Des del seu debut al Petit Palau el 29 de febrer del 2004, en un concert del Festival de Guitarra de Barcelona, Mariza havia cantat quatre vegades a Barcelona. El mateix any, al Teatre Grec (19 de juliol), va compartir escenari amb Cesária Évora. Un any després, el 15 de juny del 2005, ja va passar del Petit Palau a la sala gran, i el 25 d'abril del 2007 va debutar a l'Auditori (aquests dos últims concerts eren també del Festival de Guitarra).
Dimecres, doncs, Mariza tornava al Palau, aquesta vegada per actuar en l'apartat Finestres dins del festival de jazz, que va lloar públicament en la seva primera intervenció (puristes, absteniu-vos). I la cantant del barri de Mouraira, que va esgotar entrades, va oferir un recital únic, impressionant.
"És una mena d'Édith Piaf del fado", va dir un periodista nord-americà que aquella mateixa tarda l'havia entrevistada i que es reconeixia "completament seduït" per la personalitat de l'artista. Una diva única, que domina l'escenari com molts pocs artistes, i que va deixar el Palau meravellat, fins i tot baixant a cantar al passadís central la balada You're so beautiful. Un d'aquells moments irrepetibles que quedaran per sempre en la memòria dels espectadors que omplien el Palau i que van fer bones les paraules que Mariza havia dit abans en una entrevista a Russ Davis, el periodista de The Voice of America que ha estat aquesta setmana cobrin el festival de jazz: "El públic és vital per un concert. Jo sóc el 40% de l'èxit. El 60% restant depèn d'ells." I Barcelona, una vegada més, va complir amb escreix la seva part.
Aquest va ser el repertori (falten un o dos bisos…):
Recurso
Já me deixou
Maria Lisboa
Chuva
Morada aberta
Beijo de saudade
Meu fado meu
Barco negro
Instrumental
Cavaleiro monge
Vozes do mar
Tasco da Mouraria
Rosa branca
Minh'alma
Feira de Castro
Sr. Vinho
Primavera
+ Fado na Mouraria
+ You are so beautiful
+ Mi niña Lola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada