Heus aquí un petit tast de la conversa de Vidal amb el Colós.
Des del 1966 fins al 2007 ha actuat a Barcelona en diverses ocasions. Quines emocions li desperta la ciutat? Tinc la sensació que sempre he ofert bons concerts a Barcelona, tot i que no sé del cert què els van semblar a la gent. Del 1966 recordo que se'm va entregar un diploma que encara tinc penjat a la paret. És, doncs, una ciutat a la qual estic encantat de tornar.
Quan sap que un concert ha estat perfecte? No crec que hagi assolit el màxim nivell de perfecció, tot i que, lògicament, he fet concerts millors i pitjors. Actualment, sento que sóc més capaç que mai de fer concerts pròxims a l'excel·lència, i que toco bastant millor de quan vaig començar. Practico cada dia com he fet sempre sense excepció, ja que em caldrien unes quantes vides per sentir-me plenament satisfet.
Quan toca, què vol aconseguir? Intento fer sortir una veu interior que no sé exactament d'on prové però que sé que tinc en mi des que era un nen. Sovint se'm pregunta: què li passa pel cap, quan fa tots aquests solos?, i la resposta és clara: quan toco, no penso. És impossible pensar i tocar jazz a la vegada. Cal deixar que la música s'expressi per si mateixa i confiar en l'inconscient, l'interior, l'esperit.
Què ha aportat el jazz a la humanitat? El jazz fa sentir la gent esperançada, ja que la vida és prou complicada com per voler-la viure dues vegades. El jazz fa sentir-nos bé, ens manté els ulls ben oberts i ens fa ser conscients que hi ha un Déu, un paradís, o alguna cosa bona al món. És una virtut de la música en general, però especialment del jazz.
L'entrevista completa, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada