Joe Lovano celebra Coltrane

Joe Lovano, el 2006 a Barcelona (foto: Ricard Cugat).

El Birdland de Nova York celebra aquesta setmana l'aniversari de John Coltrane (que hauria fet 83 anys el dia 23) amb un quartet de luxe encapçalat per Joe Lovano, i amb Steve Kuhn (que va formar part breument del quartet del creador de Giant Steps) al piano. Lovano és, no hi ha dubte, un dels gegants indiscutibles del jazz contemporani. La seva tècnica prodigiosa i el seu gust per la variació, per l'aventura, han fet que el saxofonista de Cleveland pugui ser al mateix temps en gairebé una desena de projectes, i en tots la seva personalitat s'imposa. La crítica de Nate Chinen ahir al New York Times és un bon indicador de la força de Lovano. Segons Chinen, Lovano supera un dels esculls màxims a què s'enfronta qualsevol saxo a l'hora d'inspirar-se en Coltrane: "He made you think of Coltrane, but not at the cost of his own identity."

Joe Lovano actuarà al 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona el dia 3 de novembre amb el seu nonet, la mateixa formació que fa tres anys ens va deixar bocabadats al nostre festival. Amb un convidat d'excepció entre el públic: Bruce Lundvall, president de Blue Note (discogràfica de Lovano), que un parell d'hores abans (set de la tarda, Institut d'Estudis Nord-americans) haurà repassat, en una sessió presentada pel prestigiós crític Bob Blumenthal, la història del segell creat per Alfred Lion ara fa 70 anys.

John Coltrane, pasos de gigante

John Coltrane hubiera cumplido hoy 83 años. Su muerte fue, sin duda, uno de los momentos clave de la historia del jazz. ¿Hasta qué punto hubiera sido influyente en las décadas sucesivas si hubiera vivido más tiempo? ¿Hacia dónde le habría conducido su incesante búsqueda? ¿Hubiera discutido el reinado de Miles, cuyos hijos –de Herbie Hancock a Wayne Shorter pasando por Chick Corea y Keith Jarrett, entre muchos otros– dominan todavía hoy el mercado (con sus salvedades, claro)?

Partícipe también en Kind of Blue, John Coltrane grabó apenas un mes después una de sus obras mayúsculas, Giant Steps. Fue el aviso de lo que vendría. Propuesta de homenaje: escuchar Naima, con un cuarteto formado por músicos que también estuvieron bendecidos por Kind of Blue (Wynton Kelly, Paul Chambers y Jimmy Cobb).

 

P.S. Ravi Coltrane ha cargado con la pesada herencia de ser "hijo de" durante muchos años. Pero su obra crece sin cesar. Su reciente semana en el Village Vanguard de Nueva York recibió esta crítica de Ben Ratliff.

Aquest 'Catalan tinge'…

La setmana de jazz catalanobalear a Nova York organitzada aquest maig al Jazz Standard de Nova York dins del festival 'Catalan Days' promogut per l'Institut Ramon Llull continua generant crítiques molt positives. L'última ve firmada per un altre nom de prestigi, Larry Blumenfeld, que –com a bon especialista en la música de Nova Orleans– titula amb grapa el seu article "That Catalan tinge" (referència, és clar, al cèlebre "Spanish tinge" cabdal en l'origen del jazz i que Jerry Roll Morton va fer cèlebre).

L'article, publicat al número de tardor de Jazziz, repassa tant les bondats de la música com les de la cuina d'Isma Prados, convidat especial de la setmana i també una de les estrelles incontestables d'uns dies que van deixar petjada a Nova York. Blumenfeld analitza amb precisió l'actuació de Chano Domínguez i el seu quartet, i també parla amb Alexis Cuadrado, el nostre home a Brooklyn, i amb Joan Anton Cararach, director artístic del festival de jazz de Barcelona. El festival, com ja hem escrit en anteriors ocasions, va assessorar l'Institut Ramon Llull en aquesta setmana jazzística.

A més a més, l'article també esmenta particularment el cicle Variacions sobre Kind of Blue del festival d'aquest any, protagonitzat per Jimmy Cobb, Chano Domínguez i Omar Sosa. "Els promotors de festivals dels Estats Units haurien de prendre nota d'iniciatives tan creatives com aquesta", conclou Blumenfeld.

Elvis Costello entrevista Allen Toussaint

El cèlebre programa de ràdio a l'NPR de Marian McPartland va tenir com a convidat en una de les seves últimes entregues el pianista Allen Toussaint, que hi va acudir acompanyat d'un dels seus padrins recents, el cantant Elvis Costello, que fa de guest host i presenta el programa en el lloc de McPartland.

Costello, que defineix Toussaint com "una viva personificació del ric llegat musical de Nova Orleans", ha estat en els últims anys un fort impulsor de la carrera d'un artista que va trobar en l'huracà Katrina, com diu el mateix Toussaint amb sarcasme, el millor mànager i agent, donat que el va obligar a sortir de la seva ciutat i anar de gira com mai havia anat.

A banda de l'entrevista, en què el pianista explica totes les influències rebudes (jazz, blues, música clàssica, boogie-woogie, música d'església i hillbilly, Toussaint toca en solitari Mother-in-Law, Fortune Teller i una singular revisió de Southern Nights, un èxit del country-pop que va fer cèlebre Glen Campbell. Segons la pàgina web de NPR, Toussaint "torna la cançó a les seves arrels, recordant les nits quan el seu pare el portava al camp a visitar «the old Creole people»". Després Toussaint continua amb Singin' the Blues, una peça molt important per Marian McPartland i el seu difunt marit, el cornetista Jimmy McPartland.

Al final, el duo construeix un medley a partir de Tipitina (Professor Longhair) i Ascension Day, una peça que firmen tots dos inspirada en el desastre que el 2005 va afectar Nova Orleans.

Una oportunitat excel·lent per escoltar la veu i la música d'una llegenda que ben aviat tindrem a Barcelona, dins del 41 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona.

Ara sí, el festival sencer

Tito Ramoneda, director del festival, durant la roda de premsa al Palau de la Música.

Avui s'ha presentat en roda de premsa el 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, amb totes les seves novetats. Quatre sales s'hi incorporen: el Jamboree (el fundador del qual, Joan Roselló, va ser el 1966 el primer impulsor d'un festival amb 43 anys d'història); l'Institut d'Estudis Nord-americans, seu d'un homenatge al centenari de Benny Goodman; el Teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet (que reobre amb un concert de l'extraordinari duo format per Chick Corea i Gary Burton), i la sala Jazz Standard de Nova York, seu de la clausura del festival amb El duende de 'Kind of Blue'. Podeu consultar tota la programació aquí, o si teniu curiositat descarregar-vos (només fins al 23 de setembre) el dossier de premsa.

Línies essencials:

• Els 70 anys de Blue Note, que celebrarem amb la Big Band de l'Esmuc, Joe Lovano, Cassandra Wilson i un dels últims nouvinguts, l'exquisit pianista Aaron Parks.

• L'espectacular influència de Miles Davis, des del cicle dedicat a Kind of Blue (amb Omar Sosa, Jimmy Cobb i l'esmentat Chano) fins a Tutu (amb Marcus Miller, considerat coautor d'aquest disc icònic), passant per dos saxofonistes que van acompanyar el geni de la trompeta en èpoques ben diferents, Wayne Shorter i Bill Evans.

• Una atenció especial a les veus femenines que probablement seran una descoberta: la mexicana Magos Herrera; la irlandesa Imelda May; la canadenca –filla de pare alemany i mare nigeriana– Ndidi O.; la valenciana Sole Giménez amb el seu acostament al jazz llatí; Concha Buika amb el seu nou disc –dedicat a Chavela Vargas– acompanyada per un quartet magistral, el del pianista número 1 del món (Bebo Valdés dixit), Chucho Valdés.

• Les anomenades finestres del festival, des del pop mediterrani de Noa fins a l'indie-rock-jazz de Tortoise passant per Kings of Convenience (¿indie-pop?) i una altra de les apostes de futur del festival: la brasilera CéU (segons All Music, "a fusion of samba, reggae, and electronica, with touches of jazz and soul").

• Un cicle de conferències únic. A l'Institut d'Estudis Nord-americans, Bruce Lundvall, president de Blue Note, i Dan Ouellette, periodista de DownBeat i autor d'una emocionant biografia de Ron Carter. A l'Institut Italià, trobades amb Roberto Giglio i Antonio Ciacca. I, a més a més, Alex Ross (crític de música clàssica a The New Yorker i un dels intel·lectuals de referència per qualsevol aficionat a la música), i J. Randy Taraborrelli, autor de la biografia considerada canònica de Michael Jackson. I més noms encara, que confirmarem més endavant…

• El famós i apassionant blindfold test públic de DownBeat, amb Chucho Valdés a càrrec de l'esmentat Ouellette (que farem a l'Esmuc).

• La fortíssima presència de músics catalans o establerts a Catalunya, amb presentacions de discos (Carles Benavent, José Alberto Medina), i amb una pila d'estrenes: la Lord Jim suite de Publio Delgado, basada, és clar, en la magistral novel·la de Joseph Conrad; el trio cubanobrasiler Cayo Salvador al Harlem (atenció: un dels concerts petits que pot sorprendre, i molt); el nou espectacle de La Locomotora Negra, dedicat al blues; l'homenatge a Benny Goodman, en l'any del seu centenari, a càrrec d'Oriol Romaní; la singularíssima experiència del guitarrista David Soler, anomenada Denga (el concert coincideix amb l'enregistrament a Barcelona d'un disc produït per Lee Townsend, el productor, entre molts altres, de Bill Frisell).

• La mirada italiana amb dues propostes que sorpendran més d'un aficionat: el jazz vocal d'autor de Roberto Giglio i el piano clàssic d'Antonio Ciacca (director de programació, d'altra banda, de la macroorganització Jazz at Lincoln Center de Nova York).
  

• Una producció única: Maria Schneider, la directora d'orquestra de referència del nostre festival (i del 90% del món civilitzat), dirigint la Big Band de l'Esmuc en un recorregut per la impressionant carrera d'una compositora que només admet comparació amb els més grans (George Russell, Gil Evans, Bob Brookmeyer…).

• Trompetistes d'impacte: el misteriós Erik Truffaz, el massa poc conegut Joe Magnarelli, Jerry González i el seu quartet cubà…

• Clàssics incontestables: Béla Fleck amb els Flecktones originals; el retorn del trio de Brad Mehldau al Palau; el piano sol d'Allen Toussaint, una llegenda de Nova Orleans; el gospel de The Blind Boys of Alabama; Evan Parker, saxo únic de l'avantguarda europea, en duo amb Agustí Fernández.

• I  molt més (i encara ens en deixem): Joel Harrison-Christian Howes Quartet, OAM Trio, Janek Gwizdala Quartet, Perico Sambeat Flamenco Big Band, Juan de Diego Trio, Hot & Cool, les jams del Harlem cada diumenge…

Comença la marató del jazz. 

Ramoneda, el pianista Chano Domínguez i Joan Anton Cararach, director artístic del festival (a la pantalla, un altre pianista, Omar Sosa).

¡Ja som a Twitter!

El 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona acaba d'estrenar un compte de Twitter, una nova eina de comunicació que pot servir, entre moltes altres coses, per avisar de canvis d'última hora i donar la llista de peces interpretades abans o després del concert (segons l'artista, és clar).

I per moltes altres coses que anirem descobrint (en el sentit exacte del terme).

Els Catalan Days de 'DownBeat'

El número de setembre de la revista DownBeat dedica dues pàgines al recent festival de jazz catalanobalear que va tenir seu a la sala Jazz Standard de Nova York. Emmarcat dins del festival Catalan Days organitzat per l'Institut Ramon Llull en diversos escenaris de Nova York, el cicle de jazz va comptar amb la col·laboració i la direcció artística del Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Dos dels escriptors estrella de DownBeat, Dan Ouellette i Ted Panken, firmen els articles. El primer fa una crònica de les dues primeres nits, protagonitzades per dos trios: Triphasic i el format per Agustí Fernández, Barry Guy i Ramón López. I el segon entrevista Chano Domínguez, que va convertir la seva visita (al capdavant del seu quartet flamenc) en un dels esdeveniments indiscutibles de la primavera jazzística a Nova York.

Dan Ouellette i Chano Domínguez comparteixen aquest any, curiosament, protagonisme al 41 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona. Ouellette vindrà a Barcelona, convidat pel festival conjuntament amb el consolat general dels Estats Units i l'Institut d'Estudis Nord-americans, per posar a prova Chucho Valdés en un dels cèlebres blindfold test que DownBeat publica des de fa dècades, i també explicarà en una conferència els secrets de la crítica jazzística més rigorosa (anunciarem les dates exactes més endavant).

I Chano serà, com ja s'ha dit, protagonista doble del festival amb concerts a Barcelona i al Jazz Standard de Nova York amb un espectacle encarregat pel festival en la celebració dels 50 anys de Kind of Blue, titulat, és clar, El duende de Kind of Blue.

John Patitucci a AllAboutJazz

John Patitucci, l'eix del quartet de Wayne Shorter (foto: Ricard Cugat).

AllAboutJazz acaba de penjar una densa entrevista (firmada per R.J. DeLuke) amb John Patitucci, el contrabaixista titular del quartet de Wayne Shorter, que inaugurarà el 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona el 28 d'octubre vinent. Una de les raons de per què es considera aquest quartet la màquina jazzística més imponent de l'actualitat és, sens dubte, la seva formació, la suma impressionant dels seus quatre membres. Shorter va demostrar tenir un ull exquisit a l'hora de seleccionar els seus músics, amb els quals forma una banda excepcional. Però a banda de la seva feina dins del quartet de Shorter, tant Danilo Pérez (piano) com Brian Blade (bateria) i John Patitucci han demostrat en els seus enregistraments com a líders el seu poder.

El contrabaixista, per exemple, acaba de publicar aquest any Music We Are, en què comparteix trio amb Danilo Pérez i Jack DeJohnette, i, sota el seu nom, Remembrance, un trio amb Joe Lovano (saxo tenor) i Brian Blade (bateria), i com a convidats Rogerio Boccato (percussió) i la seva dona, Sachi Patitucci (violoncel).

Patitucci, un dels grans.

Chano Domínguez y Omar Sosa: 'Kind of Blue' con duende y afrocubano

A la espera de la presentación oficial del 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jaz de Barcelona, el próximo 16 de septiembre, esta semana han salido a la venta cuatro nuevos conciertos.

Con el patrocinio de la Fundació de Música Ferrer-Salat, el festival celebra este año el 50 aniversario de Kind of Blue con un ciclo propio. Está, por supuesto, el concierto ya anunciado de Jimmy Cobb, el único superviviente del disco, en el Palau el 7 de noviembre. Pero además el festival ha encargado a dos de los músicos más vibrantes de la actualidad, y barceloneses de adopción, dos revisiones del célebre disco de Miles Davis.

Chano Domínguez ofrecerá el 12 de noviembre en la Sala Oriol Martorell de l'Auditori su versión de Kind of Blue al mando de su Quinteto Flamenco, formado por Blas Córdoba (cante), Piraña (percusión), Tomasito (baile y palmas) y Mario Rossy (contrabajo). El espectáculo, llamado El duende de Kind of Blue, cerrará también el 41 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona en su espectacular salida a Nueva York (Jazz Standard, del 3 al 6 de diciembre).

Chano Domínguez, a la búsqueda del duende de Kind of Blue (foto: Ricard Cugat).

Una semana antes será Omar Sosa (Sala Oriol Martorell, Auditori, 6 de noviembre) quien rendirá tributo a Kind of Blue desde sus propios presupuestos estéticos, que le han convertido en una de las figuras indiscutibles de la música afrocubana. Sosa contará para esta aventura con un sexteto expecional: a sus habituales colaboradores Childo Thomas (bajo eléctrico) y Leandro Saint-Hill (saxo alto) se añadirán, expresamente venidos desde Nueva York, Peter Apfelbaum (saxo tenor y soprano) y Dafnis Prieto (batería). Como invitado excepcional, por último, Sosa contará con la trompeta única de Jerry Gonzalez.

Omar Sosa, Kind of Blue a lo afrocubano (foto: Ricard Cugat).

Otro concierto que tendrá como sede la Sala Oriol Martorell será el del virtuoso del banjo Béla Fleck y sus Fleckstones, por primera vez en el festival (aunque no su líder, que hace tres años tocó en dúo con Chick Corea). Victor Wooten (bajo eléctrico), Howard Levy (teclados y percusión) y Futureman (batería y percusión) son los miembros de esta edición especial de The Fleckstones, dado que cuenta con Levy (el cuarto miembro original del cuarteto) sustituyendo al saxofonista Jeff Coffin (a su vez sustituto de Levy cuando él dejó los Fleckstones).

Béla Fleck y sus Fleckstones.

Por último, el cuarto concierto cuyas entradas se han añadido a las ventas anticipadas del festival: la inclasificable cantante dublinesa Imelda May. O sí, porque alguien ha hablado de ella como de un maravilloso cruce entre Elvis Presley y Billie Holiday. Su disco Love Tattoo ha causado sensación, y su directo es de una contundencia espectacular. May será una de las protagonistas de un festival que tendrá, además de ella y las ya anunciadas Concha Buika y Cassandra Wilson, un foco especialmente centrado en voces femeninas.

Imelda May, ¿rockabilly a la Billie Holiday?