Per què s'ha d'anaral concert de Wayne Shorter

«Els concerts de Wayne són un baròmetre de l'estat del jazz, fins i tot de l'estat de salut de la humanitat. Ell és potser l'única llegenda viva del jazz que ha estat tocat per tantes grans icones del jazz –Prez, Bud, Bird, Blakey, Miles– i que encara té el poder prometeic de transformar la música d'avui.»

És una frase de l'excel·lent biografia de Wayne Shorter, Footprints, escrita per la periodista Michelle Mercier i publicada el 2004, poc després precisament del concert de Shorter a l'Auditori, dins del 36 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. No són paraules exagerades les de Mercier.

Wayne Shorter va debutar com a líder a Barcelona l'any 1967, al concert de clausura del segon festival de jazz. No havia de ser un concert del Wayne Shorter Quartet, no, sinó del quintet de Miles Davis. Però el trompetista va desaparèixer de Barcelona sense tocar, amb els diners cobrats i els músics penjats (la història està explicada amb detall al nostre llibre commemoratiu). Al final, però, els músics van acabar tocant com a Wayne Shorter Quartet, amb Ron Carter, Herbie Hancock i Tony Williams. I diuen els que hi van ser (hi tornarem aviat amb un post amb testimonis de persones que hi eren) que va ser un concert inoblidable, únic.

42 anys després, Shorter continua marcant la vida i els baròmetres dels autèntics aficionats al jazz. Amb 75 anys acabats de fer i celebrats l'any passat al Carnegie Hall, el saxofonista rebrà també la segona Medalla d'Honor del festival de jazz de Barcelona. Shorter no solament ha canviat el jazz, sinó també les vides dels que l'han escoltat.

Per això s'ha d'anar, dimecres que ve dia 28 d'octubre, al concert inaugural del 41è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona.