Any de dives descalces al festival de jazz: després d'Eliane Elias i de Patricia Barber, Lizz Wright –que va actuar amb totes les entrades venudes en un Luz de Gas ple de gom a gom– també va a sortir a cantar descalça.
Se'n recordava perfectament del seu debut al festival, ara fa cinc anys, el 2003 ("espero que no passi tant de temps fins que torni", va dir després del concert) i de la sala: "És un lloc màgic". Un públic entregadíssim, que coneixia perfectament el repertori de Wright, va acompanyar la cantant i el seu grup en un altre recital majúscul del festival que va servir per confirmar que, efectivament, el 2003 no ens equivocàvem. Wright ha crescut també en escena, i el millor de tot és que encara es pot preveure que li queda molt de camí per recórrer.
Aquest va ser el seu repertori:
Eternity
Old man
Idolize you
Another angel
My heart
Stop
Walk with me
Dreaming wide awake
Hey Mann
Hit the ground
Leave me standing alone
Coming home
Speak your heart
Thank you
+ Peace flows
2 comentaris:
Fue espectacular. La vi hac años y es verdad lo que decís, está mucho más fuerte ahora. Gracias por apostar por ella. El ambiente de la sala era además una maravilla. No hay un club de jazz en Barcelona como Luz de Gas.
Lizz: tot una lliçó de veu, elegància, presència i humilitat.
Els músics fantàstics, divertits i còmplices tant amb ella com amb el públic.
Una gran concert.
Una molt bona companyia...!
En fi, una gran nit.
Publica un comentari a l'entrada