27 d’octubre, 2009

Wayne Shorter, 1967




El 9 de novembre de l'any 1967, el trompetista Miles Davis va aterrar a Barcelona, on havia d'actuar el diumenge dia 12 amb el seu famós quintet (Ron Carter, Herbie Hancock, Wayne Shorter i Tony Williams). Va ser el famós primer concert de Miles al festival, en el qual el trompetista finalment no va actuar. A l'entrada, un full fotocopiat informava de la trista notícia, demolidora per l'organització, que va haver de tornar, es calcula, dos terços de les entrades que ja havien estat comprades.

Les llegendes sobre les raons de la fugida del creador de Kind of Blue són moltes i ben variades. De fet, com hem explicat al nostre llibre commemoratiu, el mateix Miles (sense esmentar Barcelona) en parla a les seves memòries, i també l'empresari George Wein (la persona que havia fet la contractació amb l'equip del festival de Barcelona) dedica una part de les seves memòries a l'episodi. Versions, és clar, divergents…


En qualsevol cas, Miles Davis se'n va anar sense dir res, ni als seus músics, que tampoc havien cobrat. Després d'intenses negociacions d'última hora, l'organització va aconseguir convènce'ls que sortissin a tocar sense el seu líder. Va ser el debut a Barcelona del Wayne Shorter Quartet.

La premsa de l'època, després de fer-se eco de la sobtada desaparició de Miles, va celebrar el concert com un dels millors del festival. A La Vanguardia, Albert Mallofré, per exemple, va escriure: «La actuación de estos músicos no fue un mero salir del paso sino que, sin el señor Davis, se libraron a una sesión de jazz verdaderamente creativa, interpretando música escrita por ellos mismos, y ejecutada a su gusto, entrelazando los temas unos tras otros sin interrupción con un fervor notabilísimo, hasta el punto de que tanto en el concierto de la tarde como en el de la noche tuvieron que ser avisados para que dieran fin a su actuación debido a lo avanzado de la hora, puesto que estaban lanzados en el estímulo de su labor de creación y perdieron la noción del tiempo». A El Correo Catalán, la firma J.[oan] de S.[agarra] destacava: «De este festival lo que más nos ha gustado ha sido The Miles Davis Quintet, sin Miles Davis» (també deia una mica després que Shorter li havia semblat «un músico muy estimable, pero nada más»). I a El Noticiero Universal, Carlos Marimón: «No era el conjunto que respaldaba a Miles Davis. Era un grupo de jazz liberado de una directriz y que se expresaban libremente».


Va ser un concert únic: aficionats com Josep Maria Bas, Alfredo Papo i Enric Vázquez, que hi van ser, recorden a l'uníson que, a pesar de la decepció de no veure en directe Miles, el concert va ser una meravella.

42 anys després, torna Wayne Shorter al festival de jazz de Barcelona.