Evan Parker a l'Stone,Keith Jarrett a la Philharmonie

Evan Parker, llegenda (foto: Caroline Forbes)

Demà s'acaba la residència de més de dues setmanes que The Stone, el club de jazz propietat de John Zorn a Nova York, ha concedit al saxofonista Evan Parker, definit d'aquesta manera (amb justícia) a la pàgina web del club: «A legend from the first generation of British Improvisers and one of the greatest saxophone innovators in the history of the instrument graces The Stone with two weeks of improvisations featuring friends old and new!»

Durant aquestes dues setmanes, Parker ha tocat en múltiples contextos, entre d'altres a duo amb el mateix Zorn, amb Joe McPhee i amb Cyro Baptista, i a trio amb Mark Dresser i Gerry Hemingway, i amb Matthew Shipp i William Parker. I naturalment, en solitari (teniu aquí una crítica de Nate Chinen publicada a The New York Times ahir). Parker tornarà a Barcelona per tocar també a duo, dins del 41è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, amb el pianista Agustí Fernández, l'1 de novembre. Fernández és, recordem-ho, membre de l'Electro-Acoustic Ensemble del saxofonista britànic, que acaba de publicar nou disc a ECM, l'impressionant i complex The Moment's Energy.


Parlant d'ECM, dilluns passat la discogràfica alemanya fundada per Manfred Eicher va celebrar els seus 40 anys amb un concert de Keith Jarrett a piano sol, a la Philarmonie de Berlín (seu de la cèlebre Filharmònica). A l'espera que el nostre home ECM ens passi una crònica detallada de la nit (va per tu, Pep…), heus aquí una crítica entre sociològica i musical publicada a Der Spiegel (a can Babelfish hi podeu trobar una traducció anglesa aproximada). El títol ja insinua per on va: «Keith kämpf gegen die deutsche Arroganz.» És a dir, «Keith lluita contra l'arrogància alemanya.» Atenció a l'últim paràgraf…