Patricia Barber, la cançó com a art

Per primera vegada al festival, Patricia Barber va demostrar en un Luz de Gas ple de gom a gom per què està considerada una de les veus més personals del jazz. Pianista de gran nivell, tècnicament impecable (meravellosa la independència de mans i alguns efectes dinàmics esborronadors), Barber fa bona també la teoria que els grans grups de jazz es fan també a còpia d'anys i panys de feina conjunta (el contrabaixista Michael Arnopol, per exemple, treballa amb ella des de fa més de 30 anys).

Un concert molt ben construït, meditat, amb espai per tots els solos, en un Luz de Gas que va agradar molt als músics: "Això de tocar amb una barra a l'escenari és molt inspirador. La pròxima vegada la vull oberta", va bromejar Barber sobre la barra que és dins l'escenari de Luz de Gas, que s'obre només quan la sala es converteix, després dels concerts, en discoteca. I un repertori meitat Cole Porter-meitat Patricia Barber, que fins i tot ha actualitzat el clàssic de Porter You are the top amb referències des dels Clinton ("Hill and Bill") i Lady Di fins a la cuinera Alice Waters, gurú de la cuina orgànica (www.chezpanisse.com).

Una altra nit de gran jazz al festival i a Luz de Gas.

Aquest va ser el repertori:

Bemsha swing (Thelonious Monk)
Triste (António Carlos Jobim)
Get out of town (Cole Porter)
Like J.T. (Patricia Barber), inspirada en Jacky Terrasson
Snow (Patricia Barber)
The prince is giving a ball (Richard Rodgers)
Touch of trash (Patricia Barber)
I get a kick out of you (Cole Porter)
You are the top (Cole Porter)

+ C'est magnifique (Cole Porter)
+ Whiteworld (Patricia Barber)