El pianista valencià Albert Sanz presenta al festival diumenge que ve 18 de novembre (Luz de Gas, 20.00 hores) el seu últim disc, O que será, que l'ha convertit en líder d'un trio excepcional, amb Javier Colina al contrabaix i Al Foster a la bateria.
Per Albert Sanz
Paraules.
Words.
Woraules o parauds.
Que voleu que vos diga.
Quan fa poc més d'un any li vaig dir al Javier Colina que anavem a gravar un disc amb Al Foster, ell va posar una cara de "really"? I amb raó. Soc un poc bocazas. Però el cas es que hem fet un disc molt redó (o lasól) i aquesta serà la nostra segona gira en un any.
I és que, està lleig que jo ho diga, però n'hi ha molt bon feelin' entre els tres. Crec que som un trio des de la primera nota que vam tocar a l'estudi a NY. Clar que és molt fàcil sonar bé amb algú que treu música d'unes llaunes (bateria) i uns ferros (també anomenats plats). O amb algú que canta, amb el contrabaix, millor que la majoria dels cantants que conec.
Jo vos propose el menú: Outros sonhos, O que será, Desesperar jamais, Soberana rosa, Mar e lua i d'altres cançons alegres o tristes i sempre sentides amb el ritme en perill d'extinció que s'anomena swing.
Sobretot, a disfrutar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada