartolomi).

Fred Hersch actua dijous que ve, 8 de novembre, al Conservatori del Liceu (20.30 hores). Ell, juntament amb Bob Belden, forma part d'un petit cicle que hem anomenat Mestres (també oferiran el mateix dia dels seus concerts una classe magistral). Dos artistes de primeríssim nivell, dues referències, cadascú a la seva manera.

Poc abans de començar a Barcelona la petita gira europea amb el seu trio (que completen John Hébert i Eric McPherson), Hersch havia d'escriure la nota que li havíem demanat per la nostra sèrie Meet the Artist. L'huracà Sandy, però, tenia uns altres plans, i Hersch no ha pogut escriure –per raons òbvies– el text que li havíem demanat. No passa res. Recomanem la llarga entrevista que li va fer Ethan Iverson pel seu blog, i adjuntem aquest vídeo, on la vida i l'obra de Fred Hersch és discutida per diverses veus, entre elles la de Sophia Rosoff, una mestra de piano que és més que una llegenda.

La cita: dijous que ve al Conservatori del Liceu.

Meet the Artist: Sergi Sirvent

El pianista Sergi Sirvent va debutar el 2003 al festival de jazz amb un trio col·lectiu, Unexpected, que ja mostrava la força i la vitalitat dels seus conceptes musicals. Ara, gairebé una dècada després, Sirvent ha desenvolupat encara més el seu concepte musical i ha creat una banda, els Octopussy Cats, amb la qual presentarà el dissabte 17 de novembre a Luz de Gas (21.00 hores) el seu nou disc, un doble compacte titulat Inferències. Ell mateix ens explica algunes raons d'aquest «monstre» de vuit instruments.

Per Sergi Sirvent

Aquest octet és una mena de monstre on la música que surt de mi flueix per les seves venes. Els temes que presentarem al concert formen part d'Inferències, un disc doble editat per Fresh Sound New Talent, en el qual gira tot un univers de colors i sensacions. Són idees molt diferents totes barrejades i filtrades en llenguatges emocionals, interns. I tota aquesta informació és interpretada per músics del país amb un nivell excepcional i molts d'ells poliinstrumentistes increïbles. Crec que si sou persones amb ganes de tancar els ulls i gaudir escoltant, aquesta música us captivarà enormement, així que us convido a provar la experiència.

Meet the Journalist: Ted Panken

Ted Panken va visitar l'any passat per primera vegada el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Hi va venir per entrevistar el trompetista italià Enrico Rava en un blindfold test, és a dir, fer sentir al músic peces d'altres músics sense que l'interrogat sàpiga d'entrada de qui es tracta. A Barcelona, però, el blindfold test de DownBeat (la columna musical més antiga de la història del jazz i una de les més antigues de la història del periodisme) té una especial singularitat, perquè al mateix temps es proposa un winefold test preparat pel cap de sommeliers de Monvínic, Cèsar Cànovas.

L'èxit de l'any passat va ser tan gran que, de fet, DownBeat li va dedicar més pàgines de les usuals (generalment només una) al blindfold test, i va decidir incloure-hi tots els comentaris fets per Cànovas per triar els vins. Un altre trompetista italià és el protagonista d'aquest any: Paolo Fresu. La cita, el 12 de novembre a Monvínic, amb entrada lliure i, per qui ho vulgui, tast de vins a 26 euros (reserves: 93 272 61 87). I per acabar-ho d'arrodonir, la botiga d'alta fidelitat Werner és qui s'encarregarà de proveir el sistema de so amb el qual s'escoltarà la música seleccionada per Panken, que explica en aquest text la seva experiència.

Ted Panken i Enrico Rava, l'any passat a Monvínic (foto: Michael Weintrob).

By Ted Panken 

Close to a thousand jazz musicians have participated in the Blindfold Test since Leonard Feather administered the first one to Mary Lou Williams in 1946 (http://www.leonardfeather.com/feather_blindfold.html). On November 13th at Monvínic, the master Sardinian trumpeter Paolo Fresu—following a solo performance there on the previous evening comprising eight pieces inspired by eight separate bottles of wine from eight different vineyards in Catalonia—will join that distinguished group. As he considers the nine selections, Fresu will not be asked to cover his eyes, as Williams did. Nor should he feel obliged to sample all or some of the wines—although he may well choose to do so—that sommelier Cèsar Cànovas has matched to each track.

From my end, after conducting over 100 Blindfold Tests during the last 13 years, no assignment gives me more pleasure—whether or not wine is involved in the proceedings—than trying to put together a suite of music that reflects the broad knowledge base of the elite musician who is listening to it. Usually, it’s a private experience, conducted in my living room, at an artist’s apartment or hotel, perhaps even a recording studio or a record label’s conference area. But to present the Blindfold Test in a public setting, as I did last November at Monvínic with Enrico Rava, imparts an extra dimension. You, the audience, have a unique opportunity to match wits with one of the world’s most accomplished musicians. Fresu gets a fresh, unmediated forum to verbalize the way he thinks about music. The sound system will be state of the art, and the wine will be chosen with love. It will be big fun for all, and I eagerly await the moment.