(Fotos Ricard Cugat)Era una aposta del festival, i una vegada més el públic de Barcelona que va omplir l'Auditori no es va equivocar: el duo entre Brad Mehldau i Joshua Redman havia de treure espurnes, i així va ser. Músics com Jordi Rossy (exbateria de Mehldau i ara pianista: no us perdeu el seu concert de la Nit Fresh Sound el dia 21) i Reuben Rogers i Eric Harland (contrabaixista i bateria del trio de Redman), a més del crític i escriptor Gary Giddins ("jo diria que el públic de Barcelona els dels més atents i entesos que he vist mai", ens va confessar), van ser alguns dels espectadors d'una nit privilegiada que reunia dues de les grans figures del jazz que no es poden considerar de la generació dels anomenats fills de Miles.
Aquest va ser el seu repertori, farcit de peces inèdites en el cas de Mehldau:
The falcon will flight again (Brad Mehldau)
Note to self (Joshua Redman)
Don't be sad (Brad Mehldau)
Old west (Brad Mehldau)
Sonnymoon for two (Sonny Rollins)
Let me down easy (Joshua Redman)
Donna Lee (Charlie Parker)
+ Disco ears (Joshua Redman)
+ Sophisticated lady (Duke Ellington)
Aquest va ser el seu repertori, farcit de peces inèdites en el cas de Mehldau:
The falcon will flight again (Brad Mehldau)
Note to self (Joshua Redman)
Don't be sad (Brad Mehldau)
Old west (Brad Mehldau)
Sonnymoon for two (Sonny Rollins)
Let me down easy (Joshua Redman)
Donna Lee (Charlie Parker)
+ Disco ears (Joshua Redman)
+ Sophisticated lady (Duke Ellington)
11 comentaris:
Amazing concert, amazing festival.
Great sound! Congratulations!
Gran noche. Felicidades por la apuesta…y gracias por colgar la lista de temas.
Acabo de llegir la crítica (no sé si se'n pot dir cr´tiica) de l'Avui.
Es pot ser més cretí? Quin concert més bo, i el tio comparant Redman amb Perico Sambeat. Fa riure. Els crítics no haurien d'estudiar una mica de música?
És curiosa aquesta necessitat que tenen de vegades els crítics de parlar més del que ells haurien fet/programat que no pas del que ha passat al concert (ho he vist altres vegades i sempre m'ha fet una mica de ràbia).
També he llegit la critica de l'Avui. El critic era a l'Auditori? El d'El Periodico tampoc si ha lluit...
Meravellós Joshua Redman. Impressionants els temes 3 i 4 del concert (dues composicions de Mehldau). Un duo ben sofisticat sí, però una música exquisida i emocionant.
La critica del Avui es mes que pèssima. I comparar el J. Redman amb Perico Sambeat.... NON COMMENT.
¿El crítico no se ha enterado de que Perico también toca en el festival? ¿Le preguntaréis a Perico –por otro lado un gran músico, qué duda cabe– qué opina sobre su "defensor"? Hay que ser cazurro para escribir lo que ha escrito el tipo este. Si el nivel del periódico Avui es el mismo que el de la crítica, no me extraña que nadie lo lea.
Qué manera de quedar retratado.
No se pierdan la crítica de la vanguardia de hoy. ¿estos tipos están de verdad en los conciertos?
La sisena cançó va ser Exit Music (for a film) de Radiohead, que la toca molt sovint, ho podries canviar?
Un concert espectacular, com pocs en la vida he vist. Esperem veure'ls aviat de nou per Barcelona no?
Gracies per aquest gran bloc!
Hola, hug, yo creo que te equivocas. No tocaron en ningún momento "Exit music", que sí había tocado Brad con su trio las otras veces que vino al festival.
Salu2,
Jaime, diria que no, lo que pasa es que la tocaron muy lenta y en otro tono, porque lo tengo grabado y mis compañeros coinciden conmigo
(si quieres te la paso por email, no ocupa nada, asi me lo verificas que no me haya confundido)
Publica un comentari a l'entrada