Dimarts passat Monvínic va ser l'escenari del DownBeat Blindfold/Winefold Test oficiat pel periodista Ted Panken i el sommelier Cèsar Cànovas, amb Paolo Fresu com a convidat especial a qui se li interrogava sobre la música que escoltava sense saber abans que era el que estava escoltant. Com sempre, la idea d'associar jazz i vi va portar aficionats als dos mons a omplir la sala de tastos d'aquest increïble centre cultural del vi (enter ells el contrabaixista Mark Helias, que es va revelar com un autèntic coneixedor del món del vi, i el trompetista Ralph Alessi).
Us recordem igualment que a Monvínic queden encara dues sessions dedicades a l'American Songbook a càrrec del prestigiós escriptor i periodista Will Friedwald, autor de biografies de Tonny Bennett i Frank Sinatra (entre d'altres obres) i col·laborador habitual de The Wall Street Journal. Friedwald parlarà, en dues sessions, de 12 grans cançons de l'anomenat American Songbook (de Summertime fins a Old Man River passant per Mack the Knife) i ens farà sentir per cada una de les cançons dues versions diferents, tot maridat amb els 12 vins (sis per sessió) triats per Cèsar Cànovas d'acord amb les cançons. Les dates són 28 i 30 de novembre, a les 18.00 hores, i l'entrada és lliure, però cal reservar si es vol fer el tast de vins (molt recomanat per viure l'experiència completa) al telèfon 93 272 61 87.
Per Agustí Borlán (fotografies: Lorenzo di Nozzi)
Un dels millors jazzmen de l’actualitat, una de les plomes més destacades de Downbeat i un dels emplaçaments més adorables de la ciutat: tot un trio d’asos. Sempre és agradable visitar els elegants i acurats salons de Monvínic, especialment si es tracta d’una trobada amb el trompetista sard Paolo Fresu i el periodista nord-americà Ted Panken per portar a terme un dels famosos tests Blindfold (a cegues): nou peces musicals escollides per Panken que Fresu havia de comentar –i, en el millor dels casos, descobrir-ne l’autor o l’intèrpret– amb el so com a única referència. Un repte que estava més relacionat amb la sensibilitat que amb el coneixement enciclopèdic i que, òbviament, va tenir trompetistes com a protagonistes. Des del classicisme de Brian Lynch passant per la fusió fosca hereva dels 70 amb Miles Davis –una de les principals influències de Fresu– com a referent indiscutible i el jazz europeu, la ruta de Panken va arribar fins l'actualitat amb el corprenedor Christian aTunde Adjuah de Christian Scott –per cert, no us perdeu el seu concert el 25 de novembre a Luz de Gas– al final del trajecte. Respectuós i reflexiu, Fresu va anar descrivint la seva filosofia artística al voltant dels talls musicals: la forma de construir les frases, la importància del silenci en la composició i la maduresa creativa van ser alguns dels molts aspectes que van donar forma al seu personal univers durant més d'una hora de sessió lúdico-didàctica.
Aquest test musical a cegues es va complementar amb una selecció de vins que es tastaven també a cegues (Winefold) a càrrec del sommelier de la casa Cèsar Cànovas, triats especialment per cadascuna de les peces que s'escoltaven. Tot i què Cànovas va afirmar modestament que no tenia "ni idea" de música, el resultat del seu estudiat maridatge jazzístic –un Ribera del Duero molt especial, un Fino deliciós, un xampany amb solera…– el va revelar com un veritable artista del subtil vincle entre notes musicals i gustatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada